Taxa de retenció i d'encaix als municipis del Perfil de la ciutat

El present article té com objectiu analitzar els nivells d’autocontenció i autosuficiència dels municipis de la Xarxa del Perfil de la Ciutat, amb la finalitat d’avaluar el grau d’equilibri funcional entre residència i activitat, així com  la dependència econòmica amb el seu territori contigu.

La taxa d’autocontenció mesura la població resident que desenvolupa la seva activitat  dins del mateix municipi de residència, de manera que, una taxa elevada indica una major capacitat per a retenir la població ocupada resident. Pel que fa a la taxa d’autosuficiència mesura la capacitat dels municipis d’ocupar els seus llocs de treball amb població resident al propi municipi i permet avaluar el grau de dependència dels municipis respecte a població procedent d’altres territoris.                                                                   

Les dades utilitzades provenen de l’Observatori del Treball i Model Productiu, a partir del registre de les noves contractacions dutes a terme en funció de la residencia padronal de la persona contractada en el període comprès entre el desembre de 2024 i el novembre de 2025.

Tal i com es pot observar, a tots els municipis del Perfil de la Ciutat el nombre de persones residents i, a la vegada, contractades per treballar al mateix municipi és inferior al del total de persones contractades per les empreses amb comptes de cotització als municipis de la xarxa i al del total de persones residents contractades.

 

 

A partir d’aquestes dades s’estableix la taxa de retenció o autocontenció i la taxa d’encaix o autosuficiència dels municipis que conformen la xarxa El Perfil de la Ciutat. Aquest indicador permet realitzar una aproximació alhora d’identificar el grau d’equilibri entre residència i activitat laboral, així com la dependència intermunicipal i la capacitat dels municipis per satisfer internament la demanda de les empreses ubicades al territori.

 

Es pot observar que, dins la xarxa del perfil, els municipis de Manresa, Vic, Terrassa i Mataró són els que presenten una taxa d’autocontenció més elevada, segons el nombre de persones residents contractades per treballar al mateix lloc de residència sobre el total de persones contractades. Tots ells són capital de comarca, demarcacions que, generalment, tendeixen a una retenció més elevada al concentrar més funcions i oportunitats laborals que les que ofereix el seu entorn geogràfic. Sis municipis se situen per sota de la mitjana del conjunt del Perfil de la Ciutat, mentre que quatre es troben al voltant d’aquesta mitjana (28,2%). En quan a la taxa d’autosuficiència, és a dir, el percentatge de persones residents amb contracte de treball en el mateix municipi de residència sobre el total de persones contractades per les empreses de la ciutat, Terrassa té la taxa més elevada i, gairebé, 5 de cada 10 persones contractades pel teixit empresarial local resideixen a la ciutat. A continuació, Manresa, Mataró i Sabadell, amb 4 de cada 10 persones contractades. A l’altre extrem, Barberà del Vallès, El Prat de Llobregat i Cerdanyola del Vallès són els municipis amb una taxa més baixa (al voltant d’1 de cada 10 persones contractades). De fet, són els tres únics municipis de la xarxa on el primer lloc de procedència de les persones contractades no és el mateix municipi. Es tractaria, doncs, de ciutats on una part rellevant de les contractacions realitzades per les empreses ubicades al municipi són formalitzats per persones procedents d’altres municipis. Badalona, Mollet del Vallès i, sobretot, Santa Coloma de Gramenet, presenten una major taxa d’encaix que de retenció.

 

D’altra banda, les dades de contractació de les empreses ubicades als diferents municipis de la xarxa, ofereixen informació sobre quins són els perfils professionals amb dèficit o excés de persones treballadores dins del mateix territori, és a dir, aquells perfils que el teixit empresarial ha de buscar fora dels municipis, ja que no hi ha prou amb les persones residents o aquells altres que no pot absorbir. L’absència de determinats perfils professionals és un factor clau a nivell de autocontenció i autosuficiència dels territoris, ja que produeix un desajust entre l’oferta de llocs de treball i la demanda de la població resident. La principal ocupació que el teixit empresarial local dels municipis de la xarxa ha de cobrir amb persones de fora del territori mostra una diversitat de perfils que van des de les ocupacions d’alta qualificació, com són els professionals de la salut, ensenyament o tècnics de serveis professionals, mitjana qualificació (conductors, empleats d’oficina i de serveis personals) i de baixa qualificació, com els peons de la indústria, del transport i la construcció. Santa Coloma de Gramenet té una dinàmica diferent a la resta de municipis, ja que no registra cap ocupació amb dèficit segons les demandes de les empreses d’aquesta ciutat.

 

Pel que fa a l’excés de treballadors hi ha un predomini de persones adscrites a ocupacions no qualificades i a 10 dels 13 municipis de la xarxa hi ha més persones residents que s’hi dediquen de les que pot absorbir el teixit empresarial local.

 

Es pot determinar, doncs, que tant la taxa de retenció com la d’encaix d’un territori no depèn només del volum de nous contractes que es formalitzen, sinó també, del grau d’adequació entre l’estructura productiva del territori i el perfil professional de la població resident. Si entenen que quan més elevat el percentatge d’autocontenció i autosuficiència major equilibri territorial i que cap dels municipis del perfil arriba al 50% en les seves taxes, aquells que com Manresa tenen un percentatge més alt indiquen que compten amb una major oferta de llocs de treball per a la seva població resident. D’altres, com El Prat de Llobregat o Barberà del Vallès, actuen com a pols d’atracció laboral, ja que no cobreixen les necessitats del seu teixit empresarial amb la seva població resident. I d’altres, com Mollet del Vallès o Santa Coloma tenen una menor capacitat de retenció, però, en canvi, el percentatge d’encaix se situa molt per sobre de la taxa d’autocontenció.

A partir de les dades del registre de noves contractacions es posa de manifest és que les taxes d’autocontenció i autosuficiència es relaciones directament amb una sèrie de factors econòmics, demogràfics i funcionals, com són la diversitat sectorial, la presència o no d’activitats intensives en ocupació, la correspondència entre oferta i demanda de perfils professionals, l’edat i estructura de la població activa o la proximitat a grans pols d’ocupació, entre d’altres.

 

Per a més informació sobre la metodologia: Observatori del Treball i Model Productiu  

Imatge: Pixabay

 

 https://pixabay.com/es/illustrations/equilibrio-columpio-igualdad-2108024/