L’habitatge públic metropolità; 10 anys després del PTMB-2010

Aquest article té com a objectiu avaluar si les polítiques d’Habitatge de Protecció Pública en la regió metropolitana de Barcelona dels darrers 10 anys (2010-2020) s’han realitzat conforme es van planificar, d’acord amb les previsions d’un Pla Territorial Metropolità de Barcelona-PTMB-2010 i del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, aprovat el desembre de 2007, fa quasi 15 anys, enmig de la crisi financera i d’hipoteques d’habitatge més important de la història recent.

Actualment, a l’hora d’afrontar en data finals de 2021 les problemàtiques de l’habitatge públic a les zones tensionades d’habitatge de Catalunya entre el lliure mercat i el dret a l’habitatge, els anomenats municipis de demanda residencial forta i acreditada, (Decret 75/2014, de 27 de maig)  i en especial els municipis a l’entorn metropolita de BCN, caldria tenir una visió territorial de la capacitat d’implementació real d’habitatge Protegit Públic i la seva proporció real respecte el  nombre d’habitatges de Renda Lliure per arribar a l’objectiu utòpic del 20-30% en temps real, llicencia a llicència, any a any, municipi a municipi, en un context de l’administració de la Generalitat de Catalunya, que no ha fet cap reunió de la seva Comissió de Seguiment del Pla Territorial Metropolità de Barcelona en aquests 10 anys de vigència.

Les dades d’aquest estudi tenen només com a objectiu agrupar dades publicades pel mateix Institut d'Estadística de Catalunya-IDESCAT municipi a municipi, i que no es troben agrupades pels següents conceptes que permetrien aquest seguiment; no es troben agrupades per comarques, això no ha permès fer el compte total de resultats de la RMB, ja que comportaria un esforç major de comprovar 164 municipis, tampoc hi havia l’agrupació per municipis de la AMB en aquesta fase de dos quinquennis 2011-2015 i 2016-2020, i finalment també manca les dades de la AMB comparant inclosa Barcelona, respecte l’Area Metropolitana de Barcelona, exclosa Barcelona. La distribució per quinquennis no es una distribució per mandats dels governs municipals que comportaria analitzar els períodes quadriennals 2012-2016 i 2017-2020 en termes efectius, que no es considera rellevant.

En realitat en l’àmbit metropolita de BCN excepte Barcelona, des dels anys 2014-2015 de sortida de la crisi financera i immobiliària, quasi cap municipi metropolità ha aconseguit complir mínimament els compromisos i demandes previstes d’habitatge protegit de forma considerable i de forma continuada, i menys en els casos de municipis que actuen en la transformació del sòl urbà i sl urbà no consolidat, sense creixements urbanitzables de plans parcials. La tasca d’algunes empreses municipals d’habitatge ha ajudat a salvar a complir dignament, i en alguns municipis metropolitans, l’IMPSOL ha pogut ajudar a fer un parc d’Habitatge Públic Protegit molt més rellevant que fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els municipis que no tenen empresa municipal d’habitatge molts cops han assumit la capacitat ni compromís polític per generar habitatge públic des de 2015, així com la manca de recursos dels mandats municipals i pressupostos de 2016-19 i del període 2020-2023 destinats a aquest fi. Els municipis amb empreses municipals cal dir que no sempre han aconseguit fer habitatge públic rellevant perquè la dificultat real de l’habitatge protegit comença a ser més complex, hi ha més aspectes del procés des de la requalificació de parcel·les i sistemes destinades a habitatge públic protegit-HPP, fins a buscar els operadors públics, privats i del tercer sector social que les executin.

 

ELS REPTES DE L’HABITATGE METROPOLITÀ

Per altra banda, si el que calia era executar les determinacions del PTMB-2010, i reequilibrar amb la planificació la distribució poblacional de tres terços entre Barcelona, la seva àrea metropolitana-AMB i la regió metropolitana-RMB global, allò raonable no hauria de ser seguir prioritzant l’increment d’habitatge públic a la ciutat central incrementant la seva densitat.

Barcelona-BCN amb 101,35 km2 té un total de 1,664.182 habitants (16.420 hab/km2), quan el conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona-RMB, amb 3.126,2 km2, tot i incloure BCN, té una població de 4,866.555 habitants i una densitat molt menor (1.556 hab/km2)

L’Àrea Metropolitana de Barcelona-AMB amb Barcelona té una superfície de 636 km2 amb 3,260.268habitants (5.126 hab/km2), mentre que sense BCN té una superfície de 534,65 km2 amb 1,575.155 habitants (2.946 hab/km2). L’arc Metropolità, sense AMB i sense BCN té una superfície de 2.490,2 km2 amb 1,606.287 habitants (645 hab/km2).

Així mentre la població metropolitana està repartida en tres terços entre els tres àmbits territorials; la superfície de la Regió Metropolitana és unes 30 vegades la de BCN ciutat i cinc vegades la de l’AMB, amb tot el que pot comportar de major facilitat de l’accés a l’adquisició de sol, a la recerca de parcel·les de major format i a la distribució de la població en edificació igual o inferior a les quatre o cinc plantes pis (B+3/B+4) que permeten generar un model residencial mitjana/alta densitat de millor veïnatge i menys conflicte urbà.

La proposta intermèdia de plantejar l’augment del nombre d’habitatges públics en la primera corona metropolitana de l'AMB, pot ser defensable per la gran proximitat de transport públic consolidat i per les possibilitats de transformació urbana de teixits residencials i industrials obsolets, però en cap cas per creixements que superin els 3.000 o 5.000 habitatges en un creixement urbanístic. Ho raonable seria bolcar esforços en actuar molt més a entorn de la segona corona metropolitana de la RMB en les comarques del Maresme, Vallesos i Baix Llobregat, el Garraf i Alt Penedès, com proposa el PTMB-2010 i reequilibrar la població metropolitana, i així descongestionar la ciutat central i la seva àrea metropolitana, i disminuir la seva petjada ambiental i les seves polaritats creixents centre-perifèria metropolitana.

Finalment, cal dir que a Barcelona ciutat hi ha una part de població flotant no empadronada (en apartaments, residencies, hotels, albergs, aparthotels, etc. d’estudiants, professors i investigadors, treballadors de multinacionals, treballadors visitants, turistes, visitants de Catalunya o l’Estat, etc..) en la ciutat central, i que és difícil de valorar el seu impacte poblacional, però que cal considerar-la i que es pot quantificar entre el 5% i el 10% de la població de Barcelona en determinats períodes de l’any i que incrementa la densitat poblacional.

Per altra banda, sembla que la formula per aconseguir aquest objectiu de les polaritats metropolitanes del PTMB-2010, a banda descentralitzar serveis metropolitans que la Generalitat de Catalunya finalment els ha posat a la zona Franca (Metro L9), una altra de les estratègies era precisament l’aposta de l’habitatge públic per part de les empreses municipals d’habitatge i en major rellevància l’INCASOL, però resulta que està succeint exactament el contrari del que preveia el PTMB-2010. Que Barcelona ciutat-BCN és la ciutat que més habitatge públic en valors absoluts i quasi en valors relatius ha realitzat per mantenir la cohesió social de la capital, augmentant la densitat d’habitatge i de població en el seu terme municipal, al mateix temps que es terciaritza la ciutat consolidada amb despatxos, oficines i habitatges turístics. Tot i així, el nombre d’habitatge públic-HPP a BCN és insuficient respecte el conjunt dels creixements residencials, i mentrestant la perifèria metropolitana ja sembla esdevenir marginal, en mans de l’habitatge de lliure mercat, en múltiples tipologies, i molts cops en habitatge residencial de baixa densitat.

Aquesta hipòtesi general de descripció de la realitat del període 2011-2021 que es pot considerar un plantejament simple i fàcilment comprensible pel ciutadà, on Barcelona fa prou els deures des de fa anys en una lluita inútil contra la gentrificació, en canvi, els municipis de l'AMB i l'IMPSOL fan una part important de la feina, però insuficient i sense cap coherència respecte la seva ratio de població (Hospitalet, Badalona, El Prat, Sta. Coloma Gramenet, Viladecans, Sant Feliu Llobregat, Barberà del Vallès, etc.)  fan una petita part de la feina però insuficient, i finalment, el conjunt dels municipis de la Regió Metropolitana fora de l'AMB (Terrassa, Sabadell, Mataró, Vic, Granollers, Mollet del Vallès, Manresa, etc..), amb les seves empreses municipals viuen amb pocs mitjans, sense el suport municipalista de la Diputació´ de Barcelona-DIBA i de l’Institut Català del Sòl l’INCASOL-GENCAT, que actuen més per on disposen de propietats metropolitanes, que per fer aquest reequilibri territorial, construint una realitat totalment contrària als plantejaments del PTMB-2010.

Aquest article intenta confirmar la hipòtesi general d’incompliment del PTMB-2010 amb xifres i evidenciar que en realitat el comportament metropolità està seguint tendències contra la planificació territorial que es va preveure per part de l’equip Nello-Esteban-Josep Ma.Carrera en la redacció del PTMB-2010 i que el fet que no s’hagi reunit en 10 anys la Comissió del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, indica el desgovern i la inacció de la planificació territorial a Catalunya.

 

LES DADES D’HABITATGE PÚBLIC COM A COMPROVACIÓ D’HIPOTESI

La primera taula de dades analitza el nombre d'Habitatges de Protecció Pública-HPP, iniciats i acabats, del període 2011-2020 pels àmbits territorials de la regió metropolitana de Barcelona i pels municipis catalans de >30.000 habitants (triar en el desplegable):

La segona taula interactiva analitza el nombre d'Habitatges de Protecció Pública-HPP iniciats el darrer període quadriennal 2016-2020. Per tal de relativitzar les xifres s'ha construït dos indicadors: en primer lloc en relació amb el total d'habitatges iniciats (protegits i de renda lliure) i en segon terme en funció de la població de cada territori. Es pot endreçar les ciutats i àmbits segons cada indicador clicant sobre el títol del camp i també es pot cercar la ciutat desitjada:

1. Catalunya ha iniciat en aquests 10 anys un total de 14.244 ut. d’Habitatge de Protecció Pública-HPP, només un 11,8% de tot el parc d’habitatge entre renda lliure i habitatge protegit, i amb una repercussió per població inferior al -1,00 habitatges/mil habitants en els darrers 5 anys. D’aquests habitatges només s’han realitzat 3.506 habitatges fora d’Àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona-AMB, on uns 1.083 habitatges ja estan situats a les ciutats metropolitanes de la RMB de Barcelona, molts cops executats per empreses municipals d’Habitatge, i no per INCASOL.

2. Barcelona Ciutat Catalunya ha iniciat en aquests 10 anys un total de 4.247 ut. d’Habitatge de Protecció Pública-HPP, dels quals només s’han realitzat 1.763 habitatges en el darrer quinquenni, i que representen quasi un terç de tot l’habitatge protegit públic de Catalunya, amb un 20,4% de tot el parc d’habitatge entre renda lliure i habitatge protegit, i amb una repercussió per població inferior al 1,06 habitatges/mil habitants en els darrers 5 anys, sense superar la producció conjunta de l’Àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona-AMB.

3. Barcelona-BCN ciutat sola fa molt més habitatge públic del que s’ha fet al conjunt de Catalunya, ja que fa un terç de tot l’habitatge HPP (10 districtes d'entre 100.000 i 200.000 habitants) hauria de ser comparable en producció a les 22 primeres ciutats de més de 50.000 hab. de Catalunya, donat que és l’indret metropolità més tensionat dels preus del sòl.

4. L’Àrea Metropolitana de Barcelona-AMB amb Barcelona formada per 36 ciutats fa molt més habitatge de protecció pública del que s’ha fet a la resta de Catalunya, dels quals s’han realitzat 10.738 habitatges en el darrer decenni, i que representen quasi dos terços de tot l’habitatge protegit públic de Catalunya, amb un 19,5% de tot el parc d’habitatge entre renda lliure i habitatge protegit, i amb una repercussió per població inferior al 1,73 habitatges/mil habitants en els darrers 5 anys, superar la producció conjunta de tota la resta de Catalunya.

5. L’Area Metropolitana de Barcelona-AMB sense Barcelona formada per 35 ciutats fa molt més habitatge de protecció pública del que s’ha fet a Barcelona i del que s’ha fet a la resta de de Catalunya, dels quals s’han realitzat 6.491 habitatges en el darrer decenni, i que representa dos terços de tot l’habitatge públic metropolita, i quasi el 40-45% de tot l’habitatge protegit públic de Catalunya, amb un 19,1% de tot el parc d’habitatge entre renda lliure i habitatge protegit, i amb una repercussió per població inferior al 2,47 habitatges/mil habitants en els darrers 5 anys, superar la producció conjunta de tota la resta de Catalunya.

6. Les primeres ciutats de més de 50.000 hab. de la Regió Metropolitana de Barcelona fora de l’AMB no realitzen els seus deures suficientment. S’han realitzat 1.083 habitatges en el darrer decenni, i que representa menys del 10% de tot l’habitatge públic de Catalunya, amb un 6,8% de tot el parc d’habitatge entre renda lliure i habitatge protegit, i amb una repercussió per població inferior al 0,56 habitatge/ mil habitants en els darrers 5 anys, tot i superar la producció conjunta de tota la resta de municipis no metropolitans de Catalunya.

7. Les ciutats de més de 50.000 hab. del PERFIL DE LA CIUTAT del conjunt de l’Àrea i la Regió Metropolitana de Barcelona han complert globalment amb excepcions i disparitat els seus deures. S’han realitzat 3.265 habitatges en el darrer decenni, i que representa entorn el 20% de tot l’habitatge públic de Catalunya, amb un 14,6% de tot el parc d’habitatge entre renda lliure i habitatge protegit, i amb una repercussió per població inferior al 1,31 habitatges/mil habitants en els darrers 5 anys, superar la producció conjunta de tota la resta de Catalunya.

8. Les ciutats del Perfil de la Ciutat que més destaquen per ordre valor absolut d’habitatges de Protecció Pública Iniciats els darrers 5 anys i en comparació amb el total d’habitatges en el mateix període, són:

1. Hospitalet (684 ut, 21,7%),

2. Badalona* (453 ut. 13,2%),

3. Viladecans* (441 ut. 89,3%),

4. Cornellà (326 ut. 27,7%),

5. Sant Joan Despí (221 ut. 35,6%),

6. El Prat de Llobregat* (200 ut. 24,8%),

7. Sant Adrià del Besòs (189 ut. 21,6%),

8. Sant Feliu de Llobregat* (178 ut. 23,7%),

9. Sant Just Desvern (169 ut. 12,4%),

10. Sant Cugat del Vallès (168 ut. 7,2%),

 (*) Municipis Perfil de Ciutat.

9. Cal indicar que només 17 ciutats de l’AMB han realitzat Habitatge Public protegit els darrers 10 anys i per tant el seu comportament es totalment dual i bipolar, i sense cap coordinació metropolitana per part de la AMB, i la resta no han construït cap Habitatge construït en els darrers 5-10 anys entre les quals destaquen com a ciutats de més de 20.000 habitants les ciutats de Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Esplugues, Ripollet, Montcada i Reixach, Sant Vicenç dels Horts entre els municipis metropolitans que han renunciat, malgrat tenir tota mena d’equips de govern polític, en fer habitatge Públic Protegit i renunciant a la protecció d’habitatge per a joves, persones grans, famílies monoparentals i altres situacions d’emergència social.

10. Sant Feliu de Llobregat (45.659 habitants a 01/01/2021) en els darrers 5 anys s’ha situat entre els 8 primers municipis de Catalunya en la realització d’Habitatge Públic HPP i Habitatge Dotacional, exclòs Barcelona, amb un conjunt de 6 Projectes d’Habitatge de Protecció; carrer del Pla-(14u-HD IMPSOL), carrer del Pla-2 (15u-HD IMPSOL), carrer Armenteres (6u-HPP 10%), carrer Clementina Arderiu Fundacio FiB (90u-HD dret sup.), carrer Anselm Clavé (40u-HPP IMPSOL), carrer General Manso (16u.-HPP 10%) amb un total de 178 habitatges de protecció pública iniciats fins al 2021 que es finalitzaran el 2022.

 

LA RESPONSABILITAT DE L’HABITATGE METROPOLITÀ COM A CONCLUSIÓ

Barcelona, encara que segueixi fent Habitatge Protegit no pot assumir d’una forma indefinida fer un terç o més de l’habitatge públic de Catalunya tenint en compte que el seu terme municipal pràcticament tot és sl urbà, i el sòl urbà no consolidat amb l’actual legislació té limitacions per encabir més habitatge protegit si no és esgotant el sol d’equipaments amb Habitatge Dotacional. Barcelona ha de lluitar més perquè els edificis existents de l’Eixample, Ciutat Vella i els barris centrals no es terciaritzin en despatxos i serveis que potenciar densificar més la ciutat amb més habitatge i més habitatge públic, augmentant la seva població, i no reequilibrant la metròpoli de Barcelona. Les sinergies de mobilitat alternativa (rutes bici, de sistemes d’espais oberts (Llobregat, Besos, Parc Natural Collserola, Garraf, Serrra Marina, etc.) i la millora del transport metropolità fora de Barcelona (Tramvalles, R3, R4 i R8) facilita que els municipis veïns augmentin la qualitat urbana, i són més rellevants per eixamplar el concepte de ciutat gran o ciutat real.

L'AMB i l’ARC Metropolità han d’assumir de forma més rellevant i en algun cas de forma urgent, l’impuls de l’habitatge Públic protegit (HPP i HD) si no volen plantejar un desequilibri generacional entre població, estructures familiars i oferta d’habitatge públic. Donat que cal reconsiderar el model  del Registre de sol·licitants com eina només municipal, de persones empadronades en el seu municipi en el conjunt del minifundisme metropolità, ja que difícilment poden accedir de forma prioritària a aquest habitatge molts ciutadans, com es pot veure en les dades d’alguns municipis metropolitans claus que exerceixen una certa capitalitat o centralitat metropolitana (Sant Cugat, Cerdanyola, Rubí, Santa Coloma, Mollet, Sabadell, Terrassa, Mataró, Sant Feliu, etc.).

Es demostra que alguns dels 22 municipis de més de 50.000 habitants amb Empresa Municipal o sense Empresa Municipal, podrien activar el seu parc d’Habitatge Protegit i aconseguir produir entre el 10% i el 30% del total d’Habitatge del Municipi en períodes de temps perllongats de 3-5 anys, això vol dir que cal treballar per tensionar els equips tècnics dels municipis i els equips municipals en aquest sentit.

 

REFERÈNCIES I FONTS D'INFORMACIÓ CONSULTADES 

Pla Territorial Metropolità de Barcelona-PTMB-2010

Pla Territorial Sectorial d’Habitatge

Pla Director Urbanístic Metropolità

Àrea Metropolitana de Barcelona 

Àmbit metropolità de Barcelona

Idescat - Estadística de l'edificació residencial: Habitatges construïts de nova planta

 

Imatge de capçalera: edifici del carrer del Pla 2F de Sant Feliu de Llobregat, amb 19 habitatges de protecció pública a la planta tercera

 

 

Autor principal: Joan Carles Sallas Puigdellivol, Arquitecte Municipal, Servei d’Urbanisme, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Col·laborador: Xavier Vallès Ubeda, Geògraf, Unitat d’Informació de Base, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat