Tornada als orígens de la Xarxa: comparar, en aquest cas el valor cadastral dels municipis

El calendari ha estat capritxós i aquest any ha volgut que torni a publicar després de les vacances.

Això no obstant, sou afortunats. No us enviaré una enquesta on us pregunti pels grups bombolla, Fernando Simón o Messi. Per sort, tot això ha passat i ha quedat enrere (ni que sigui temporalment).

Tornaré a un clàssic d’aquesta pàgina i que conté l’essència i la gènesi del Perfil de la ciutat, com són els indicadors i dades comparatives dels municipis que integren la Xarxa. El nostre “RC7” particular, que com el real és capaç de marcar gols en tots els camps i països en els que participa, ja ho diu ben clarament (i jo subscric): “Malgrat les dificultats amb les que ens trobem (de pressupost, disponibilitat o pertinença de les dades), difícilment trobareu enlloc grups de treball que coneguin més de les realitats i xifres del món local que les persones professionals que estan darrera d’aquesta pàgina”.

Com la tasca és complicada i nosaltres volem saber i conèixer més i més, per tal de després poder compartir i difondre la informació i el coneixement sobre els territoris, a vegades ens trobem davant d’una equació irresoluble: o falta inspiració; o falta accés a la informació; o falta temps i recursos per conjugar inspiració i informació, o bé tot plegat. El cas, és que si tenim algun moment de fallida, sempre podem recórrer a les dades sobre habitatge, que de ben segur trobarem per a totes les ciutats, i que ens diran coses interessants sobre els territoris, i així les nostres lectores i lectors s’aniran a dormir sabent una cosa més: o bé sobre la matèria, o bé sobre lo ‘frikis’ que som els membres del Perfil de la ciutat.

Per això, avui compartirem el que ens diu en valor cadastral dels habitatges dels nostres territoris. Amb la informació que ens proporciona la Dirección General del Castastro, podem determinar quin és valor castral mitjà del municipis del Perfil. Abans, no obstant, us preguntareu, què és exactament el valor cadastral? Tal i com ens diu la web del cadastre, es tracta d’un valor administratiu objectivament fixat per a cada bé immoble i que resulta de l’aplicació dels criteris de valoració recollits en la ponència de valors del municipi corresponent. Per determinar el valor es tenen en compte: la localització, les circumstàncies urbanístiques del sòl i l’aptitud per a la producció; els costos de l’execució de les construccions, beneficis empresarials, honoraris i tributs que graven la construcció, així com l’ús, la qualitat i antiguitat, a més d’aspectes històrico-artístics i d’altres condicionants de les edificacions; les circumstàncies i els valors del mercat del sòl i valor de la construcció.

Amb caràcter general, el valor cadastral dels immobles no podrà superar el seu valor de mercat, i es poden actualitzar anualment a través de l’aplicació dels coeficients aprovats per les corresponents lleis dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Ara ja sabem què és, i només ens faltaria per què, en línies generals, ens és d’utilitat. Es tracta del valor de referència per determinar l’import de l’IBI que fixa cada territori, que alhora està sotmès als ajustos i mecanismes fiscals que apliquen les entitats municipals. D’aquesta forma, i sempre atenent-nos a la normativa i procediments que s’apliquin de manera efectiva, el valor cadastral serà la base per determinar la quantia total agregada d’aquest impost. Per tant, podem parlar de la potencialitat a nivell recaptatori de l’IBI que tenen els municipis (mecanismes i ajustos fiscals a banda).

La següent taula es limita al valor dels immobles residencials, per tal d’evitar les potencialitats o mancances estructurals, a nivell d’hectàrees i capacitat del sòl, que tenen les diferents ciutats i que es poden transformar en l’existència, o no, d’altres construcció destinades a diferents usos.

Els resultats, determinen que Cerdanyola és la ciutat on el valor cadastral mitjà dels habitatges és més elevat, de manera clara. Això indica que, seguint els procediments administratius oportuns de cada municipi per establir el valor, un habitatge de Cerdanyola gairebé triplica el valor de Granollers. Per al ciutadà, de manera potencial, implicaria que el valor de l’IBI de Cerdanyola és clarament superior al que tenen els veïns de Granollers o Mollet del Vallès, municipis que presenten el valor més baix, i per al seu Ajuntament que la capacitat recaptatòria és més gran.

Es tracta d’una ficció impositiva, perquè ja hem parlat que després cada Ajuntament té al seu abast mecanismes per ajustar la quantia final de l’IBI, però ens dona una pista clara de quins són els llocs on la capacitat recaptatòria podria més o menys elevada en el supòsit que no s’apliqués cap ajust. I, en aquest article, Cerdanyola del Vallès seria els Estats Units, Viladecans la Xina i Mataró el Japó.