El padró d'habitants és la base del municipi, però el gran desconegut per les organitzacions municipals, sobre tot, en quant a tota la càrrega de treball i a la creixent dificultat en la seva gestió. Com que no és un servei "de foto", normalment és un servei invisible i llavors sol estar infradotat de recursos tant humans com econòmics. Aquests fets ens ha provocat curiositat per saber què ens expliquen les Intel·ligències Artificials al respecte i els resultats han sigut molt interessants. Hem preguntat a Copilot i Chat GPT per comparar els continguts, i malgrat algunes diferències, els continguts principals coincideixen majoritàriament, però el de Chat GPT ha donat en la diana. Hem decidit no modificar res dels articles d'ambues IA, perquè cadascú que arribi a les seves conclusions o que enviï comentaris si té algun dubte al respecte.
El prompt introduït és el següent:
"Eres un técnico gestor del padrón de habitantes de un ayuntamiento de más de 68000 habitantes del Área Metropolitana de Barcelona, España, y tienes el encargo de redactar un artículo divulgativo para una página web de carácter científico social sobre la importancia de una buena gestión del padrón de habitantes y la poca visibilidad que tiene para los equipos políticos que gobiernan. Has de citar normativa vigente en España para la gestión del padrón y también el fenómeno okupa. El artículo ha de suponer unos 5-10 minutos de lectura para un lector medio. Escríbelo en catalán y haz una infografía resumen con iconos y elegante"
Primer article:
1) COPILOT:
El padró municipal: un pilar invisible de la gestió pública local
Al cor de cada municipi hi batega un registre silenciós però essencial: el padró municipal d’habitants. En ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb més de 68.000 habitants, com Gavà, la gestió correcta d’aquest registre no només garanteix drets fonamentals, sinó que també permet dissenyar polítiques públiques eficaces. Tanmateix, la seva importància continua sent poc reconeguda per molts equips polítics.
Què és el padró i per què és tan important?
El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi. La seva inscripció és obligatòria i constitueix la prova de residència habitual. Aquest registre és clau per a:
- Accedir a serveis públics com la sanitat, l’educació o els serveis socials.
- Exercir el dret a vot en eleccions municipals i generals.
- Determinar el finançament que rep el municipi per part de l’Estat.
- Planificar infraestructures, transport, habitatge i polítiques socials.
Una gestió eficient del padró permet conèixer la realitat demogràfica del municipi en temps real, detectar canvis poblacionals, preveure necessitats i evitar fraus administratius.
Normativa vigent: cap a una gestió més àgil i digital
La normativa que regula el padró ha evolucionat per adaptar-se als reptes actuals. El Reial decret 141/2024, que modifica el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals (RD 1690/1986), impulsa la modernització digital del padró. Aquesta reforma, emmarcada en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), busca:
- Millorar la comunicació entre ajuntaments i l’INE.
- Garantir l’actualització en temps real de les dades.
- Reduir errors i fraus en la inscripció.
- Facilitar l’accés dels ciutadans als serveis públics.
A més, la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, continua sent el marc jurídic fonamental que atorga als ajuntaments la competència exclusiva sobre la gestió del padró.
El fenomen okupa i el seu impacte en el padró
Un dels reptes més complexos per als tècnics del padró és la inscripció de persones en situació d’ocupació il·legal d’habitatges. La inscripció al padró no legitima l’ocupació, però sí reconeix la residència de fet, cosa que permet a aquestes persones accedir a drets bàsics com l’atenció sanitària o l’escolarització de menors.
La nova Llei Antiokupes de 2025 ha endurit les mesures contra l’ocupació il·legal, introduint judicis ràpids per delictes d’usurpació i allanament, i procediments de desnonament exprés. Tot i això, aquesta llei no impedeix que els okupes puguin empadronar-se, ja que el padró no és un registre de propietat, sinó de residència.
Aquest punt genera tensions entre la funció social del padró i la percepció ciutadana d’impunitat. La inscripció d’okupes pot ser mal interpretada com una validació de la seva situació, quan en realitat respon a una obligació legal i humanitària.
La invisibilitat política del padró
Tot i la seva rellevància, el padró rarament ocupa un lloc destacat en l’agenda política local. La seva gestió sol recaure en departaments tècnics amb pocs recursos, sense una estratègia clara de modernització o visibilitat institucional.
Aquesta manca d’atenció política pot tenir conseqüències greus:
- Subestimació de la població real i pèrdua de finançament estatal.
- Dificultats per planificar serveis públics adequats.
- Riscos de frau o manipulació electoral.
- Manca de dades fiables per dissenyar polítiques socials o d’habitatge.
Conclusió: donar visibilitat a allò essencial
El padró municipal és molt més que un tràmit burocràtic. És una eina de justícia social, planificació estratègica i garantia de drets. Requereix inversió, formació tècnica i, sobretot, reconeixement polític.
En un context de transformació digital, pressió migratòria i fenòmens com l’ocupació, els ajuntaments han d’apostar per una gestió del padró moderna, transparent i centrada en les persones. Només així es podrà construir una administració local més eficaç, equitativa i preparada per als reptes del segle XXI.
El segon article és el següent:
2) CHAT GPT:
El padró municipal: la columna vertebral invisible de les polítiques públiques locals
Un registre fonamental, sovint ignorat
En els ajuntaments, especialment en municipis de mida mitjana i gran com els de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la gestió del padró municipal d’habitants és una tasca essencial però sovint menystinguda. Malgrat ser una eina clau per planificar serveis, captar recursos i garantir drets, no sempre rep l’atenció ni els recursos que mereix per part dels equips polítics que governen.
El padró municipal és el registre administratiu on consten totes les persones que viuen habitualment al municipi, amb independència de la seva situació legal o contractual. Estar empadronat és fonamental per accedir a serveis com la sanitat pública, l’educació, ajuts socials o, fins i tot, per exercir el dret de vot en eleccions municipals.
Marc legal: obligació i responsabilitat
La gestió del padró es regeix per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i per les instruccions tècniques dictades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Tots els ajuntaments tenen l’obligació de mantenir-lo actualitzat, precís i informatitzat, mitjançant la col·laboració amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i l’INE.
Una gestió inadequada pot implicar errors en el recompte de població, afectant la quantitat de recursos transferits pel govern central (com el Fons de Cooperació Local) o la correcta dotació de serveis com escoles, centres de salut o transport públic.
La invisibilitat institucional del padró
Malgrat la seva importància, el padró sovint queda relegat a un segon pla dins l’administració local. No forma part del discurs polític habitual, ni és percebut com un instrument estratègic. Aquesta invisibilitat fa que moltes vegades els departaments responsables del padró treballin amb pocs recursos, sistemes antiquats i sense coordinació transversal amb altres àrees municipals com serveis socials, urbanisme o habitatge.
Els polítics locals poden percebre el padró com una mera gestió administrativa, sense considerar-ne l’impacte real. Aquesta percepció és errònia: sense un padró fiable, les polítiques públiques es dissenyen a cegues.
L’impacte del fenomen okupa i altres casuístiques
Un dels grans reptes de la gestió del padró en municipis metropolitans és la situació d’ocupació irregular d’habitatges. El fenomen okupa genera controvèrsies polítiques i legals, però des del punt de vista padronal, cal garantir que qualsevol persona que resideixi de forma habitual en un domicili pugui empadronar-s’hi, tal com estableix la normativa vigent.
Segons la Resolució de 29 d’abril de 2020 de la Presidència de l’INE i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, no és necessari tenir un títol de propietat ni un contracte de lloguer per empadronar-se; n’hi ha prou amb acreditar la residència efectiva. Això implica que, fins i tot en casos d’ocupació, si es compleix aquest criteri, cal procedir a l’empadronament.
Aquesta realitat genera tensions entre els drets individuals i les polítiques d’habitatge, i situa els serveis de padró en una posició delicada entre l’obligació legal, la pressió política i la sensibilitat social.
Una aposta necessària pel padró de qualitat
Per garantir un padró robust, cal:
- Inversions en tecnologia i digitalització.
- Formació específica i contínua del personal tècnic.
- Coordinació amb serveis socials, policia local i urbanisme.
- Sensibilització política sobre la importància estratègica del padró.
- Transparència i comunicació cap a la ciutadania sobre els drets i deures relacionats amb l’empadronament.
Conclusió
El padró no és només un registre administratiu. És una eina viva, dinàmica i essencial per construir municipis justos, eficients i ben gestionats. És hora que rebi el reconeixement institucional i polític que li correspon.
La infografia-resum feta pel ChatGPT té algunes faltes d'ortografia en català, no hem compartit la del Copilot perquè el contingut sortia imcomplet:
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari