Una proposta metodològica d’aproximació a la despesa total comercialitzable de l’Eix de la Riera de Caldes (II)

En l'anterior post es va explicar com realitzar una aproximació estadística actual i territorialitzada a la renda familiar disponible bruta de les unitats familiars residents a l’eix de la Riera de Caldes, i al volum agregat de despesa comercialitzable que poden demandar.

En aquesta segon post, es compararan els resultats obtinguts en l’estimació de tres grups de despesa (alimentació, calçat i vestit i hostaleria i restauració) amb l’oferta actualment existent, a fi de detectar possibles desajustos entre oferta i demanda, així com valorar possibilitats de futurs creixements d’oferta en un context com l’actual, de reducció sostinguda de la capacitat de consum.

Balanç entre oferta i demanda

Per determinar el volum i localització de l’oferta existent al territori, procedirem a realitzar una primera estimació de traç gruixut, basada en l’ocupació localitzada a cadascun dels municipis (sumant assalariats i autònoms) durant el primer trimestre de 2012 (dades INSS), en les activitats de comerç al detall (codi CCAE[1] 47) i d’hostaleria (codis CCAE 55 i 56).

Tenint en compte que les dades INSS dels treballadors autònoms només es faciliten amb un desglòs de 2 dígits de la CCAE, s’ha efectuat una hipòtesi de distribució dels mateixos basada en una proporció similar a la dels treballadors assalariats, la distribució dels quals és facilitada per l’INSS amb un nivell de desagregació a 3 dígits de la CCAE.

El criteri de distribució ha estat el següent:

-Grups 1+2 de despesa (alimentació, begudes i tabac), equivalent als codis CCAE 471 i 472.

-Grup 3 de despesa (vestit i calçat), equivalent als codis CCAE 475, 477, 478 i 479.

-Grup 11 de despesa (hostaleria), equivalent als codis CCAE 55 i 56.

L’atribució de treballadors basada en aquests criteris, per grup de despesa i municipi, és la que s’expressa al quadre següent. En resum, els grups de despesa 1, 2, 3 i 11 donen feina a un volum estimat de 3.477 persones a l’eix de la Riera de Caldes, a l’entorn del 8% de l’ocupació total localitzada al territori.

Quadre 6 Quadre 6. Distribució de l’ocupació per municipis i codis CCAE, 1r trimestre de 2012. Font: INSS.

 

La facturació mínima necessària per garantir la viabilitat dels negocis actualment existents al territori és la que s’expressa al quadre 7. De forma agregada, cal que facturin un mínim de 307,7 milions d’euros anuals. Els criteris emprats per a la confecció del quadre han estat els següents: -cost salarial mitjà, d’acord amb els respectius convenis sectorials. -cost de les despeses generals, 1,2 vegades el cost salarial. -cost de la matèria primera, 3 vegades el cost salarial per al sector de l’hostaleria i 2,5 vegades per a la resta de sectors. -benefici empresarial, 7% del conjunt de costos anteriors.

Quadre 7. Facturació mínima necessària, per components del cost de funcionament de l’empresa. Quadre 7. Facturació mínima necessària, per components del cost de funcionament de l’empresa.

 

Tenint en compte, com es va estimar en la primera part del treball, que la despesa total comercialitzable per a aquests grups de despesa és de 331,2 milions d’euros, la viabilitat teòrica de les activitats actualment existents està garantida, sense perjudici que aquesta dada global pugui ocultar diferències sectorials molt acusades. El marge per a futurs creixements és, de forma agregada, de 23,5 milions d’euros anuals.

Desagregació territorial i sectorial del balanç oferta-demanda

En els grups 1 i 2 (quotidià alimentari) el balanç és francament positiu, mostrant-se una capacitat de creixement agregada de 88 milions d’euros. Els municipis amb major potencial de creixement són Santa Perpètua i La Llagosta en termes absoluts, i Polinyà en termes relatius. Cal tenir present, però, que aquesta metodologia no avalua les tendències de fuga ni els hàbits de compra de la població, i per tant caldria complementar aquesta informació amb una anàlisi actualitzada dels mateixos.
 
 Balanç entre oferta i demanda. Grups 1+2 de despesa (alimentació, begudes i tabac). En milions d’euros. Quadre 8. Estimació: Balanç entre oferta i demanda. Grups 1+2 de despesa (alimentació, begudes i tabac). En milions d’euros.

 

En el grup 3 (quotidià no alimentari, bàsicament sectors de vestit i calçat), es detecta sistemàticament un excés d’oferta, llevat dels municipis de Sant Feliu de Codines i Polinyà, on els marges de creixement moderat encara són possibles. La reconversió d’aquests sectors comercials madurs i sobredimensionats, però, només serà possible per la via de l’increment de l’atractivitat comercial del territori. Amb tot, l’excés d’oferta agregat del territori és en aquests moments d’uns 17 milions d’euros.
 Balanç entre oferta i demanda. Grups 3 de despesa (vestit i calçat). En milions d’euros. Quadre 9. Estimació: Balanç entre oferta i demanda. Grups 3 de despesa (vestit i calçat). En milions d’euros.

 

En el grup 11 (hostaleria) el sobredimensionament del sector és encara més acusat i aclaparador, assolint un volum agregat de 47,3 milions d’euros. Per bé que el caràcter turístic de Caldes de Montbui i el caràcter predominantment industrial de la resta de municipis faciliten la rendibilitat monetària de l’activitat degut al servei que presta als no residents, seria prudent iniciar una reflexió estratègica de llarg recorregut per garantir-ne la seva viabilitat futura.
 Balanç entre oferta i demanda. Grups 11 de despesa (hostaleria). En milions d’euros. Quadre 10. Estimació: Balanç entre oferta i demanda. Grups 11 de despesa (hostaleria). En milions d’euros.

 

Consideracions finals Des dels serveis de promoció econòmica local detectem dificultats importants per donar suport a una part significativa de les iniciatives emprenedores, centrades en l’oferiment de béns i serveis al consumidor final, a l’hora de cercar emplaçaments atractius per al desenvolupament La realització d’una aproximació estadística al volum de despesa total comercialitzable en el territori per tipologies de producte hauria de permetre un millor coneixement sobre els eventuals desequilibris que puguin existir entre oferta i demanda, tant pel que fa a tipologia de producte com pel que fa a format i localització més eficients dels punts de venda. Carles Feiner i Roser Triay Observatori de l’Economia Local (OEL) – Santa Perpètua de Mogoda
[1] CCAE, Classificacó Catalana d’Activitats Econòmiques. Per més detalls, vegeu http://www.idescat.cat/Classif/?TC=4&V0=1&V1=87
La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 2.5 (2 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari