The Global Competitiveness Report, anàlisi multifactorial que permet descobrir “curiositats”

Des de fa uns quants mesos, diria que anys, ens estan bombardejant per tot arreu amb el missatge de que tant Espanya com Catalunya són països poc competitius, amb una manca de productivitat important i on el que és més necessari de tot és reformar el mercat laboral per tal de facilitar la tasca de contractació (i acomiadament) als empresaris i empresàries.

De fet, la més important de totes les reformes dutes a terme per part de l'actual equip de govern  d'Espanya ha estat la modificació de les condicions i estat del mercat laboral, tot canviant les relacions que fins el moment hi havia entre l'oferta i la demanda, això és, treballadors i empresaris, amb l'argument que es tractava del component amb una pitjor situació per ajudar al país a sortir de la crisi.

No obstant aquests missatges, difosos per la gran majoria de mitjans de comunicació del país de suposades diferents corrents ideològiques (per no mencionar els forans), així com també per un número important d'institucions i organitzacions amb pes en el territori, hi ha indicadors i estudis amb resultats que fan posar en dubte aquesta qüestió que a base de ser repetida sembla inqüestionable.

Un d'aquests estudis és el 'Global Competitiveness Report 2012-2013', que es va presentar a finals del tercer trimestre del 2012 a Ginebra. L'estudi, en el que no entrarem massa en la seva formulació metodològica, ja que considerem que ni és el motiu del post, ni és fàcil entrar a la “cuina” d'aquest tipus de treballs comparatius, comprova la competitivitat global dels països, 144 en aquesta última edició, a través de l'anàlisi de 12 factors principals, que s'agrupen en tres grans grups: a) Requisits bàsics; b) Potenciadors d'eficiència; i c) Factors d'innovació i sofisticació. Alhora, els principals factors estan construïts a través de l'anàlisi de variables que conformen l'agregat i que ponderadament afecten al resultat final.

IMATGE D'EXEMPLE DE LA PONDERACIÓ DE LES VARIABLES

A través dels resultats que en ell apareixen, comprovem com Espanya es situa en el número 36 del rànquing total de competitivitat, quedant per davant de països com Itàlia (42), Portugal (49), Rússia (67) o Grècia (96). Ara bé, més enllà de la posició en el rànquing, que ens és útil per comparar-nos amb els altres països, si volem saber el per què estem on estem és important conèixer quina és la puntuació (en una escala de 1 a 7) que els països reben en cada factor analitzat en el 'GCR-2012/13'. I és a través d'aquest anàlisi com descobrim que, tot allò que ens “comuniquen” els mitjans de difusió només és cert parcialment. En els següents quadres observarem els resultats, per a 20 països seleccionats, dels 12 factors amb la posició i, el que és més important, la puntuació que aporta cada factor al resultat global.

El primer bloc, referent als factors considerats com 'Bàsics', comprovem com en el cas d'Espanya sobresurten el nivell de les infraestructures amb prop d'un 6 (val a dir que som el país de l'AVE i les autopistes), així com la situació de la sanitat (tant posada en dubte) i l'educació primària, que es situa per damunt d'un 6. En canvi, la puntuació que reben les institucions i l'efecte de l'entorn macroeconòmic, es queden en un aprovat més que justet, amb poc més d'un 4.

En el segon bloc d'anàlisi, l'identificat com els 'Potenciadors de l'eficiència', és on trobem les 'curiositats' esmentades a l'inici. I es que, tal i com ens mostren les taules, el tan injuriat mercat laboral d'Espanya obté una puntuació sensiblement millor que no pas la situació del mercat financer del país, però en canvi aquest últim no es veu avocat a tantes crítiques per la premsa i institucions, ni està subjecte a noves obligacions a causa de la seva mala situació, ni se li obliga a tenir les pèrdues a las que s'ha obligat als principals participants del mercat laboral, els treballadors.

En línies generals, els factors potenciadors de l'eficiència d'Espanya obtenen uns resultats comparativament pitjors que no pas els requeriments bàsics, amb una nota promig de 4'66 per un 5'11 del primer bloc.

El darrer bloc que compon l'estudi és en el que Espanya obté pitjors resultats (4'14 punts), tot i que comparativament (posició en el rànquing) estigui millor que en els anteriors blocs. Aquesta puntuació demostra un endarreriment del país en innovació, així com en la capacitació i competitivitat dels empresaris per desenvolupar els seus negocis.

Per concloure, dir que les pretensions d'aquesta notícia s'han centrat en dos aspectes principals:

1) Donar a conèixer el Global Competitiveness Report, considerant-la com una bona i potent eina d'anàlisi multifactorial que permet establir, a nivell comparatiu, la posició dels països a través dels principals indicadors que afecten en el funcionament i desenvolupament de les seves economies;

2) Presentar i demostrar que allò que es ven i difon als mitjans és a vegades una veritat a mitges, ja que no s'ofereix la mateixa duresa i radicalitat al funcionament del món financer com sí es fa amb i s'ha fet amb l'estructura i funcionament del mercat de treball, apareixent el factor financer en el GCR com el que treu pitjor nota d'Espanya després del factor de recerca i innovació.

Sergio López Ordovás Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls