A l'era de la geolocalització, ara que Google i altres monstres han aconseguit ‘educar’ la ciutadania en la utilitat i gran necessitat d'explicar on passen les coses, parlar de l'escala de la cartografia pot resultar fins i tot ridícul si es fa atenent a l'antiga concepció de l'escala de representació. A ningú se li escapa que la trepidant escalada tecnològica en producció i disponibilitat de la cartografia d'imatge ha popularitzat la georefernciació fins a nivells insospitats fa tan sols 5 o 6 anys. No només donem per suposat que la ‘Xarxa’ ens informa don està qualsevol cosa sinó que ens sembla la mar de normal veure tot el planeta i passejar a nivell de vorera o entrar dins un edifici amb Street View només amb un moviment de dit en un dispositiu mòbil des de la terrassa d'un bar. Entre dos glops de cervesa podem passar de veure el món a escala 1:1.000.000 a 1:20 en pocs segons. Els antics cartògrafs se'n farien creus! I per si no fos prou, hi veiem directament el món i no la seva representació.
Les cartoteques en paper han anat desapareixent de l’ús quotidià i l'escala de representació de mapes i plànols pràcticament ja només respon a determinats tràmits administratius o a limitacions tècniques locals en la distribució de sèrie cartogràfiques. Estem en un punt que seria senzill engrescar-se amb la idea de reconvertir els plànols d'emplaçament i fer circular tots els intercanvis de dades i expedients amb alguna mena de 'xip' integrat, que inclogui la visualització dels àmbits de treball. Tot arribarà.
Però resulta que el món, a part de veure'l, el volem mesurar. Necessitem calcular distàncies i prendre mides d’acord amb la dinàmica constructiva de la humanitat o referenciar informació per inventariar, diagnosticar i analitzar els fenòmens naturals i socials. Així doncs fins que la realitat augmentada no sigui una realitat més que augmentada, encara necessitarem referències i mesures una bona temporada. Dit això, queda clar, que avui en dia parlar de l'escala de la cartografia topogràfica vol dir quasi exclusivament parlar de la seva precisió i no pas de la seva representació. Entenent per precisió, la fidelitat respecte la realitat sobre el terreny del catàleg d’elements que s’hi vol representar, que sempre serà mes o menys ampli segons la finalitat o els condicionants legals de la pròpia cartografia.
I quina precisió necessita la cartografia municipal? Això es motiu d'un ampli debat que s'escapa del tot de l'objectiu d’aquest post. Es més, aquí pretenem exposar, malgrat sembli una contradicció amb les dissertacions anteriors, el projecte de migració de les nostres bases topogràfiques 1:500 i 1:2.000 a una base única multiescala, en entorn CAD, oberta a altres escales de menys detall.
Condicionats encara per la distribució de series topogràfiques, el projecte multiescala l’hem abordat amb l’únic objectiu de simplificar els nostres procediments de manteniment i publicació. Aquest és doncs un projecte d’abast intern que vol optimitzar els nostres mètodes de treball per assegurar la qualitat de la cartografia que produïm, es distribueixi com es distribueixi.
A l’Ajuntament de Girona, som productors de cartografia 1:500 (per l’àmbit urbà) i 1:2000 (per tot el municipi) des de l’any 2000. Ambdues bases topogràfiques tenen el propòsit és dotar al municipi d’una base topogràfica de detall útil pel desenvolupament d'activitats tècniques, de gestió i planificació territorial i estan inscrites al Registre Cartogràfic de Catalunya des del 20 de desembre de 2010. La millora dels processos d’edició que esperem del nostre projecte multiescala, són garantia del bon control de qualitat de tota la cartografia produïda i per tant del compliment de les condicions establertes per la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya (CCCC) pel manteniment de la condició d’oficialitat.
Tan l’actualització com el manteniment de la qualitat suposa un seguit de requeriments tècnics, que assumeix la UMAT amb el suport d’eines de producció i edició específiques. Es treballa en entorn CAD amb el programari Mapia v5(©2003-2013 Infraplan –Barcelona S.L.), desenvolupat sobre Microstation v8 (© Bentley Sytems) i integrat al programari específic de restitució fotogramètrica digital (ImageStation® Stereo Display for Microstation de Intergraph)
La implantació d’un procediment multiescala respon a la necessitat d’optimitzar aquestes eines d’edició que fem servir per l’actualització constant de la cartografia ( mai prou àgil, encara!). Per taquimetria i restitució fotogramètrica es dibuixen els canvis de la nostra ciutat que han d’aparèixer a la cartografia existent. El que fa un temps es feia de forma bastant artesana amb una combinació d’eines CAD i SIG els darrers anys s’ha millorant fins a l’automatització de la gran majoria de processos de depuració d’errors de les minutes de restitució o taquimetria i podem testejar amb rigor la cartografia resultant en termes de d’estructura, consistència, completesa i omissió de dades i metadades, o el que ve a ser el mateix, i sense entrar en detalls, verificar que tots elements es representin amb exactitud posicional i simbologia correcte, que no hi falti ni hi sobri res, ni hi hagi cap incoherència jeràrquica o topològica entre ells.
Tots aquests controls de qualitat parteixen de l’estricta definició d’una estructura de la base topogràfica configurada d’acord amb les recomanacions o estàndards establerts per la CCCC. La pròpia evolució del nostres mètodes de treball ens va conduir a mantenir bases de dades, llibreries de símbols i procediments de treball individualitzats per la cartografia 1:500 i 1:2000. Les eines multiescala ens han permès unificar procediments reiteratius i eliminar duplicats de dades a la vegada que ens obren la porta a la utilització de millors eines de generalització cartogràfica.
D’altra banda amb el multiescala, canviem alguns mètodes de treball intern més enllà de la producció pròpiament dita, en tant que l’estem configurant amb l’objectiu que qualsevol tècnic de la UMAT pugui obtenir amb un sol click un retall de la base topogràfica continua al marge de l’habitual unitat de distribució per fulls i a l’escala que convingui, 500 o 2000 ( i més...), amb la garantia que tot s’ajusta convenientment al Plec d’especificacions tècniques corresponent. O anat un xic mes enllà, que això mateix, ho pugui fer una aplicació on-line. Tot plegat, per nosaltres és molt important ja que el manteniment de la base topogràfica el fem per nivells d'informació i de forma vinculada al sistema d'informació territorial (SIT) municipal i el nostre entorn CAD incorpora molta informació de treball que no correspon al plànol topogràfic.
La implementació del procediment multiescala doncs, no és només una millora notable en el paquet d’eines d’edició que fem servir i una garantia de la qualitat final de la cartografia sinó que ens haurà de permetre adaptar la distribució de les sèries de plànols topogràfics de qualitat a l’agitada dinàmica actual de publicació de la informació geogràfica.
Núria Serrat i Manén Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial. Ajuntament de Girona
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari