Padrons municipals i microestadística (III): el cadastre, primera part

Aquest article es una continuació dels altres dos anteriors, a aquest mateix bloc, sobre la microestadistica de base municipal basada en registres administratius. El primer situava un xic el context actual i les (enormes) possibilitats de fer microestadística als municipis a partir de les bases de dades de padrons fiscals, urbanístics i poblacionals. Al segon fèiem un repàs de les possibilitats tècniques insospitades que dona el padró més conegut de tots, per ser usat i difòs per l'estadística oficial, el padró continu d'habitants. Tot i ser conscients de que les bases de dades registres administratius a vegades poden ser gigo (‘garbage in garbage out’) -- com brillantment explicava el company de l'Observatori de Manresa en aquest mateix bloc--, aquí farem una introducció a una que sembla prou fiable per a extreure'n microestadística fiable. Ja se sap que els resgitres administratius mes fiables són els que tenen motivació fiscal, i els bens immobles (l'objecte del mòn real que registra el cadastre) són la base de molts impostos centrals a l'estructura de qualsevol estat modern i de la propietat privada. No sols de l'IBI, impost local motiu inicial per al que es va crear el cadastre, si no també per a altres impostos estatals com l'IRPF, l'Impost de Societats, l'Impost de Transmissions, etc. La referència cadastral, el ID que identifica de forma unívoca cada parcel·la de propietat (polígon de sòl de la mateixa proietat i drets reals) i cada construcció en ella enclavada (bens literalment immòbils, que és d'on be la etimologia de be immoble) és,  junt amb el DNI, l'ID de les persones físiques, les claus relacionals (identificadors digitals) que estructuren (relacionen) totes les dades (en sentit de registre informàtic) de les persones, propietats i drets  de les que disposen les administracions. Són la nineta dels ulls del Big Brother del s.XX. Al s.XXI hem d'afegir una tercera ID per al mòn digital: el binomi adreça de e-mail/IP. Aquì sola volem fer avinent les possibilitats estadístiques i d'extracció de coneixement sobre la ciutat (de fet sobre tot el terme municipal, tant el rural com el urbà) que té el cadastre, una base de dades complexa i integrada amb dos components d'informació codificats i, per tant, tractables matemàticament: la part gràfica (informació gràfica vectorial i georeferenciada) i la part alfanumèrica. I completament homogeneitzada a nivell de l'Estat, per a tots els municipis, grans o petits. Les possibilitats analítiques de la part gràfica ja l'hem apuntat en un altre article anterior sobre el SIG aplicat. Precisament les capes gràfiques de bens immobles del cadastre son una de les bases cartogràfiques, juntament amb les bases topogràfiques dels instituts cartogràfics oficials, sobre la que s'estructura tota la informació gràfica georeferenciada dels ajuntaments. Ara volem apuntar aquí la riquesa de les dades que emmagatzema la part alfanumèrica associada a cada referència cadastral. Moltes més de les que podem suposar des de fora. ¿quines realitats socials,  econòmiques i territorials podem estudiar a partir de la base de dades del cadastre estrictament?. A tall d'exemple:

• estructura i evolució de la propietat
• estructura i evolució de la urbanització del terreny
• evolució de la urbanització del terreny i de la forma de edificar-hi al llarg dels anys
• estructura i evolució dels usos dels terrenys rurals
• evolució i estructura dels usos econòmics de les edificacions: residencials, industrials, comercials, equipaments públics...
• evolució i estructura del mercat immobiliari (els canvis de propietat també acaben reflexant-se al cadastre)

Evolució?. Efectivament, el cadastre, de forma similar a com deiem en el cas del padró continu d'habitants,  emmagatzema l'històric fiscal i de propietat del be immoble: any de construcció, any d'adquisició dels drets de propietat sobre el be (per compravenda, successió o altres formes de transmissió de drets reals), historic de rebuts del padró de l'IBI d'aquell be/propietari, etc.. Aquí convé aclarir que el cadastre és molt més que el Padró de l'IBI, que no és més que els rebuts generats a partir de la situació cadastral de propietat del be immoble a 1 de gener de cada any. Així doncs, la base de dades de l'IBI NO es la base de dades del cadastre, sino un subconjunt de la informació de la segona per a generar una obligació fiscal determinada. En la definició de l'arxiu informàtic d'intercanvi entre entitats locals i les Direccions Provincials del Catastro es pot tenir una idea mes acurada de les dades que conté l'IBI. Això vol dir que molta informació analíticament interessant potser sols està als sistemes informàtics de la Direccion General del Catastro, als que es pot tenir accès privilegiat, des dels municipis, gràcies als magnífics serveis de la Oficina Virtual del Catastro. De fet, la DG del Catastro obra molt la informació de les seves bases de dades no sols a les entitats amb les que intercanvia dades, les entidades col·laboradoras (ajuntaments, notaris i registradors de la propietat), si no a tots els ciutadans, tant per a consultes puntuals d'un be immoble com per a consultes massives de centenars o milers de bens immobles. Be, per anar obrint una mica l'interès per les dades cadastrals per avui ja n'hi ha prou. En una segona part d'aquest article (i IV de la sèrie de padrons i microestadistica) entrarem una mica mes al detall de les dades concretes: camps (variables), codis (categories) i estadístiques publicades que hi ha al cadastre. I en exemples d'explotacions analítiques concretes, quelcom que tot just fa un lustre que s'ha començat a fer i potenciar. Precisament, just ara ens trobem en procès de documentació i revisió bibliogràfica sobre la base de dades del cadastre i de tots els complexes conceptes (legals la majoria) que representen les seves dades.... I s'ha de començar pel principi dels principis: la Ley del Catastro! Per cert, el cadastre ens parla de totxos i cases, de impostos o de drets de propietat?. Doncs més del segon que del primer, segur!. I un sociòleg, com un servidor, es fa creus de com a través de l'explotació adhoc i a fons del cadastre --si ens deixen entrar als seus sistemes informàtics, clar--, es podria rastrejar la transformació del model de societat a partir del repartiment de la propietat. La propietat és l'eix a partir del que es vertebren les societats capitalistes, les desigualtats, el poder, etc... I de fet de le societats no capitalistes tambe!. I la propietat està registrada i documentada des del temps dels romans. Pero ara està registrada en potentíssimes bases de dades fàcilment interrogables.  ;) De fet, aquest és una línia de recerca (no iniciada fins on un servidor coneix) que proposem a la comunitat acadèmica investigadora i a la Direccion General del Catastro. I em quedo tant ample... ;) Josep Vives (Observatori de la Ciutat, Ajuntament de Rubí)