Atur fins l'any 2020

Pocs dies enrere, tots els mitjans de comunicació, llevat els de caire esportiu, mostraven com a notícia de capçalera que la taxa d’atur de l’Estat ja era del 25%. Semblava que EPA rere EPA, els de premsa, veient la tendència de la desocupació, esperaven en candeletes que s’assolís aquesta fita. En molts d’aquests mitjans de comunicació, la notícia apareixia acompanyada d’un requadre amb una lliçó d’estadística en la qual s’aclaria que 25% equival a un de cada quatre.

Pedagogia estadística de banda, la taxa d’atur és un indicador excel·lent que compleix tots els requisits que se li poden exigir. És senzill, clar, directe, acceptat, fiable, s’interpreta de forma intuïtiva, permet la comparativa entre àmbits territorials i permet generar sèries històriques. Però deu resultar que algun col·lectiu no arriba a detectar el que l’indicador vol mostrar, fins el punt que cal precisar que ‘una taxa d’atur del 25% implica que una de cada quatre persones actives està desocupada’. Els mitjans de comunicació intenten fer notar que una taxa d’atur del 25% és un nivell de desocupació elevat, però sembla ser que, fent ús només d’aquest indicador, no se’n surten.

Una alternativa per mostrar la magnitud real de la taxa d’atur actual es pot obtenir, mitjançant un model economètric de mínims, estimant el temps que es trigarà en assolir un nivell de desocupació acceptable. S’ha de tenir en compte, però, que en termes d’economia o de mercat laboral, les previsions serveixen de ben poca cosa i aquestes s’acaben convertint en un ‘si l’encerto, l’endevino’. Atès que els de premsa s’atreveixen amb estadística avançada, des d’aquí es pot fer un exercici de matemàtiques elementals prenent com enunciat: ‘estimar el temps que es trigarà en assolir un nivell d’atur acceptable’.

Per a fer aquest exercici ben fet, caldria tenir en consideració el comportament històric del mercat laboral a Catalunya. D’etapes de creixement, se n’han gaudit algunes; i d’èpoques en les quals la desocupació ha estat veritablement elevada, se n’han patit vàries. Una d’elles és la que il·lustra el dibuixant Ramón a una portada de l’any 1975 a la revista satírica Hermano Lobo. En èpoques de bonança, l’atur es redueix de forma lenta. Per contra, en etapes de crisi, el nombre de desocupats s’incrementa amb celeritat. Històricament, sempre ha estat així. Però per a fer l’exercici, seran triades hipòtesis inversemblantment favorables.

Es determinen un parell de taxes d’atur de referència. La taxa d’atur que la literatura macroeconòmica considera de plena ocupació és el 5%. El llindar crític de la taxa d’atur a partir del qual el Barack Obama comptava tenir possibilitats de ser reelegit és el 8%. Pel contingent actual d’actius, una taxa d’atur del 5% suposa, a Catalunya, 186.000 desocupats. Actualment, al Principat, n’hi ha 840.400. Suposant que el contingent de la població activa romandrà constant al llarg del temps, la qual cosa és suposar massa, caldrà que es redueixi, doncs, la desocupació en entorn 654.400 persones. El ritme màxim de creixement de l’ocupació que es va registrar en la fase més fèrtil de l’última etapa de creixement econòmic era d’entorn 22.500 llocs de treball per trimestre. Suposant que s’assoleix aquest ritme de creació de llocs de treball, la qual cosa és suposar massa, s’assolirà una taxa d’atur del 5% l’any 2020. Si es pretén assolir la taxa del Barack Obama, haurem d’esperar fins el 2018. Temps llunyans, taxa d’atur actual elevada.

L’exercici, per absurd, no el signaria cap economista, però resulta útil per fer-se una idea del què és una taxa d’atur del 25%. No s’ha pretès pas fer cap previsió econòmica sinó que tan sols s’ha pretès posar de relleu que el nivell d’atur actual és veritablement elevat i, previsiblement, el període de temps per reduir la desocupació a nivells acceptables serà llarg.

Ramon Culleré

Responsable del Servei d’estudis de l’Ajuntament de Manresa