Al gener de 2016 ja vam tractar aquest tema amb la publicació de l’article “La Sostenibilitat del sistema de pensions”. Avui, encetem un nou article amb el context de la recent aprovació del Projecte de Llei per reformar les pensions que s’ha plantejat al Consell de Ministres de l’Estat Espanyol [1] i que s’integra al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Aquesta nova norma lliga la revaloració de les pensions a l’IPC, deixant enrere l’antic Índex de revalorització (paràmetre que es situava entre el 0,25 i 0,33 revisable cada 5 anys) i el factor de sostenibilitat. També s’apliquen coeficients reductors condicionats al factor d’equitat intergeneracional, complement per bretxa de gènere [2], entre altres; i incentius per allargar l’edat de jubilació.
Imatge: Els pensionistes organitzen una xerrada a Can Jofresa. 15 de maig de 2018. Concentració pensionistes al Raval de Montserrat de Terrassa Foto: Anna Mira. Diari Nació Digital
Concretament, el que volem analitzar en aquest article és l’evolució del nombre de les pensions durant el període 2011-2019 i la xifra de la retribució de les pensions mitjanes per jubilació a la Xarxa del Perfil de la Ciutat [3]. Especialment, comparar aquesta xifra amb la del salari mínim interprofessional actual (SMI) i el que es vol proposar per millorar les condicions de vida dels ciutadans.
L’impacte sobre les pensions contributives pot ser degut a diversos factors; entre els quals hi ha: els que són purament econòmics com: l’estructura del mercat de treball, aturats registrats, el nivell d’instrucció i rendes “baix o alt nivell retributiu”, nivells de cotització dels RETA, crisis socioeconòmiques i pandèmiques, etc; els polítics: polítiques actives d’ocupació, i, en menor mesura, els que són demogràfics com: l’augment de l’envelliment i l’esperança de vida de la població “major nombre de pensions per jubilació”, la davallada de la natalitat i fecunditat, voluminoses generacions del “Baby-boom”, moviments migratoris, la relació de dependència de la població, el nivell de solidaritat intergeneracional, etc [4].
Actualment, la xarxa del Perfil de la Ciutat consta de 319.751 pensions contributives de la Seguretat Social, de les quals 274.896 pertanyen al règim general (86%) i la resta, 43.045 (14%) al règim d’autònoms. A nivell de Catalunya, representen el 19% del total.
Pel que fa a la retribució mitjana, aquesta és de 1.046€, lleugerament per sobre de la catalana. L’increment anual ha estat del 3,21% respecte el 2018 i del 21,2% respecte el 2011.
Els municipis de la xarxa amb més nombre de pensions corresponen a aquells que tenen un major nombre d’habitants, tals com: Sabadell, Badalona i Terrassa. En canvi, a nivell de retribució de la pensió mitjana, els municipis que lideren la llista són: Cerdanyola del Vallès amb 1.138,82€ i El Prat de Llobregat amb 1.122,95€ (índexs del 108% i el 107%, tant respecte a Catalunya com al conjunt de la Xarxa del Perfil, respectivament) .
Respecte al tipus de pensions, encapçalen el grup les pensions per jubilació, les quals representen el 64% a la xarxa del Perfil i el 65% a Catalunya. Les segueixen les pensions per viduïtat (22%). I ja amb menor proporció, les de incapacitat permanent i orfenesa (amb el 11% i el 2,76%, respectivament). Els municipis que queden per sobre d’aquest 64-65% de les pensions per jubilació, són: Sant Feliu de Llobregat (66,87%) i Cerdanyola del Vallès (66,77%).
Pel que fa a la retribució per jubilació, la mitjana del perfil és pràcticament igual a la del conjunt de Catalunya amb 1.174,65€, xifra per sobre del salari mínim interprofessional actual 950€ . Els municipis de la xarxa que actualment es troben per sobre d’aquesta xifra són: Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Viladecans. En canvi, Mataró, Sabadell i Terrassa queden per sota.
L’evolució anual de la retribució per jubilació i durant el període 2011-2019 analitzat, ha augmentat a tots el membres de la xarxa. Proporcionalment, el major increment s’ha produït al municipi de Manresa amb el 24,66% respecte el 2011 i 3,68% respecte el 2018.
Com a conclusió, els municipis de la xarxa del Perfil amb més nombre d’habitants tenen un major nombre de pensions contributives per jubilació però; no obstant això, el seu nivell de retribució és inferior a la mitjana del Perfil i a la del conjunt de Catalunya.
Aquest fet pot ser degut a que el càlcul de les prestacions es fonamenta en la quantia del salari i els anys de cotització. Això vol dir, que hi ha una relació directa entre els nivells de renda i les prestacions per jubilació. “Funciona de manera proporcional: hi ha més persones que han sumat menys anys i menys salari”, segons el Sr. Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. En els nuclis de població on l’atur i la precarietat laboral han estat més visibles, això s’ha traduït en menys prestació , com és el cas del municipi de Terrassa amb un atur estructural històric. A més, aquests problemes principalment s’havien abordat amb polítiques passives. Amb la implementació de polítiques actives enfocades a grups determinats per incentivar l’ocupació aquest impacte ha estat força més positiu (Velasco, Sabaté & Milan; 2017).
Cal destacar que actualment, cap dels municipis de la xarxa es troba amb una retribució per jubilació mitjana per sota del salari mínim interprofessional actual (950€ ). Tanmateix, la pujada de la xifra estarà a debat en els darrers mesos d’aquest any, la qual es vol situar en els 1.154€. Per tant, si s’aprova, hi haurà municipis de la xarxa que sí navegaran per dessota, amb tots els impactes que això comporta sobre la població major de 65 anys, ja força vulnerable. A més, l’impacte és més negatiu al sector femení degut a que l’evolució salarial durant els darrers anys de cotització d’una dona van a la baixa amb llocs de feina més precaris i menys valorats socialment (veure el recent article del nostre col•lega Xavier Vallès de Sant Feliu de Llobregat: Cercant indicadors municipals amb perspectiva de Gènere. Agost 2021).
Sònia Moreno Osuna, tècnica del Servei d’estudis i Observatori de la Ciutat Ajuntament de Terrassa
Notes:
[1] Es va aprovar el passat 24 d’Agost de 2021. Proyecto de Ley de garantía del poder adquisitivo de las pensiones y de otras medidas de refuerzo de la sostenibilidad financiera y social del sistema público de pensiones.
[2] 27€/fill
[3] Cal d’estacar que actualment s’han afegit a la Xarxa del Perfil tres nous membres, els municipis de: Badalona, Sant Feliu de Llobregat i Viladecans i en contra, en contra no hi són presents: Girona, Lleida i Rubí.
[4] Miret & Pilar; 2017.
Referències bibliogràfiques i fonts consultades:
Miret & Pilar; 2017: Alarma en el sistema público de pensiones: ¿culpa de la demografía? En: Revista del Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Economía y Sociología. Núm. 131. Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Madrid 2017.
Velasco, Sabaté & Milan, 2017: Indicadors sobre cotitzacions i anys cotitzats. En: La Cronificació de la Pobresa. 10è estudi. Creu Roja; Març de 2017.
https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/Paginas/enlaces/240821-enlace-pensiones.aspx
https://www.diaridesabadell.com/2019/05/16/mapes-jubilacio-valles-occidental/
https://www.noticiestgn.cat/2017/05/29/molta-gent-que-viu-en-la-pobresa-no-tindra-jubilacio/
https://www.publico.es/public/economia-les-claus-reforma-les-pensions-aprovat-consell-ministres.html
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari