Recursos humans en ciència i tecnologia (RCHT): un indicador d’economia del coneixement

En l’economia del coneixement o un context en què es vulguin posar els fonaments per tendir-hi són molt importants els treballadors que la fan possible. Les economies desenvolupades necessiten persones amb si més no dos nivells d’especialització, d’una banda els propis treballadors que innovin o que explotin els descobriments i els empresaris que ho gestionin. Ambdós grups participen en la creació i utilització de coneixement.

A l’hora d’acotar quins ho són o en formen part hi ha diverses definicions que es podrien aplicar. Una opció són els treballadors altament qualificats relacionats a amb la ciència i la tecnologia, i altra, per exemple els treballadors del coneixement per ocupacions i tasques.

L’OCDE concreta la primera com els professionals en sectors de coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT). Aquesta és la que farem servir aquí. Els identifica com els tècnics i professionals científics (nivell 2 de CCO11) i els tècnics i professionals de suport (nivell 3 de CCO11). En sentit estricte també inclou persones que treballen en determinats grups d’ocupació de directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO11), però degut als nivells de desagregació de la informació disponible tindrem en compte els dos primers grups esmentats.

Aquests tipus de treballadors se’ls considera directament relacionats amb la creació i difusió de coneixement i innovació tècnica.

Una aproximació a l’ocupació generada és la contractació indefinida. La contractació temporal tindria biaixos afegits degut a la diferent durada dels contractes de les diferents ocupacions, i la dificultat trobar una funció de conversió de contractes a ocupació generada.

L’indicador de contractació indefinida a Recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT) mostra com la proporció que representava respecte el total d’ocupacions es va mantenir estable de 1998 a 2003, cap al final del període, quan ja arribà a Espanya la crisi de les “punt com”.

La proporció d’RHCT va augmentar sostingudament des de 2004 fins 2010. És interessant perquè abasta dos contexts socioeconòmics molt diferents, el primer fins 2007, i el segon des d’aleshores.

-En el primer subperíode 2004-2007 en que creixia la proporció d’RHCT, es produïa alhora un increment important de RHCT i també, però en menor mesura, de la resta d’ocupacions.

-En el segon subperíode, 2008-2010, en el qual també continuava creixent la proporció d’RHCT, es produí una davallada de contractes indefinits a RHCT (estem parlant d’un terç des del màxim de 100.702 a nivell de Catalunya). Aleshores la resta d’ocupacions estaven disminuint més que proporcionalment. Aquestes en terme mig requerien un nivell acadèmic menor, són les que més es van veure afectades a la primera fase de la crisi.

Posteriorment, des de 2011 a 2013 l’índex és més incert. Han continuat baixant els contractes indefinits a RHCT, però menys, fins els 50.000 contractes, mentre els contractes a la resta d’ocupacions ha tingut més alts i baixos.

Índexs a banda, el cert és que en termes absoluts els contractes indefinits a RHCT van saltar dels gairebé 41.000 (1998-02) als gairebé 91.000 (2006-08), per després recular als aproximadament 50.000 en cadascun dels dos darrers anys (2012-13).

Tornem a la idea del començament. Per a tendir cap a l’economia del coneixement, d’activitats amb valor afegit, o d’ocupacions qualificades, calen els treballadors que la fan possible i en sentit invers. Per les dades d’atur segons nivell acadèmic sembla que els treballadors ja hi són, així que potser el que falta és el foment de les activitats de coneixement, entre altres, fomentant la recerca i la innovació, que condueixi a un cercle virtuós.

Observatori Econòmic i Social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès