Quina és la realitat de les dones i els homes de Granollers?

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i dels homes és el títol de l’estudi sociològic sobre la igualtat de gènere que s’ha presentat aquest juliol de 2016 al municipi. Mostra la invisible asimetria que separa la vida i les oportunitats de les dones i els homes de Granollers i la reproducció d’un sistema patriarcal androcèntric i sexista.

Es tracta del primer estudi que radiografia aquesta realitat des de la perspectiva de gènere i que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’estudi s’inclou en les accions previstes pel II Pla d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Granollers per conèixer les desigualtats de gènere a la ciutat. Els resultats aporten una informació molt útil a l’hora de seguir abordant polítiques municipals per la igualtat de gènere, doten d’informació l’Observatori Local de Gènere i permeten tenir un històric per anar avaluant l’impacte de la política municipal.

Les fonts d’informació han estat tant quantitatives com qualitatives. Dades de l’Idescat, padró d’habitants i altres fonts estadístiques oficials s’han complementat amb informació dels serveis municipals de l’Ajuntament a través de la Comissió d’Igualtat de Gènere. Cal ressaltar que s’han fet 790 enquestes telefòniques de 15 minuts de durada, a parts iguals a homes i dones a partir del 18 anys, a principis d’aquest any 2016. La mostra ha estat representativa pel que fa a edat, origen, barri de residència, ocupació, situació familiar, habitatge, formació… i les dades s’han complementat amb la formació d’un grup de discussió amb 9 granollerines i granollerins destacats d’àmbits de la cultura, l’educació, la salut o el treball.

 

Gràfic 1. Distribució per grups d’edat i sexe de les persones enquestades

Algunes conclusions sociodemogràfiques de l’estudi són que la població granollerina és globalment poc envellida si la comparem amb Barcelona i Catalunya, si bé està molt més envellida que la mitjana de la comarca del Vallès Oriental (104,3% i 84,8% respectivament). Per sexes, la femenina ho és més que la masculina, i més dones grans viuen soles. Les dones a Granollers són mares abans (24 anys) que la mitjana catalana (28) i un 4,8% de les dones viuen en llars monomarentals, mentre que en el cas dels homes només un 0,8%. Entre la població estrangera, hi ha més homes que dones (17% per 13%). Pel que fa a l’habitatge, el percentatge d’homes propietaris únics (29,7%) és superior al de les dones (23,9%).

Els àmbits laboral i domèstic: els més desiguals

La situació de les dones al mercat laboral és pitjor que la dels homes. La taxa d’activitat és més baixa (63% d’homes ocupats pel 54% de dones), i pel que fa a l’atur, castiga més les dones  (18%) que els homes (15%). En el mercat de treball es constata la segregació horitzontal, amb sectors clarament feminitzats (la cura i l’atenció de les persones) i menys valorats econòmicament i socialment. I també es constata la segregació vertical, amb un 3,2% d’homes en càrrecs de direcció i gerència davant el 1,2% de dones. Els ingressos principals a la llar, corresponen a l’home en un 53 % dels casos, davant el 36,5 %  que són de les dones.

 Gràfic 2. Radiografia general de la situació laboral de les persones enquestades, per sexe

En l’àmbit de la formació, prop de la meitat de les dones entre 35 i 49 anys tenen estudis universitaris, un 5% més que els homes en aquesta franja d’edat, cosa que no té correlació en el mercat de treball.

Taula 1. Població amb estudis universitaris, per edat i sexe

En l’àmbit de la llar, la responsable en un 97% dels casos és la dona. Ella és, també, majoritàriament, la que fa les feines relacionades amb la cura de les persones (11,7% de dones, 5% d’homes). I també són les dones les que reconeixen tenir més dificultats de conciliació: un 6% tenen cura de persones dependents davant un 4% d’homes; un 6’6% s’ocupen de les gestions domèstiques davant un 4,4% d’homes. La maternitat i la paternitat presenten uns desproporcionats nivells d’afectació laboral: un 29% de dones s’han vist bastant o molt afectades professionalment en ser mares, davant un 5% d’homes que assegura una repercussió semblant en la seva activitat.

 

Gràfic 3. Afectació laboral de la maternitat/paternitat, per sexe

Les dones granollerines s’identifiquen com les responsables de les tasques domèstiques diàries.

 

 

Taula 2. Persones que afirmen fer elles mateixes les tasques de cura de la llar, per sexe

Es constata, doncs, que la situació laboral de les dones encara és lluny de la dels homes, els quals, al seu torn, també ho són d’assumir la coresponsabilitat en les tasques domèstiques.

Temps d’oci i esports

Homes i dones es declaren bastant satisfets respecte al temps d’oci de què disposen, si bé, entre els poc o gens satisfets, els arguments són diferents. Més dones que no homes ho atribueixen a les tasques domèstiques i la cura de les persones dependents grans i petites. En canvi, més homes que dones afirmen que és la feina el que els resta temps d’oci.

 

 Taula 3. Motius d’insatisfacció amb el temps d’oci, per sexe

Les tasques domèstiques i la cura de persones dependents limita el temps personal d’una de cada tres dones i un de cada cinc homes. Això també s’observa en la dedicació a l’esport, on els homes hi acostumen a dedicar més hores. Només un 40% de les dones hi dedica 4 o més hores setmanals, temps que sí que es poden permetre més de la meitat dels homes.

 

 Gràfic 4. Hores setmanals dedicades a l’esport, per sexe

Salut i seguretat

En l’àmbit de la percepció de la pròpia salut, un 81% dels homes consideren que és entre bona i excel·lent, mentre que aquest percentatge entre les dones és del 72%.

Gràfic 5. Percepció de l’estat general de salut, per sexe

Tampoc hi ha gaire diferències en relació a la percepció de la seguretat. De 0 a 10, on 10 representa el màxim de percepció de seguretat, la mitjana és de 7,24 en el cas dels homes i un 7,18 per les dones.

Violència masclista i servei d’atenció a dones

En l’apartat de violència masclista, un 12’7% de les dones enquestades afirma que ha sabut d’algun cas recentment  i, en el cas dels homes, un 9% dels enquestats.

L’enquesta també dedica un apartat al grau de coneixement de les activitats de sensibilització en igualtat de gènere, que són més conegudes entre la població femenina.  Entre elles destaca l’assessorament psicològic a dones en situació de violència de gènere. Però l’estudi també evidencia el poc coneixement, per part de la ciutadania de Granollers, d’eines estratègiques de ciutat com el II Pla d’Igualtat de Gènere, la Taula d’Igualtat de Gènere i el propi Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD), servei que lidera les polítiques d’igualtat de gènere a l’Ajuntament.

Hi ha desigualtat per raó de gènere i on?

La principal conclusió de l’estudi és que les dones són les que s’identifiquen, majoritàriament, com les que pateixen més desigualtats de gènere. L’accés a unes bones condicions laborals és l’àmbit on les dones perceben més desigualtats, en un 47% respecte a un 38% els homes. Les dones també identifiquen les responsabilitats familiars i domèstiques com un àmbit de desigualtat en major mesura que els homes: un 28,9% vers un 19%. La desigualtat en l’accés a llocs de decisió i poder també és identificat en més casos per les dones que pels homes, tot i que les diferències no són tan remarcables (35,7% sobre 31,6%). En canvi els homes perceben que no hi ha desigualtat en un percentatge molt superior que les dones. Mentre un 22,5% de les dones enquestades considera que no hi ha desigualtat, entre els homes aquest percentatge puja fins al 31,9%.

 

Taula 4. Àmbits on es considera que hi ha més desigualtat, per sexe

Nota metodològica: els percentatges no sumen 100% perquè es tracta d’una pregunta de resposta múltiple

Per últim, l’estudi apunta algunes propostes de treball d’acord amb els resultats obtinguts, com ara bonificar les empreses que tinguin una filosofia igualitària, potenciar polítiques de paritat en els permisos de paternitat i maternitat, treballar per prevenir comportaments masclistes entre infants i joves, associats a les noves tecnologies, i adherir Granollers a la defensa de la reforma horària, per un horari més cívic i humà i facilitar la coresponsabilitat de les tasques de cura i de la llar entre ambdós sexes, per així poder gaudir-ne, de manera equitativa, dels mateixos drets i oportunitats.

Podeu consultar l’estudi complet a: www.granollers.cat/igualtat

Ma. Eugènia Marín Mínguez

Agent d’Igualtat de Gènere

Centre d’Informació i Recursos per a Dones

Ajuntament de Granollers