Ta, te, ti-tul

Si no et dius Luis Sepúlveda i escrius un llibre, possiblement el títol et vindrà determinat per l’editor, per ser ell qui té un millor coneixement del mercat de les lletres i per ser ell qui millor sap trobar el títol que maximitzarà la venda d’exemplars. I ben sabut és que, a la jungla de l’economia de mercat, qui no ven, no sobreviu. Ara bé, en l’àmbit d’altres escrits que queden fora de l’economia de mercat, no apareixerà cap editor que exigeixi per contracte determinar el títol. Així doncs, tesis, articles i informes queden orfes de professionals de la titulació.

El que acostumen a compartir llibres, tesis, articles i informes és la cronologia de la seva elaboració. Es comença per un títol provisional, es redacta el contingut i s’estableix el títol definitiu. Aquest és l’ordre habitual. Mentre el títol d’un llibre l’estableix l’editor condicionat pel mercantilisme, el títol d’una tesi es concep pensant que haurà d’ajudar en la seva defensa. Una persona amb problemes de dicció amb la ‘r’ hauria de descartar titular la tesi ‘El conreu d’una arrova d’arròs’.

Sense saber-se ben bé perquè, en línies generals, mentre un informe ha de dur un títol seriós, a un article se li permet tenir un títol graciós. Potser és per aquest motiu que els articles es llegeixen i els informes s’arxiven. Recentment, la xarxa Perfil de la Ciutat va elaborar la publicació ‘Clonatge comercial’. L’acte de la presentació es va dur a terme a la Universitat de Barcelona i el catedràtic amfitrió que va fer una breu introducció de l’estudi va criticar el títol de la publicació.

Se li va explicar que si bé la publicació havia estat elaborada per membres de la xarxa Perfil de la Ciutat, el títol havia estat determinat per dos prestigiosos lingüistes manresans, na Fina Llopart i en Jordi Torra, descartant la proposta inicial de ‘Clonisme comercial’, per no ser normativa la primera paraula. ‘Clonatge comercial’ havia de ser el títol correcte. Els lingüistes sostenien, amb raó, que ‘clonisme’ no figura al diccionari.

Del que no es va informar al catedràtic és del procés previ d’establiment del títol. Les opcions eren diverses. Una proposta que jo acceptava de bon grat era ‘Eixos clonercials’, un joc de paraules senzill que sintetitza bé el tema de la publicació. La segona alternativa era ‘Quin clon’, una proposta atrevida que, al tenir una sonoritat similar a la del nom del conegut gegantí goril·la cinematogràfic, és una metàfora genial de les botigues clòniques. King Kong és un gran monstre i un sentimental alhora. Al mateix temps que d’un avió en fa ferralla, es mostra amorós amb la Fay Wray. El bé i el mal. El debat entre la bonança i els defectes de la presència de botigues clòniques queda condensat en un títol de només dues síl·labes.

Ara bé, el títol que jo defensava amb més força era ‘Clin, clan, clon’. Un títol fantàstic per parlar del comerç. ‘Clin, clan’ és l’onomatopeia que fan les monedes dels clients quan entren a la caixa registradora de les botigues i ‘clon’ és l’evolució cap on han tendit els eixos comercials. Les tres propostes van ser descartades pels assenyats coautors de la publicació per no ser serioses. ‘Aquests títols són vàlids per un article però no pas per una publicació’ em van argumentar els companys, potser amb raó.

Resumint. La teoria de la titulació diu que el títol d’un llibre l’estableix l’editor, el títol d’una tesi ve determinat per la potència que dona per defensar-la, el títol d’un informe ha de ser seriós i a l’hora de titular un article tot s’hi val. Així doncs, llarga vida als articulistes.

 

Mon Culleré

Responsable de l’Observatori de l’Ajuntament de Manresa