Salari de referència, estructura de les llars i preu del lloguer: la tempesta perfecta

Fa uns dies, el diari publico.es publicava un article que es titulava “Vivir solo ya no una opción”, on es relatava la dificultat per a una persona sola de poder fer front als pagaments d’una hipoteca o d’un lloguer sense l’ajuda d’una segona persona. L’article ho argumenta a partir del fet que l’alça del preu de l’habitatge, especialment en el mercat de lloguer, no ha anat acompanyat per un augment dels salaris.

Des del Perfil de la Ciutat venim analitzant periòdicament l’evolució del preu de l’habitatge, tant pel que fa al preu de compra (per exemple, amb articles com El repunt dels preus dels pisos o relacionant IRPF i preu de compra Cants de sirena del mercat immobiliari) com el lloguer (amb articles on s’analitza l’escalada de preus El mercat de lloguer cap a una nova bombolla).

En el següent post intentarem anar un pas més enllà, relacionant les dades del preu mig del lloguer dels municipis de la xarxa del Perfil de la Ciutat i el salari de referència elaborat per l’AMB. Es pot fer front a la despesa del lloguer d’una habitatge independentment de la tipologia de llar?

El primer que ens preguntem: Què és el salari de referència? El passat mes de maig, l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB publicava l’estudi Salari de referència metropolità de l’any 2018, exercici que consisteix en calcular un salari de referència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a partir d’un pressupost de necessitats bàsiques. Els resultats per l’AMB es mostren tot seguit:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Podem veure com el salari de referència per l’any 2018 era de 1.263,03€ per persona a l’AMB.  Si desglossem els resultats per tipologia de llar aquest “oscil·la entre els 799€ per persona en el cas d’una unitat familiar composada per tres adults sense persones dependents, i els 2.160€ si la família està formada per una persona adulta amb fills o filles”.

Si desglossem el salari de referència per les diferents partides del pressupost de necessitats bàsiques s’obtenen els següents resultats:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fixem-nos amb la partida d’habitatge: el pressupost en el cas d’una llar amb una persona sola és de 653€, mentre que una llar amb tres adults amb fills és de 831,69€. Amb aquests resultats, un pot concloure que les llars amb tres adults tenen més possibilitats de poder fer front a la partida d’habitatge que no pas una llar amb un sol adult (tinguin fills o no).

Creuem ara aquests resultats (pressupost per habitatge segons tipologia de la llar) amb el preu mig del lloguer en els municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat[1]. És a dir, generem un indicador que mesura el pressupost destinat a habitatge respecte el preu mig del lloguer per cada municipi. Si aquest és superior a 100, la partida per habitatge és insuficient.

Els resultats de la taula ens mostren com, per exemple, una persona sola que viu de lloguer a Badalona, Cerdanyola, el Prat, Sant Feliu o Viladecans no en tindria prou per fer front a la despesa d’habitatge segons el pressupost de despeses bàsiques. En el cas d’una persona sola amb fills (llars monoparentals), els resultats milloren lleugerament perquè el pressupost assigna una despesa en habitatge superior. Els municipis on les persones que viuen soles hi poden fer front d’una manera (relativament) més folgada són les d’aquells municipis amb un preu mig del lloguer inferior (Manresa o Vic).

Cal tenir present que les llars monoparentals cada vegada són més freqüents: Segons els resultats de l’enquesta d’estructura de les llars que va publicar l’INE fa unes setmanes, a Catalunya un 26% de les llars són d’una persona sola, mentre que les llars monoparentals representen el 9% del total. Per tant, el percentatge de llars en les que només hi viu un adult és un 35% del total.

Amb aquest simple exercici hem pogut corroborar una part del que apunta l’article: la dificultat de poder viure sol per poder fer front a la despesa de l’habitatge tenint en compte el salari de referència calculat per l’AMB i el preu mig del lloguer. Queda obert per una anàlisi posterior aquest mateix exercici amb el cost mitjà d’una hipoteca.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell


[1] La meitat dels municipis que integren aquesta la xarxa Perfil de la Ciutat pertany a l’AMB: Barberà del Vallès, Badalona, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet i Viladecans.

 

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 4 (5 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari