L’informe perfecte

Els tècnics dels observatoris som d’elaborar publicacions i s’ha d’acceptar que, si bé no és habitual rebre crítiques de les publicacions realitzades, tampoc no és excepcional rebre’n. Les crítiques que es reben es concentren en els productes que es presenten, els que no es presenten acostumen a quedar al marge del mercat de les crítiques perquè aquests estudis no són llegits per gairebé ningú. Normalment qui fa la crítica és algun setciències que en sa vida no ha remenat cap base de dades, són persones tècnicament innòcues. Es podria dir que hi ha dos tipus de crítics: els ego promoceo i els panthera leo.

Els ego promoceo són una espècie en fase d’expansió que quan ensuma un micròfon detecta una oportunitat irrenunciable d’autopromoció. A més audiència, amb més contundència afloren els ego promoceo. I són perillosos perquè al tenir facilitat de paraula, poden guanyar-se l’audiència sense ni tan sols saber què és una base de dades. Si es fa la presentació d’un estudi que gira entorn el PIB, l’ego promoceo no desaprofitarà l’oportunitat d’agafar el micròfon per dir que el PIB no reflecteix la distribució de la riquesa ni el benestar general de la població ni tampoc no té en consideració factors com l'educació, l'assistència sanitària, la llibertat política, el temps lliure, l'equitat de gènere o la bellesa dels paisatges naturals. A nivell metodològic, el PIB no recull el valor del treball no remunerat que acaba sent essencial per al bon funcionament de la societat i, a més, el PIB no té en compte la sostenibilitat del creixement econòmic. L’èxit de la seva intervenció es valora per la intensitat dels aplaudiments de l’audiència.

El segon espècimen, els panthera leo, són coneguts per l’agressivitat que presenten a l'hora de defensar el seu territori. Aquest tipus de crític trobarà sempre arguments per desacreditar qualsevol estudi que consideri que envaeix o perjudica el seu territori. Aquesta espècie es mostra particularment agressiva en els hàbitats dels estudis que mostren rànquings. Si es fa la presentació d’un estudi on apareix una classificació dels municipis segons la taxa d’atur, el regidor vestit de panthera leo d’algun dels municipis amb una alta taxa d’atur agafarà el micròfon per dir que la taxa d’atur no copsa tota la complexitat de la desocupació ja que no té en consideració les persones que treballen menys hores de les que desitjarien, o els treballadors desanimats, que han deixat de buscar feina perquè creuen que no hi ha oportunitats disponibles. La taxa d'atur no reflecteix la qualitat dels llocs de treball disponibles, algú pot estar treballant en condicions precàries o en un treball que està molt per sota del seu nivell d'habilitat o formació. A més, la manera com es calcula la taxa d'atur pot ser influenciada per decisions polítiques; per exemple, la forma com es defineix qui està buscant feina o com es comptabilitza la població activa pot canviar, fent que la taxa d'atur sembli més alta o més baixa del que realment és. L’èxit de l’intent de ridiculització del presentador de l’estudi es valora en la intensitat dels aplaudiments de l’audiència.

No elaborar publicacions és una alternativa per no rebre cap crítica, no fer presentacions de les publicacions és una opció intel·ligent i no fer presentacions de publicacions que contenen rànquings és un dogma.

Ara bé, volta per l’ecosistema de les publicacions un estudi farcit de rànquings que satisfà tant a qui està dalt del rànquing com al que està a sota de tot. Aquesta miraculosa publicació, elaborada per Perfil de la Ciutat, és Clonatge comercial. En ella figuren rànquings de municipis segons la presència de botigues amb ensenyes conegudes. En una presentació, la regidora de comerç d’un dels municipis amb més botigues ‘clòniques’ va celebrar estar dalt del rànquing perquè això volia dir que la seva ciutat era atractiva. Més endavant, una regidora de comerç d’un municipi amb poc comerç ‘clònic’ va intervenir en el debat per fer palès que ella estava molt satisfeta amb el resultat de l’estudi perquè mostrava com el seu municipi apostava pel comerç autòcton. Finalment va intervenir el regidor de comerç d’un municipi que estava pel mig de la classificació per dir que estava ben content perquè el seu municipi havia sabut trobar l’equilibri entre el comerç autòcton i el comerç d’ensenyes conegudes.

L’informe Clonatge comercial sembla un concurs d’aquells que dirigia l’enorme Torrebruno, on es donava el gran miracle de, malgrat tractar-se d’un concurs (un rànquing, al capdavall), tothom guanyava.

 

Mon Culleré

Responsable de l’Observatori de l’Ajuntament de Manresa