Com ja vam encetar en articles anteriors fets en aquesta mateixa plataforma del Perfil de la Ciutat, concretament a http://www.perfilciutat.net/articles/participacio-ciutadana-enquestes-i-demografia-han-de-treballar-en-equip (hi trobarem les bases sobre com contribueix a l’èxit, barrejar les tècniques d’investigació de mercats i la Participació Ciutadana), resulta molt necessari dotar-nos d’elements “objectius” alhora de dissenyar un procés participatiu.
Això no vol dir que “resolguem” la Participació Ciutadana amb una enquesta, sinó que analitzem prèviament el “què posem a Participació”, de manera objectiva, que sapiguem realment que aquestes necessitats que cal co-decidir amb la ciutadania, que no ens equivoquem o ens deixem portar de vegades per l’actualitat, hem de saber a quanta ciutadania afecta com ho fa.
Els processos participatius tenen més o menys participació, assoleixen més o menys els objectius d’obtenir la co-decisió de la ciutadania, però si els plantegem sobre una base sorgida d’una investigació prèvia a l’inici del mateix (on emprem tècniques científiques d’investigació de mercats), el que estem fent és dotar el plantejament del procés participatiu d’un punt de partida sòlid.
EL PROCÉS PARTICIPATIU DEL PARC DE CA N´ORIOL, TREBALLS D´INVESTIGACIÓ PREVIS
Concretament a Rubí acabem de presentar els resultats de la primera fase d’un procés participatiu que ha de permetre l’elaboració de 3 propostes d’avantprojectes urbanístics, per a ser votades per la ciutadania i escollir la que més encaixi amb la seva voluntat, el procés participatiu del “Parc de ca n’Oriol i el seu entorn”.
Però retrocedim al moment en qual es va plantejar realitzar aquest procés participatiu. En aquell moment i donada la complexitat de dissenyar un procés participatiu en matèria urbanística i els molts inputs a tenir en compte, es va valorar fer un estudi mixt, amb una part quantitativa i una altra qualitativa, per a poder detectar aquells grans temes, àmbits i valors generals que passar posteriorment a Participació Ciutadana.
Aquest estudi amb metodologia mixta, va consistir en unes sessions amb entrevistes en profunditat a representants dels Grups Municipals amb representació en el Ple i una Enquesta Ciutadana mitjançant 410 entrevistes personals aleatòries a domicili, amb quotes de sexe i edat i estratificació per districte de residència (proporcional al padró municipal). Les entrevistes en profunditat van tenir una durada d’una hora aproximadament i tenien un guió comú amb una sèrie d’àmbits comuns, malgrat es deixava una part oberta, sense suggerir per enriquir encara més l’estudi.
ENTREVISTES EN PROFUNDITAT
Tal com figura a l’informe final de l’estudi qualitatiu que podreu consultar a https://participa.rubi.cat/processes/ParcCanOriol, “Per a la realització del procés participatiu amb els grups municipals s’ha realitzat una ronda d’entrevistes amb els representants de tots els grups municipals, i també s’ha ampliat als regidors no adscrits que volguessin fer-ho.
En cada cas, s’ha realitzat una reunió amb cada responsable, amb l’objectiu de recollir les seves reflexions i aportacions entorn al Parc de Ca n’Oriol, i sobre els diversos espais i elements que el composen.
Les entrevistes han estat sol·licitades el 26 de juliol, i s’han realitzat entre el 24 d’agost i el 6 de setembre de 2018.
Un cop realitzada cadascuna de les entrevistes, s’ha traslladat el seu contingut en un document escrit, i ha estat enviat a la persona entrevistada, per tal que el validés, o modifiqués aquells aspectes que hagi considerat que no han quedat recollits com desitjaria”.
Per al buidat d’aquesta informació, l’empresa que va fer aquest estudi qualitatiu, Xavier Tort Comunicació, va emprar diverses tècniques de codificació de variables qualitatives, d’extracció d’idees clau i paraules clau, de sintetització del discurs i de comparació entre les diferents respostes, per crear finalment un informe, que resumís aquests punts principals, així com permetés tenir un text a partir sintèticament es poguessin plasmar les diferents posicions i propostes en cada àmbit d’actuació, dels Grups Municipals.
ENQUESTA CIUTADANA
Paral·lelament es va realitzar una Enquesta Ciutadana, on es va utilitzar la mateixa mostra que s’empra en el panell de l’Estudi de Satisfacció i Coneixement de la Ciutat que es realitza anualment a Rubí, per tal que mantenir la mateixa representativitat que en la resta d’estudis que es realitzen al Gabinet d’Estudis, Estadística i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Rubí.
En aquesta enquesta, com totes les que fa el Gabinet d’Estudis, Estadística i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Rubí, no s’encarrega externament tot l´estudi, sinó que s’externalitza únicament el treball de camp i un informe de resultats bàsic. En aquest cas el treball de camp va consistir en 410 entrevistes domiciliàries, amb quotes de sexe, edat i districte de residència (a Rubí tenim 6 districtes administratius, no es fan servir els electorals, perquè no responen a cap regla sociològica).
En ser enquestes realitzades mitjançant la tècnica d’entrevista personal a domicili, podem controlar molt més acuradament el marge d’error, fins a reduir-lo al mínim exponent, podent afirmar que parlem d’un +- 4,8% i un nivell de confiança p=q 95%.
Però per tal d’obtenir l’opinió tècnica i neutralitza al màxim l’esbiaix en la redacció de les preguntes, el qüestionari va ser redactat conjuntament per l’ajuntament i l’empresa d’estudis de mercat i les preguntes van tenir més d’un 50% d’obertes i les altres, un alt percentatge amb algunes de resposta suggerida, però igualment obertes.
El treball de camp es va realitzar entre els dies 12 i 20 de juliol per l’equip d’enquestadors de Vox Populi Recerca.
El que ens permet tècnicament l’haver controlat molt el marge d’error en fer les entrevistes domiciliàries, és l’exactitud del coneixement sobre el territori, del que pensen els ciutadans sobre el Parc de Ca n’Oriol, el seu estat actual, els usos i elements que hi troben a faltar. Així, tot i que l’enquesta estava plantejada a nivell de ciutat, sí que podem intuir aspectes tals com si per proximitat al parc afecta la perfecció de l’estat o n’incrementa l’ús, per posar un exemple. Tenim clar però, que la significació estadística que ens permet extrapolar la informació de la mostra a l’univers (tota la població de Rubí), amb un marge d’error de ±4,80%, és únicament a nivell del conjunt de la ciutadania.
Això cal tenir-ho molt en compte, perquè tot i que en aquest estudi s’ha cuidat molt, hi ha diversos error en la interpretació dels estudis quantitatius, que tendeixen a repetir-se molt especialment en persones no coneixedores de la inferència estadística, però d’altres que de vegades necessiten obtenir una informació que obtenen a base d’afirmacions esbiaixades, que perjudiquen greument el prestigi i la rigorositat dels estudis estadístics, portant-nos a un punt, on les enquestes es posen en dubte, pel que fa a la seva fiabilitat.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER EVITAR RESULTATS AMB DADES ESPURIES
Un estudi quantitatiu, realitzat cuidant el mínim detall, és significatiu al 100% + el marge d’error que ha de ser el més petit possible, si aquest es controla al màxim. Els errors, però que es repeteixen habitualment són:
- En les enquestes que tenen una mostra sobre una ciutat, per exemple, extreure resultats de districtes o barris. Si no hi ha una mostra per barri o districte, l’error mostral es multiplica geomètricament i els resultats ofereixen dades espuries, sense cap valor científic. Per tant, no podem emprar un estudi, per alguna cosa que no està dissenyat, si és per extrapolar resultats de la ciutat en el seu conjunt, aquest ha de ser el seu únic fi.
- Codificar numèricament les respostes obertes. Bé l’error no està en codificar-les numèricament, sinó en voler extreure percentatges igual que es fa de les preguntes tancades. El marge d’error i la fiabilitat dels resultats, es veu compromesa. A més les respostes obertes acostumen a tenir un índex de ns/nc molt superior a les tancades, amb el que el nombre de respostes, també afecta a la fiabilitat dels resultats. Per posar un exemple, no podem dir que un 50% de la població vols que es planti gespa en un parc, si només hi ha hagut 10 respostes a quin tipus d’acabat es vol en una zona i 5 de 10 persones (50%) afirmen que volen gespa. Aquest exemple que aquí es veu tan clar, passa molt desapercebut en conceptes més eteris. Per tant, hem de tractar amb molta cura les respostes obertes, com n’expressem el seus resultats.
- Agafar-nos a percentatges de relacions entre variables d’una taula de doble entrada, sense tenir-ne en compte si la seva significació estadística, és això precisament, significativa. Per exemple, extreu resultats sobre la valoració de les activitats que es realitzen al Parc de Ca n’Oriol actualment, depenent del nivell d’estudis dels que han respost l’enquesta, seria una mica temerari. Sí que és cert que tenim dades al respecte, si que aquestes dades estan expressades en taules de doble entrada i els programes estadístics ens calculen percentatges i taules de freqüències i fins i tot si li demanem, un programa estadístic ens dóna modes, mitjanes i mitges aritmètiques, però tot plegat no serveix de gaire per fer inferència estadística. Necessitem saber si hi ha relació entre variables i si aquesta relació (negativa o positiva) pot ser tinguda en compte i els estadístics, test i taules a emprar són diferent si analitzem variables numèriques, nominals, etc. No entrarem en detall en el que s’ha de fer per obtenir aquesta confirmació de que les dades que emprem, realment aporten una informació que podem qualificar de útil, però si que es vol deixar palesa la necessitat de tenir-ho en compte, si volem dir que fem ENQUESTES amb majúscules i no qualsevol altre tipus d’estudis.
CONCLUSIONS
Bé, queda constat llavors amb aquest estudi mixt previ de caràcter científic, els temes a portar a debat ciutadà, han estat molt més definits.
És més, per exemple en el procés participatiu es va introduir un nou eix temàtic no previst, que era el del Civisme, ja que malgrat en l’enquesta no era uns dels suggerits, es va repetir de forma suficientment significativa, per a que en el disseny del procés participatiu s’obrís a la ciutadania el debat sobre civisme amb un taller específic durant la jornada presencial que va tenir lloc el dia 27 d’octubre en el marc del mateix Parc de Ca n’Oriol i que va ser dinamitzada per la Fundació Ferrer i Guàrdia i a la plataforma Participa Rubí, que permet la participació online sobre aquest tema.
Podeu consultar el procés participatiu complet del Parc de Ca n´Oriol i el seu Entorn, així com els resultats de l´Enquesta i de les Entrevistes en Profunditat als Grups Muncipals a la la següent adreça https://participa.rubi.cat/processes/ParcCanOriol
Per tant, amb aquest exemple final, podem dir que el procés participatiu del Parc de Ca n’Oriol i el seu entorn, així com tot els processos participatius que es plantegen amb la base d’estudis de mercat aplicats a les ciències socials, surten força més enriquits.
Així, la Investigació de Mercats, al servei de les Ciències Social, hauria de ser cabdal alhora de plantejar-nos tota mena de presa de decisions, ja sigui per la via del propi estudi o si cal encetar processos de Participació Ciutadana, perquè la temàtica requereixi ser debatuda i codecidida, a més de detectada.
* Fotografía capçalera Ajuntament de Rubí, Fotografia Taller Presencial Fundació Ferrer i Guàrdia i quadre el procés, elaboració pròpia
ENRICA BORNAO I BARCELÓ
Responsable del Gabinet d´Estudis, Estadístiques i Participació Ciutadana
Ajuntament de Rubí
ebb@ajrubi.cat
Tf. +34 935 887 000
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari