La mediana i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) dels preus dels pisos d’un municipi ens aporta una informació, parcial, del perfil del parc d’habitatges [amb les mesures de posició no central permet conèixer altres punts característics de la distribució de preus que no són els valors centrals]. Òbviament amb variables afegides (densitat d’habitatges, any de construcció, distància a Barcelona …) aquest perfil serà més acurat.
L’objectiu d’aquest post, però, més modest, és veure l’evolució de la mediana dels preus i dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus copsats a finals de juliol de 2016 són els següents:
00 mediana preus
Aquests valors corroboren que els preus dels pisos han augmentat en el darrer any. Així ha estat en tots els municipis de la Xarxa el Perfil de la Ciutat, excepte en un. En aquest, però, a la passada edició hi havia una incorporació d’obra nova que va fer que augmentés el nombre de pisos amb preu alt.
Observem com han evolucionat els percentils amb la perspectiva de dotze mesos: el percentil 90, que es poden anomenar preus molt alts, i els percentils 75, preus alts, conjuntament han augmentat a la majoria de municipis de la Xarxa Perfil Ciutat, 8 municipis, continuant amb recuperació endegada fa uns dos anys. En 4 municipis els preus han estat estables o han disminuït lleugerament, tots en l’interval 0% a -2%. Només a un municipi la disminució ha estat significativa, el mateix que esmentàvem abans, que havia incorporat l’any passat un nombre significatiu de pisos d’obra nova (un dels municipis amb menys oferta al mercat amb el que una incorporació com aquesta modifica força el percentil). En aquest mateix municipi és l’únic on ha disminuït la mediana, percentil 50, però menys que els preus alts i molt alts.
Els pisos amb preus molt baixos, percentil 10, és a dir, els que ja havien exhaurit la retallada de preus i començaven a repuntar un any enrere, i els de preus baixos, percentil 25%, conjuntament han augmentat en 12 dels 13 municipis. Val a dir que en aquest anàlisi s’han considerat els tretze municipis que un any enrere ja formaven part de la Xarxa Perfil de Ciutat.
Així, en resum i circumscrit l’aquest anàlisi amb una font d’informació i per a tretze municipis, ja no s’observa la caiguda dels pisos de preus alts i molt alts com un any enrere i s’observa augment allà on s’observava estabilitat o cert repunt en els preus molt baixos (vegeu a sota gràfic de cada municipi).
Nota: A partir d’un dels principals portals immobiliaris, hem repetit l’exercici tres anys seguits en les mateixes condicions, amb un mètode senzill: ordenant els preus dels pisos (amb foto) i agafant els 5 preus la llista que corresponen amb els percentils esmentats.
Observatori econòmic i social
Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari