Quants n'hi ha de funcionaris?

Arrel de les retallades en el sector públic, el nombre de les persones a sou de les administracions públiques (funcionaris, però no només) ha estat un dels temes recurrents a l'hora de cercar sol·lucions per disminuïr els elevats nivells d’endeutament d’aqueslles. Però, sabem quantes persones hi ha ocupades als diferents nivells de l’administració pública catalana? Sabem si han augmentat darrerament o bé han disminuït? Sabem quantes n’hi ha al nostre municipi/comarca i com es reparteixen? Des de fa poc tenim una nova eina a la nostra disposició que ens pot ajudar a respondre aquestes preguntes: el Banc de dades sobre ocupació pública.

El Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya té en l’anomenat Espai d’anàlisi de l’ocupació pública l’instrument per recopilar i analitzar les dades referents a l’ocupació a les administracions públiques catalanes. Per desenvolupar aquestes funcions, l’Espai disposa de diverses eines, la més important de les quals és la base de dades sobre ocupació pública presentada els primers mesos de 2012. Aquesta base de dades té el seu origen en la voluntat de resoldre la dispersió de dades que hi havia sobre ocupació pública i que ocasionava diversos problemes i, alhora, respondre a les demandes de transparència sobre aquest tipus de dades d’ocupació pública configurant-se un datawarehouse, la façana del qual és el Banc de dades.

Les dades proporcionades per l’explotació del banc de dades tenen la condició d’oficials en tant que han passat a formar part del Pla Estadístic de Catalunya, fet que en reforça la continuïtat i l’actualització per part d’aquells organismes de l’administració local als quals cal demanar-les. A partir del Banc de dades, i a banda de les consultes que permet, se’n deriven 4 tipus de productes:

  • Un sistema d’indicadors sobre el que s’està treballant i que ha de publicar-se en breu.
  • Un butlletí trimestral que difon regularment les dades més destacades: La mirada trimestral.
  • Uns informes monogràfics més extensos que aprofundeixen en temes derivats de l’anàlisi de la base de dades: Gran Angular.
  • Un Informe d’ocupació pública, de caire anual.

Centrant-nos en la Banc de dades, aquest s’estructura al voltant de 3 eixos:

1. Administració de la Generalitat de Catalunya.- Forma el gruix de la base de dades incloent el personal d’estructura dels diferents departaments i ens públics de la Generalitat, no incorporant ni els substituts ni els reforços. Les dades s’actualitzen mensualment i s’obtenen a partir del registre de personal unificat de tots els departaments. No s’inclou el personal d’empreses públiques, consorcis i fundacions. Es tracta d’un registre ‘viu’ que s’actualitza constantment ‘corregint-se’ si cal durant un període de 12 mesos i fins al tancament que es fa amb les dades de desembre com a referència.

Les variables que inclou fan referència al col·lectiu (administració, agents rurals, docents, cosos de seguretat, etc.), la vinculació (funcionaris, eventuals, interins, etc.) o el grup (A1, A2, C1, etc.)  amb la possibilitat de creuaments per sexe, edat o discapacitació.

2. Sector públic de la Generalitat.- Inclou les dades anteriors més les proporcionades per les empreses públiques, consorcis i fundacions dependents dels diferents departaments. En aquest cas la referència de les dades és anual (no mensual com l’anterior) doncs la informació que no depèn directament de la Generalitat (registre unificat de personal) s’ha de recollir a partir d’una enquesta anual a cada ens.

Les variables i els creuaments possibles són similars als anteriors amb la diferència que parlem de dades anuals i d’una sèrie amb dades 2004 i 2008-2010.

3. Administracions catalanes.- Inclou les dues anteriors (excepte consorcis i fundacions) i, a més, les corresponents a l’administració local, és a dir: ajuntaments, consells comarcals, diputacions, entitats metropolitanes, mancomunitats i entitats municipals descentralitzades(EMD); també el personal  corresponent a les Universitats públiques  i el dels Ens parlamentaris i organismes independents (Parlament de Catalunya, Síndic de Greuges, etc.). No s’inclou el personal conjuntural sinó només el d’estructura. També inclou empreses públiques i organismes autònoms dependents d’aquestes administracions.

Per a les entitats locals, la informació més rellevant és la que trobem en el tercer apartat, on podem fer cerques per municipi i saber el personal que hi ha assignat corresponent a l’administració de la Generalitat o a l’administració local i per les diferents variables: tipus d’ens, vinculació, col·lectiu, sexe o grup.

Un exemple de les explotacions possibles és la que ens mostra el nombre de personal de l’administració pública dels municipis del Perfil de la Ciutat i la posició que aquests ocupen prenent com a indicador el personal de les administracions públiques per cada 1.000 habitants.

Per cert, el 2010 el total de personal de les administracions públiques catalanes (recordem que no hi ha comptat el personal de l’administració de l’Estat) era de 301.781 persones, (un 1% més que el 2009), és a dir, 40,7 ‘funcionaris’ per cada 1.000 catalans. Una altra qüestió és si són molts o pocs treballadors públics...

Enric Sanllehí i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

La teva valoració d'aquest article: 
Sigues el primer el valorar aquest article!
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari