Els darrers canvis en la classificació d’ocupacions s’han produït en 1974, 1994 i 2011. Això per sí sol ja és indicador de la velocitat amb la que evoluciona el mercat de treball: en una generació i escaig hi ha hagut prou canvis a les ocupacions com per actualitzar la classificació dos cops. Aquests canvis tenen diferent naturalesa: aparició de noves ocupacions, desaparició d’altres, ocupacions preexistents però que s’especialitzen, i/o que es tecnifiquen, amb el que les competències per a desenvolupar-les canvien, ocupacions que requereixen una diferent qualificació acadèmica, ocupacions informals que es regularitzen, etc.
La realitat és que amb prou feines les classificacions d’ocupacions del present es poden ajustar bé a la realitat present. En un recent article en aquest mateix bloc ja se’n fa una dissertació i exemplificació de la dificultat de concretar les classificacions. En aquell cas es tractava de la relativa a les activitats econòmiques segons l’IAE, i la necessitat que tenen a l’Ajuntament de Terrassa de fer-ne una de més manejable i entenedora, entre altres, pel seu portal web.
En el cas de la Classificació Catalana d’Ocupacions de 2011 és una adaptació de la CNO-2011 a nivell d’Espanya, que alhora és una adaptació de la CIUO-2008 de l’OIT, adoptada per la Unió Europea. Aquí es pot veure en forma de manual. A la nova versió de 2011 es mantenen els 10 grans grups i com a novetat es defineixen explícitament cadascun dels nivells de competències associats a aquests grups. Aquests nivells de competències estan associats a requisits d'educació formal, en alguns casos es pot suplir per experiència o formació en el lloc de treball.
Com a exemple de la dificultat d’encabir totes les ocupacions sota una classificació seguirem el fil d’unes ja esmentades en el post previ relatiu a aquests temes.
El gran grup “2. Professionals científics i intel·lectuals” porta associat un nivell de competència (vegeu taula) equivalent a ensenyament universitari, que pot ser un requeriment obligatori en moltes ocupacions, necessari a la majoria i substituïble per experiència en d’altres.
En aquest gran grup trobem professionals de la salut (21), de l’ensenyament (22 i 23), de les ciències físiques, enginyeries, etc. (24), del dret (25), especialistes en organització d’empreses (26), de les TIC (27), de les ciències socials (28), i de la cultura i de l’espectacle (29). Agafem aquest darrer i mirem un grau de detall més. Val a dir que és avantatgista tant agafar el darrer com un que tingui per codi un número “9”. Si gratem darrere els “9” ja podem començar a tremolar perquè solen ser calaix de sastre.
Els professionals de la cultura i de l’espectacle (29) es desglossen en arxivers, bibliotecaris, conservadors i similars (291), escriptors, periodistes i lingüistes (292) i artistes creatius i interpretatius (293). Per no allargar-ho, en aquest subgrup hi ha compositors, directors de cinema, locutors, etc. També hi ha el col·lectiu de professionals d’espectacles taurins (2937). Si al post previ es qüestionava el nivell d’especifitat d’aquestes activitats aquí ens preguntem la seva ubicació, dins l’estructura formal d’una classificació, juntament amb d’ocupacions que requereixen competències universitàries. Segurament arribaríem a l’arrel, que és la pròpia definició del que és cultura i de espectacle (definicions que en cada cultura són diferents), qüestió que no ens pertoca aquí.
Sí és difícil classificar el que existeix nogensmenys és visualitzar quines seran les ocupacions del futur. Quines seran les professions amb més empenta del futur avui són tan sols fruit de la imaginació dels analistes. Aquests mateixos en el que sí es posen d’acord és que en el futur bona part dels ciutadans seran el que ja s’anomena e-lancers, és a dir, persones que oferiran els seus serveis per lliure i des de casa seva, connectats entre ells i amb els seus clients a través d’internet.
Un estudi d’una consultora (vegeu a “Font d’informació”) pronostica les 20 professions que millor s’adaptaran als avenços científics i tecnològics dels propers 20 anys: 1. Fabricant de peces del cos. 2. Metges especialitzats en nanotecnologia. 3. Agricultors d’organismes genèticament modificats. 4. Assessor de benestar de gent gran. 5. Cirurgians d’augment de memòria. 6. Especialistes d’ètica “ciències noves”. 7. Pilots, guies turístics i arquitectes per a turisme espacial. 8. Agricultors per a granges verticals que creixen en els gratacels. 9. Especialista en reversió del canvi climàtic. 10. Metge especialista en quarentenes. 11. Policia de modificació del clima. 12. Advocats virtuals. 13. Gestió d’avatars / professors virtuals intel·ligents. 14. Desenvolupadors de vehicles alternatius, que buscaran opcions ecosostenibles al transport. 15. Narrowcasters: compiladors/gestors de continguts de notícies, entreteniment i informació adaptat a interessos personals. 16. Gestor de dades escombraria. 17. Organitzador virtual. 18. Gestor del temps. 19. Treballador “networking” social, meitat educadors socials, meitat relacions públiques amb l’objectiu de millorar la nostra integració socials a la xarxa. 20. Personal brander, evolució de l’assessor d’imatge, gestor de projecció personal i professional.
Altres exemples són Venedors de talent, que buscaran als professionals millor preparats i els col·locaran en organitzacions de tot el planeta; Controladors de dades escombraria, que ens protegiran dels hackers barrejant Dret i Ingenieria Informàtica; o Webgardeners, que s’encarregaran d’actualitzar els continguts a la xarxa.
L’economia verda, basada en el desenvolupament sostenible i en les energies renovables és un dels sectors amb major projecció de futur, generaran ocupació en els propers anys. Segons el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) l’ocupació verda és aquella que redueix l’impacte ambiental d’empreses i sectors econòmics fins arribar a nivells més sostenibles. Per exemple, es tractaria de llocs de treball destinats a reduir el consum d’energia, matèries primeres i aigua mitjançant estratègies d’eficiència, a descarbonitzar l’economia i a reduir les emissions de gasos efecte hivernacle, o evitar totes les formes de residus i de contaminació, etc. Un àmbit que generarà llocs de treball és el del transport sostenible. Un altre és el de la rehabilitació d’habitatges, que tenint en compte l’eficiència energètica i l’aïllament podria generar força llocs de treball. Finalment la gestió de residus i relacionat amb això la indústria bàsica que té un alt potencial per a la creació d’ocupació, mitjançant la recuperació de materials.
Caldran més qualificacions i també que aquestes siguin diverses, per tant les nostres accions s'han de centrar en millorar-ne el contingut (per exemple, les capacitats) i la seva pertinència. Tenint en compte el context actual una part important de les oportunitats d'ocupació a curt termini seran llocs de substitució i als treballadors que substitueixin a aquells que es jubilin se’ls demanaran noves habilitats i qualificacions.
Fins i tot en àrees on s’espera un descens de l’ocupació seguirà havent-hi ofertes de treball i una gran necessitat d’educació i formació, però, com dèiem, canviarà la natura d’aquests treballs i els seus requeriments de qualificació.
Les tendències ocupacionals, però, tenen una altra cara. L’autoformació constant en camps diversos i complementaris o no al propi tot cercant ser multidisciplinari i especialista a l’hora serà una necessitat, amb el perill que sigui una mena de carrera sense fi. Un exemple ja actual és que es valora que els Enginyers siguin capaços de supervisar tot el procés comercial. Un exemple entre tants de futur: és incert la quantitat d’Advocats que seguiran fent falta (igual, menys, més ?), el que sí és cert que segurament en caldran amb altres competències, d’idiomes, de gestió, de dret internacional. En definitiva com d’alguna manera ja hem fet esment, més enllà de la formació de base serà important el que es fa a partir de que s’aconsegueix (formació complementària en altres àmbits, adquisició d’habilitats, ...).
El repte al que ens enfrontem és el de sempre, que tot això desemboqui en més desigualtat, que vindrà per la part de la població activa que no pugui pujar al carro de la requalificació constant. Tampoc es pot obviar la inseguretat i la precarietat laboral de part del mercat de treball en ocupacions més qualificades. De fet molt del que s’anomena creativitat i flexibilitat condueix als que s’anomeran e-lancers (els autònoms que després s’anomenaren freelance) a trobar i acceptar minijobs.
Font d’informació: - Consultora Fast Future. www.fastfuture.com. The shape of jobs to come. Possible New Careers Emerging from Advances in Science and Technology (2010–2030). - Gratton, Lynda. Prepárate, el futuro del trabajo ya está aquí. Ed. Galaxia Gutenbert. Barcelona, 2012 - Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya. - OCDE 2001 i Gescla 97 - Profesiones con futuro. sociedad.elpais.com - Skills supply and demand in Europe. European Centre for Development of Vocational Training (CEDEFOP).
Observatori Econòmic i Social
Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari