Cada cop més la salut mental s’està convertint en un factor essencial dins del nostre benestar social i clau per a les polítiques públiques de prevenció en Salut Pública. L'objectiu ODS 3 Salut i Benestar té com a finalitat garantir una vida sana i promoure el benestar a tots a totes les edats, amb la fita, de cara a l'horitzó 2030, de reduïr un terç la mortalitat prematura per enfermetats no transmissibles mitjançant la seva prevenció i tractament, i promoure la salut mental i el benestar.
Els suïcidis són a Catalunya la primera causa de mort no natural entre els joves de 16 a 35 anys, per davant dels accidents de trànsit. Des de la pandèmia, les temptatives de treure’s la vida han augmentat un 27% entre el jovent.
A Espanya, el suïcidi adolescent i juvenil també és la primera causa de mort no natural entre els joves de 15-29 anys. Al 2022, 341 joves es van treure la vida, 224 nois i 117 noies. Dades recents de la línia d’ajuda telefònica 024 d’atenció a la conducta suïcida (a Catalunya és el 061), indica que un 58,1% correspon a joves menors de 30 anys [1]. La constant en l’equació del suïcidi sembla ser que és la presencia d’un notable patiment emocional i solitud no volguda. La ingesta de plaguicides, l’ofegament per penjada i les armes de foc són alguns dels mètodes més comuns de suïcidi a nivell mundial [2].
A l'INE es publica la Taxa de mortalitat per suïcidi. La publicació d'aquestes dades es reflecteixen a nivell estatal, per Comunitats Autònomes i per Províncies. Cal destacar que, arran de la publicació d'aquest article, s'ha fet la consulta a l'INE per disposar de les dades a escala municipal.
A la Unió Europea, el suïcidi juvenil també és una de les principals causes de mort. Segons dades del 2021, el suïcidi també va ser la primera causa de mort en persones entre 15-29 anys amb 5.038 defuncions i la tercera causa de mort entre els grups de 30-44 anys amb 8.828 suïcidis.
Si realitzem una anàlisi per edat i sexe, segons dades de l’IDESCAT, a l’any 2024, a Catalunya, hi van haver 538 suïcidis, 396 homes (73,60%) i 142 dones (26,40%) [3]. A Espanya, 3.846 persones es van treure la vida, 2.834 homes (73,70%) i 1.012 dones (26,30%). A nivell mundial, l’any 2021, 746.000 morts per suïcidi, 519.000 homes (69,60%) i 227.000 dones (30,40%) [4].
Segons l’informe La Salut a Barcelona, 2024, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), els suïcidis són la causa principal de mort prematura en homes a Barcelona. Segons aquest informe, la salut mental continua sent un dels principals reptes de salut pública. L’ansietat i la depressió són els problemes més freqüents diagnosticats a l’Atenció Primària. L’any 2024 es van registrar gairebé 29.500 nous casos d’ansietat, més freqüents en les dones, les persones joves i en els barris de nivell socioeconòmic desfavorit. Els nous casos de depressió també van ser més freqüents en dones, però augmenten amb l’edat. Se’n van registrar prop de 9.300 l’any 2024. Les dones mostren menys benestar emocional que els homes i demanen més ajuts i requereixen més medicació.
Segons l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, el major nombre de suïcidis es produeix en població de 35 a 75 anys i els homes de 85 anys i més són els que presenten una taxa de mortalitat més elevada [5]. Un dels principals motius és la solitud que presenten molts homes d’aquesta franja d’edat (75 anys i més). Però cal destacar que els intents i conductes suïcides són més freqüents entre les dones. Entre els joves la diferència de gènere-sexe encara és present però menor que en edats avançades [6].
El suïcidi és la primera causa de mort de les dones durant el període perinatal, comprés des de l’embaràs fins a un any després del part. La conducta suïcida durant el període perinatal encara és un tema tabú. A més, el trastorn mental, que es deriva, pot provocar psicosi postpart, pel qual algunes mares han matat als seus bebès, tal com va passar a l’obra teatral La Infanticida de Caterina Albert, escrita a finals del S.XIX i a on es va donar a conèixer, per primera vegada, com a escriptora catalana. La seva protagonista, la Nela, una dona que la van enviar a un psiquiàtric després de matar a la seva filla, acabada de néixer.
El suïcidi és sempre multifactorial: els factors de risc són molt diversos i es van multiplicant a mesura que s’allarguen en el temps. Les principals causes de l’augment dels suïcidis entre els joves són el bullying i els trastorns mentals com l’ansietat i la depressió. Actualment, els adolescents presenten més ansietat, símptomes depressius, així com addiccions a substancies i a noves tecnologies, trastorns en la conducta alimentaria i un increment molt alarmant d’autolesions i conductes suïcides [7]. Segons International Bullying Sense Fronteres, 7 de cada 10 nens pateixen tots els dies algun tipus d’assetjament i ciberassetjament.
Independentment de les causes, també es detecta una manca de recursos cap a les famílies, com per exemple, posar atenció i tractament psicològic. Moltes famílies no s’ho poden permetre econòmicament [8].
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, per fer front a les temptatives de suïcidi, ha elaborat i desplegat el Pla de prevenció del suïcidi a Catalunya (PLAPRESC) que té com a lema “Trio la Vida” i es marca un doble objectiu; per una banda, reduir, per al 2030, la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15%; i per una altra, reduir-ne l’estigma social. A més, s'ha creat una estratègia de detecció precoç anomenada Programa CRS (Codi de Risc del Suïcidi) [9]. Les temptatives de suïcidi han augmentat entre el joves. A l’any 2020 es van produir 601 temptatives en joves fins els 18 anys, l’any anterior, se’n van registrar 473.
Per realitzar aquest article, s'ha consultat la base de dades estadístiques d'AQUAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya). Concretament, les dades que fan referència als Serveis d'Atenció Primària per Regions Sanitàries de cada municipi que pertany a la Xarxa el Perfil de la Ciutat. L'anàlisi que es deriva és que en general les tentarives de suïcidi han augmentat en el darrers anys. S'ha estudiat la sèrie des de l'any 2017 fins el 2024 (dades més actuals disponibles). Durant aquest període el municipi que ha presentat un major increment de la taxa d'activació del codi del risc de suïcidi ha estat el municipi de Terrassa amb un increment de 146,8 punts respecte el 2017. Cal destacar l'increment de casos per tentatives que s'han succeït a partir de la pandèmia per la COVID-19. Si analitzem les dades de l'any 2024, els municipis que presenten la Taxa d'activació del codi del risc de suicidi més elevada són: Terrassa, Viladecans i Mataró. Per contra, els municipis que presenten valors inferiors són: Manresa, Vic i Granollers. Pel que fa al conjunt de la Xarxa el Perfil de la Ciutat, l'evolució també ha anat en augment, l'increment anual ha estat de 11,24 punts respecte el 2023 i del 76 respecte a l'any 2017.
Per altra banda, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, ha publicat una guia de protocol per a la prevenció de suïcidi juvenil i d’acompanyament del dol: Encarem el Suïcidi Juvenil. Orientacions i eines per a entitats juvenils. Una comunitat sensibilitzada i informada és el punt de partida de la prevenció del suïcidi, ja que és bàsic reconèixer les demandes d’auxili explícites i implícites per actuar de manera més precoç i adient.
La conducta suïcida és un fenomen molt present entre els joves, però continua sent un tema tabú i desconegut, fins i tot dins les entitats juvenils. El fet de no parlar-ne obertament fa que aquest es torni tabú i no es tracti ni s’incorpori dins de les polítiques de prevenció. Davant d’això, experts en salut i sociocultura alerten sobre una qüestió fonamental: podem prevenir-ho?
Aquest 2025 Catalunya registra una dada esperançadora: els casos per suïcidi han disminuït un 12%, la baixada més significativa des de l’inici de la pandèmia. A més, segons un estudi de l’Institut de Mètrica i Avaluació de la Salut (IHME) de la Universitat de Washington [12], en el qual s'ha analitzat les taxes de mortalitat per suïcidi entre 1990 i 2021, aquestes han disminuït en un 40%. Aquestes dades demostren que els plans de prevenció i les polítiques d’intervenció i de prevenció precoç comencen a ser efectives [13]. L’associació APSAS per a la prevenció del suïcidi i atenció al supervivent treballa per oferir eines que ajudin a gestionar el malestar quotidià i reforçar la resiliència.
Finalment, cal destacar que l’eix central de la prevenció del suïcidi és l’escolta i el diàleg. Per tant, l’espai educatiu i les campanyes públiques són clau per poder ensenyar a gestionar i conscienciar sobre el suïcidi. Com ho ha fet recentment el Metro de Barcelona, que ha posat en marxa una nova campanya de prevenció amb cartelleria a les estacions. Aquesta acció consisteix en col·locar un cartell a les andanes amb un missatge adreçat a les persones que tenen pensaments o conductes suïcides i un altre als vestíbuls pensat per als ciutadans que hagin estat testimonis d’un atropellament a les vies. És el primer operador ferroviari d’Espanya que parla obertament del suïcidi i l’aborda amb una campanya pública [14].
Sònia Moreno Osuna, Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat, Ajuntament de Terrassa.
Notes
[1] Guía para comprender y abordar la prevención del riesgo de suicidio juvenil. Información dirigida a familias. FUNDADEPS i Informe anual 2024: Línea 024. Llama a la Vida. Ministerio de Sanidad.
[2] Suicidios. España 2024. Observatorio del suicidio en España. Fundación para la prevención del suicidio.
[3] Defuncions segons la causa de mort. Defuncions assignades al suïcidi (autolesió intencionada, codis X60-X84 de la CIM-10).
[4] "Global, regional, and national burden of suicide, 1990–2021: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2021", aThe Lancet Public Health. Febrer 2025. Vegeu també "Suicidios mundiales: tasa por 100.000 habitantes 2024", a Expansión.
[5] Taxa de mortalitat per suïcidis i autolesions: https://observatorisalut.gencat.cat/ca/detalls/article/18_IND_Taxa_mortalitat_suicidis_autolesions.
[6] Informe Anual del Sistema Nacional de Salud 2024. Mortalidad por suicidio. Pàg 43.
[7] Atenció multidisciplinària als problemes complexos de salut mental: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/salut-mental/atencio-multidisciplinaria-problemes-complexos/index.html
[9] Vegeu https://www.codirisc.org/intervencio-crs i https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/1654
[12] Global, regional, and national burden of suicide, 1990–2021: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2021.The Lancet Public Health. February; 2025.
[13] Vegeu la notícia https://www.rtve.es/catalunya/televisio/20250915/suicidi-catalunya-prevencio/16729052.shtml i https://www.ara.cat/societat/salut/mort-suicidi-mon-43-segons_1_5290042.html
[14] Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona (Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona-CUESB i departament de salut mental), el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i la Fundació Ajuda i Esperança han posat en marxa una iniciativa pionera per reforçar la prevenció dels suïcidis a les estacions de la xarxa de metro de Barcelona.
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari