Aprofitant la noticia apareguda en aquest espai, referent a la necessitat de divulgar i ampliar el coneixement arreu del món, creiem necessari un plantejament d'aquesta idea des d'un altre punt de vista que està actualment en auge, com són els canals i les eines 2.0 o també conegudes com a xarxes socials.
Tal i com afirmava, molt encertadament, en Ramon a la seva entrada, ”si es pretén divulgar de forma econòmica i exhaustiva un estudi, renunciar al servei dels mitjans de comunicació és un luxe”, el cert és que moltes vegades aquests mitjans no consideren com a noticia aquell informe, acció o estudi que pot ser rellevant per a la ciutadania, i prefereixen fer divulgació d'altres notícies amb un major component emocional per tal d'aconseguir un impacte més gran en els seguidors dels mitjans.
És per això que les xarxes socials apareixen com un complement perfecte dels mitjans de comunicació tradicionals per tal d'arribar on ells no arriben, per tractar els temes que es queden en una petita columna i per fer-se ressò d'aquelles activitats i estudis realitzats i compartir-los amb tothom que tingui interès per la matèria, aconseguint en alguns casos que aquesta informació que havia passat desapercebuda sigui tema d'interès gràcies al seguiment a través de les tecnologies (un clar exemple d'aquest poder és el moviment 15-M i la seva difusió inicial a través de les xarxes socials). I és que aquest periodisme, que podríem qualificar com de “primera persona”, pot facilitar la difusió i el coneixement des d'un monogràfic sobre l'evolució dels horts urbans en el últims anys a l'àrea metropolitana de Barcelona, fins a la presentació del resultats de gestió d'una entitat. I tot això, amb uns costos de distribució mínims, sense barreres d'accés al document, i treballant amb eines que suposen uns costos directes de software inexistents al tractar-se d'eines i aplicacions en versió 'online' i accessibles des de qualsevol punt amb connexió a Internet.
D'entre les diverses eines 2.0 existents, les que trobem més adients per a la tasca de divulgar són Twitter, Facebook i els blogs (Wordpress o Blogger). De fet, aquestes últimes eines van ser les escollides per la Xarxa del Perfil de la Ciutat per fer difusió sobre els seus informes, estadístiques i notícies rellevants que es generaven en el si dels municipis que conformen la Xarxa, amb la intenció de donar a conèixer la seva existència i activitat als seus conciutadans, i a totes les persones interessades en el coneixement i desenvolupament econòmic i social dels municipis.
D'entre els aspectes positius que trobem en l'utilització de les eines de divulgació en "primera persona", considerem com a important la imatge de transparència que de l'ús d'elles es desprèn. Amb un caràcter de lliure accés i de comunicació bidireccional amb els lectors, les xarxes socials apropen el paper que juguen les administracions públiques en l'actual societat obrint les activitats que es realitzen en elles, i facilitant que hi hagi un control més exhaustiu de la gestió i resultats de les mateixes per part dels ciutadans.
Malgrat les bondats d'aquesta nova dimensió comunicativa, val a dir que hi ha consideracions a tenir presents en el moment de fer el salt cap a la divulgació 2.0. D'una banda, ens trobem amb la seva gestió. En primer lloc, es tracta de comunicació directa i bidireccional (ja no val indignar-se en el sofà de casa amb el desenvolupament d'una acció que creus inoportuna, sinó que ara pots mostrar el teu rebuig en només 5 segons), que té múltiples arestes (l'impacte indirecte pot ser exponencial, tant en sentit positiu com negatiu), i que ha de saber-se controlar per evitar que el missatge quedi embrutit per la pròpia difusió. D'una altra banda, és molt important determinar la tipologia d'informació amb la que es nodrirà l'espai 2.0, així com els terminis tant de actualització de la informació com de resposta a les qüestions plantejades, ja siguin referents als estudis dels que es fa difusió com als propis de l'entitat o empresa. A més, no s'ha d'oblidar que tot i parlar de “periodisme en primera persona”, aquest no es desenvolupa, en la majoria dels casos, per periodistes acreditats, sinó que la feina de difusió recau sobre persones titulades en altres àmbits i que per tant no sempre s'escollirà la millor forma de comunicació d'un missatge. És per això que s'ha de tenir molta cura a l'hora de definir la temàtica i els objectius a assolir abans de donar el pas cap a la comunicació 2.0.
Un bon exemple de feina ben realitzada, utilitzant més d'una eina de divulgació 2.0 és el Vapor Llonch, empresa municipal de Promoció Econòmica de Sabadell. Aquesta, té un espai al Facebook en el que cada dia ofereix informació estadística del municipi, ofereix informació de l'Ajuntament de Sabadell, i presenta les activitats que es realitzen en les seves instal·lacions per citar alguns exemples. A més, també utilitza aquesta pàgina per dinamitzar i fer difusió del blog de l'Oficina d'atenció a l'empresa i l'autònom/a. La pregunta important és: Quants mitjans de comunicació tractarien aquesta informació de manera freqüent? Quin seria el cost de publicar més de 2.000 exemplars de cada acció realitzada? Facebook i el Blog ho fan de franc, i arriba, al menys, a tot aquest volum de persones.
Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
La teva valoració d'aquest article:
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari