Pensar i repensar... però amb noves dades

Aquesta setmana he fet 51 anys, i el proper mes d’octubre farà 25 anys que vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Mataró. En aquest article he volgut mirar enrere per veure com ha canviat la disposició de dades, però també mirar en endavant per obrir els ulls per descobrir noves dades.

Els que em coneixen saben que a la meva vida personal, en 25 anys, m’han passat coses bones i dolentes, com a tothom. M’he enamorat, he tingut un fill, he estat al costat de la meva parella acompanyant-la en la seva lluita contra el càncer, he perdut la meva parella pel càncer, els meus pares s’han fet grans i s’ha passat d’una situació que ells “patien” per mi a “patir” jo per ells, he vist com la meva mare oblida les coses més recents per l’Alzheimer, m’he tornat a enamorar, m’han deixat, he fet mal a una persona que estimava, i una persona que estimava m’han fet mal... vaja una vida com la de qualsevol altre, amb coses bones i coses dolentes, amb llums i ombres (potser podria utilitzar aquest paràgraf com a descripció per a Tinder :)).

En la meva vida professional diria que no hi ha els cicles que he tingut a nivell personal. En aquesta faceta tinc un perfil clarament conservador. Porto 25 anys a la mateixa empresa (Ajuntament de Mataró), bé en realitat els meus inicis van ser al desaparegut Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), el que avui seria l’actual Direcció de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró. Ja sigui a Promoció Econòmica o incorporat a l’estructura de l’Ajuntament de Mataró, a la feina sempre m’he dedicat al món de les dades, i sempre centrat en l’àmbit territorial de Mataró. En un inici l’anàlisi de les dades era sobre l'àmbit de mercat de treball i economia, més endavant vaig ampliar el focus per analitzar dades socioeconòmiques, i en els darrers anys m'interessa qualsevol mena de dada, però per deformació professional inicial sempre parant especial atenció a les dades socioeconòmiques, tot i que també analitzant dades de gestió interna. Una constant d’aquesta evolució ha estat l’escala d’anàlisi, que sempre ha estat la municipal, i si és possible la inframunicipal, però sempre centrant la mirada en el municipi de Mataró.

A l’inici, quan vaig començar a treballar a l’IMPEM, l’any 1998, les dades a nivell municipal eren escasses i difícils d’aconseguir. Per exemple, les dades d’atur registrat ens arribaven en disquet de 3,5 o en paper, i no feien referència al municipi, sinó a una de les dues oficines de l’INEM que hi havia a Mataró, i que donava servei als municipis de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres i Cabrera de Mar. Avui en dia, les dades d’atur registrat estan disponibles per qualsevol persona a través de la pàgina web de l’Observatori del Treball i Model Productiu, amb un grau de detall que fa 25 anys no m’hagués imaginat. Amb les dades de renda passa el mateix, a finals dels 90 era molt difícil trobar una xifra de renda a nivell municipal, i ara no només hi ha dades renda a nivell de municipi, sinó que n’hi ha a nivell inframunicipal, a nivell de secció censal (atles de distribució de la renda de les llars). Fa 25 anys no existia l’indicador socioeconòmic territorial (IST) que calcula l’Idescat a nivell d’agrupació censal. Fa 25 anys no existia el portal de Dades Obertes de Catalunya, que ens permet disposar del nombre de casos de covid-19 a qualsevol municipi de Catalunya, o les dades dels exàmens d’avalució de cadascun dels alumnes en les competències que es fa a 6è de primària i a 4t d’ESO. Aquests són només uns pocs exemples de com s’ha millorat en la disposició de dades a escala municipal, si bé encara queda camí per córrer, encara cal posar més dades municipals a disposició de la ciutadania, i sobretot cal millorar l’accessibilitat d’aquestes dades per tal automatitzar el màxim possible l’elaboració d’informes, com és el cas de les dades d’atur registrat i contractació de l’Observatori del Treball i Model Productiu.

Però l’article d’avui el vull centrar en proposar noves fonts de dades, que poden donar joc per obtenir una informació i coneixement que no sabíem que podíem tenir. Al marge de l’augment i la millora que s’ha produït en els darrers 25 anys pel que fa a les dades que fan referència als municipis i que provenen d’institucions públiques, avui en dia és possible disposar de dades de municipis que provenen d’empreses i organismes no governamentals, i que des dels municipis hauríem d’aprofitar. A continuació us proposo una sèrie de dades que poden estar disponibles a nivell municipal o inframunicipal, i sobre les quals la majoria dels municipis no hem analitzat ni explotat mai:

• El paquet d’R “CityShadeMapper” genera mapes d’ombra a partir de dades de teledetecció LIDAR. Les dades LiDAR estan disponibles gratuïtament per a molts països (per exemple, Espanya), i amb aquest paquet d’R es poden generar mapes d'ombra per a cada hora de l'any i cada metre quadrat de ciutats senceres. En l’actual moment d’escalfament climàtic, en el qual la conca mediterrània serà una de les zones que més patirà l’augment de temperatures, disposar de ciutats amb més ombres pot esdevenir estratègic per al futur de les ciutats, i saber quines zones de la nostres ciutats tenen més manca d’ombra és important.
• “greenR” és un paquet R de codi obert dissenyat per afrontar la difícil tasca de quantificar el verd urbà. Aprofitant les dades d'OpenStreetMap (OSM), greenR proporciona un mètode nou i escalable per assignar índexs verds a segments de carrer individuals. El paquet greenR ofereix una solució completa facilitant la quantificació, anàlisi i visualització de l'índex verd.
• “cyclestreets” és un paquet d’R que proporciona un servei de routing a través dels carrils bici. Val a dir, que el paquet està pensat per al Regne Unit, i no hi ha gaires dades fora del Regne Unit.
• “Accesibility” és un paquet d’R desenvolupat per l'institut de recerca d'economia aplicada de la universitat de Brasilia, el qual disposa d’una sèrie de funcions per calcular mesures d'accessibilitat al transport. El llibre "Introduction to Urban Accessibility”, juntament amb el paquet són eines per poder realitzar anàlisis d’accessibilitat urbana i avaluacions d’impacte de projectes de transport.
• “r5r” (rapid realistic routing with R5 in R) és un paquet d'R de routing ràpid i realista en xarxes de transport multimodal (a peu, en bicicleta, transport públic i cotxe) que ha desenvolupat l'institut de recerca d'economia aplicada de la universitat de Brasilia. El paquet, per exemple, genera estimacions realistes del temps de viatge porta a porta en sistemes de transport multimodal.
• Open data de mobilitat que publica el “Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana”, són un conjunt de dades que el ministeri ha posat en obert i que utilitza les dades de posicionament dels telèfons mòbils, i que permeten fer tres tipus d’estudis: estudis bàsics, estudis complerts i estudis per carretera. Els dos últims tipus d’estudis (complerts i per carretera) encara no hi ha dades disponibles, però s’espera que es publiquin en el que queda de 2023. El que si que hi ha dades són dels estudis bàsics, on des de gener de 2022 hi ha dades dia a dia, hora a hora, per a tres àmbits territorials: grans àrees urbanes, municipis i districtes. De cadascun d’aquests tres àmbits hi ha dades de pernoctacions, dades de persones, i dades de viatges.

Aquests són només uns exemples de dades que podem tenir dels municipis, i que ens ha de fer pensar en possibles projectes per idear noves polítiques publiques per les nostres ciutats, o per avaluar les polítiques publiques ja existents. Però de ben segur que hi ha altres dades que s’escapen dels “circuits habituals” i ens poden ajudar a pensar i repensar en com millorar la nostra ciutat. Quines en coneixes tu?