L’hora dels adeus?

La crisi de la covid-19 ha generat canvis en el comportament de la societat. Alguns d’aquests canvis han vingut per quedar-se i d’altres desapareixeran de la mateixa manera que van arribar. Segurament el teletreball deixarà de ser un fet puntual i anecdòtic per part de les empreses per convertir-se en un fet habitual, tot i que no majoritari, en especial a les empreses de serveis.

Amb el confinament, hi va haver gent que va decidir canviar la seva vida a la ciutat per traslladar-se a municipis més petits. Si bé les restriccions eren les mateixes, trobar-se menys aglomeracions, més espais oberts o més proximitat a la naturalesa poden aportar més sensació de llibertat. És en aquest canvi ciutat-poble on el “teletreball” ha estat clau per poder-ho dur a terme, tal i com es detalla a l’article “Los teletrabajadores empiezan a colonizar Canarias”, aparegut al diari El País el passat 17 d’abril; o també a l’article “Teletreball a milers de quilòmetres: "Acabo la feina i baixo a fer surf"”, aparegut al diari Ara el passat 22 de maig.

Recentment l’INE ha fet públiques les dades de variacions residencials de l’any 2020, i elDiario.es ha elaborat un interesantíssim article titulat “El mapa del mayor éxodo desde las grandes ciudades de la última década: así se ha movido la población en la pandemia”, on s’analitzen els moviments de la població durant el passat any, i com els municipis més petits són els que guanyen més habitants. En aquest article s’esmenta també el teletreball com una de les raons que ha permès guanyar habitants als pobles.

Vistos aquests antecedents la pregunta que ens vam plantejar des de l’Ajuntament de Mataró era si hi havia habitants de Mataró que havien marxat arran del confinament. La manera correcta de saber-ho seria preguntant als habitants que van marxar perquè ho van fer. Evidentment es tracta d’una tasca extremadament difícil de dur a terme, per això vam guiar-nos per l’estudi que va elaborar l’Ajuntament de Barcelona titulat “El moviment migratori de Barcelona en temps de covid-19”. Segons aquest informe, s’ha detectat un nombre atípicament alt de població que ha marxat de Barcelona cap a municipis de menys de 5.000 habitants en els mesos posteriors al confinament més dur.

Bàsicament el que hem fet des de l’Ajuntament de Mataró, seguint la línia de l’estudi realitzat per Barcelona, ha estat analitzar el saldo migratori mensual (és a dir, la diferència entre la població que s’ha donat d’alta al padró d’habitants de Mataró ­i la població que s’ha donat de baixa del padró d’habitants de Mataró perquè s’ha empadronat en un altre municipi) mitjançant un anàlisi de sèries temporals, amb l’objectiu de detectar casos anòmals. Per fer-ho hem utilitzat els paquets d’R anomenat “anomalize” i “timetk”.

El que es pretén amb aquest treball es veure si la població que s’ha donat de baixa del municipi de Mataró al 2020, ho ha fet cap a municipis petits, segurament a la recerca d’una millor qualitat de vida; o al contrari han vingut ciutadans a viure a Mataró provinents de ciutats més grans, i que no volen perdre els serveis que atorga una ciutat però d’una dimensió més reduïda que en la que estaven residint.

Per fer aquest anàlisi, no s’ha estudiat les xifres municipi a municipi, sinó que s’han estudiat de forma agrupada pels municipis de Catalunya en funció de la grandària del municipi origen o destí. L’agrupament s’ha fet en 4 trams: menys de 5.000 habitants, entre 5.000 i 19.999 habitants, entre 20.000 i 49.999 habitants, i els de 50.000 o més habitants.

En el gràfic de l’evolució mensual de les baixes cap a altres municipis catalans s’observa la forta davallada que va tenir lloc en els mesos en el que el confinament va ser més dur, és a dir, en els mesos de març, abril i maig de 2020; també aquests van ser uns mesos en els quals les oficines municipals van estar molts de dies tancades al públic. A partir del juny les dades repunten per recuperar bona part de l’infraregistre que va tenir lloc en l’època més estricta del confinament.

 

En el gràfic de la distribució mensual del percentatge de baixes cap a altres municipis catalans, s’observa uns valors una mica per sobre de l’habitual en els municipis de menys de 5.000 habitants durant els mesos d’abril, maig i juny de 2020. En les baixes cap a municipis de 50.000 o més habitants s’observen uns percentatges una mica inferiors a l’habitual. Val a dir, que els percentatges de baixes segons grandària del municipi de destinació tendeixen a normalitzar-se en el darrer trimestre de 2020.

 

Detecció d’anomalies

En l'anàlisi de dades, la detecció d'anomalies consisteix en identificar elements, esdeveniments o observacions rars, que susciten sospites ja que difereixen significativament de la majoria de les dades. Un ús habitual en la detecció d’anomalies és, per exemple, en l’anàlisi de frau bancari.

L’anàlisi d’anomalies que utilitzem en aquest article és a través de sèries temporals (hi ha d’altres mètodes com per exemple xarxes bayesianes, xarxes neuronals, anàlisi clúster...) que consisteix en eliminar de la sèrie temporal de dades l’estacionalitat i la tendència, i detectar si la part restant entra dins d’una variabilitat normal, o pel contrari, sobresurt i es pot considerar anòmal.

Amb les dades mensuals del saldo migratori mensual de Mataró, no es detecta un comportament especialment anòmal, tal i com es pot veure en el següent gràfic.

Separant l’anàlisi d’anomalies en funció de la grandària del municipi, tampoc s’observa cap comportament especialment estrany arran de la pandèmia de la covid-19 en cap de les quatre grandàries en que s’han classificat els municipis.

 

Conclusió

A Mataró, al contrari del que ha passat a Barcelona, no s’ha detectat un comportament anormal pel que fa al saldo migratori mensual al llarg dels dotze mesos de 2020. Això no significa que no hagi marxat població de Mataró cap a altres municipis per trobar condicions que millorin la seva qualitat de vida durant el confinament; sinó que el que indica és que les xifres del saldo migratori de Mataró durant els mesos de 2020 no són significativament diferents de les del saldo migratori d’anys anteriors.

Possiblement, a l’hora de trobar causes que expliquin aquest comportament diferent entre Mataró i Barcelona, el nivell de renda sigui un dels factors que puguin arribar a explicar-ho, però això ho deixem per un altre article.

 

Anna Quer Rodríguez i Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estratègia i Governança

Ajuntament de Mataró