Sobre la Jornada "Activitat Estadística a les comarques gironines"

En el marc de l’Any Internacional de l’Estadística , el passat dia 25 d’Octubre va tenir lloc a Girona la Jornada d’Activitat Estadística a les comarques Gironines , organitzada conjuntament per la Unitat d’Assessorament Estadístic, la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica i els grups de recerca en l’àmbit de l’Estadística de la UdG, comptant amb el suport del Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la UdG.

La Jornada va servir com a marc per a projectar, divulgar i analitzar l’ús d’aquesta disciplina en la societat gironina, establint-se un fòrum de contacte i discussió al voltant de la incidència de l’Estadística a través de xerrades, col·loquis i taules rodones.

En aquest sentit, es van presentar i debatre diferents activitats relacionades amb l’Estadística, amb el propòsit de posar de relleu la utilitat d’aquesta disciplina en els diferents sectors socio-econòmics, i sobretot per propiciar l’intercanvi d’informació i experiències entre els diferents sectors al voltant de l’ús que en fan i de les seves necessitats al respecte.

La jornada, que va servir com a altaveu de la tasca d’assessorament i recerca en Estadística que es realitza a la UdG, va reunir usuaris, representants i investigadors dels diferents sectors i va comptar també amb la presència del Dr. Xavier Tort-Martorell, actual President de la European Network for Business and Industrial Statistics (ENBIS).

El col.loqui sobre l’Estadística a les Institucions gironines va comptar amb la participació de tècnics del DipSalut de la Diputació de Girona, el Sistema d’Informació Socioeconòmica Local (XIFRA) de la Diputació de Girona i la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona.

El debat Les institucions fan estadística: dades oficials Gironines va ser enriquidor, deixant alguns apunts per a la reflexió que us volem traslladar:

La facilitat per generar i obtenir dades i el fet que en els darrers anys ha tingut lloc un augment exponencial del volum de dades disponibles fa que cada dia tinguem accés a més dades, i alhora que en produïm més. Disposem de les eines i els coneixements per a manipular-les?

Com hem de plantejar des de les Administracions, les necessitats futures associades a la producció estadística davant d’aquest fet?

Partint del fet innegable que l’Administració necessita disposar d’informació estadística, vinculada a la gestió i la planificació de les pròpies funcions, com a punt de partida en la presa de decisions: quin ha de ser el paper de l’Administració Local respecte aquesta informació ?, hem de “produir” estadística des de l’Administració Local ?.

Respecte aquests interrogants, i en un moment de transformació de l’administració, que sembla anar deixant enrere els models estrictament centrats en la gestió/provisió de serveis, es poden plantejar dos models perfectament compatibles:

D’una banda l’Administració Local com a ens productor d’informació estadística bàsica.

Des d’aquesta perspectiva, l’elaboració d’indicadors municipals, l’establiment d’un marc coordinat de referència (xarxes de ciutats, xarxes d’observatoris,...) que n’estandaritzi el tractament i els resultats de manera que siguin comparables té tot el sentit.

També el té el paper unificador en la recollida d’informació dispersa, procedent d’organismes productors diferents i actualitzada en moments diversos, l’elaboració d’informes comparatius (Sistemes d’Informació socioeconòmica locals de les Diputacions de Barcelona i Girona), per posar-la a disposició d’aquells municipis que per raó de la seva dimensió tenen menys recursos, però no menys necessitat de disposar-ne.

De l’altra l’Administració com a estricta Font de dades en un entorn de transparència i vinculat a projectes de dades obertes.

En aquest sentit ja no es tracta d’oferir únicament i unilateralment indicadors sinó també dades de base, en formats oberts per tal que hom pugui accedir a la “dada crua” i elaborar els propis indicadors, gràfics, mapes, etc... de manera que s’estableix per part de l’administració la necessitat de constituir un entorn relacional i col.laboratiu en la recepció / tramesa d’informació sense intermediaris.

En ambdós models, cal no deixar de banda la importància de la documentació de la dada (metadada), en aquest sentit el coneixement que facilita la metadada sobre continguts, qualitats, estructures, formats, orígens, procediments d’obtenció, vigències temporals, autoria, condicions de distribució...i en definitiva, totes aquelles informacions necessàries per a una correcta comprensió, utilització i citació de les dades que oferim / consultem.

D'altra banda, i partint de la base que l’Estadística és una disciplina molt complexa pels que no en tenim coneixements profunds però que sovint des de l’Administració ens cal recòrrer-hi per al desenvolupament de les nostres tasques; el treball en xarxa, la col.laboració amb altres entitats com la UAE, ens ha d'oferir la possibilitat de disposar de recursos estadístics i assessorament en totes les seves variants (consultes puntuals, estudis complerts, formació,..) i ens amplia horitzons.

En definitiva, una bona iniciativa per a la reflexió i el debat.

Mònica Serra Sambola

Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial. Ajuntament de Girona

La teva valoració d'aquest article: