L'autoconsum fotovoltaic als municipis del Perfil de la Ciutat

Actualment, el planeta sencer afronta una transformació total per tal de minorar les conseqüències del canvi climàtic. Aquest consens per fer efectiva aquesta transformació és el que coneixem com a transició verda. En aquest context, el desembre del 2019, la Comissió Europea va presentar el Pacte Verd Europeu, el Green Deal, per lluitar contra el canvi climàtic. I un any després, el juny del 2021, va aprovar la Llei Europea del Clima, on s’estableix i defineix l’objectiu de neutralitat climàtica a la UE per a l’any 2050, esdevenint així el primer continent en fer-ho. A més de crear oportunitats d’innovació, inversió i nous llocs de treball.

El conjunt de mesures per proporcionar un marc jurídic per assolir els objectius climàtics de la UE es coneixen com a “Objectiu 55”. El nom fa referència a l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55% a la UE l’any 2030 respecte als nivells de l’any 1990. Una d’aquestes mesures inclou la revisió de la Directiva sobre Fonts d’Energia Renovables, on el passat 30 de març el Parlament Europeu va arribar a un acord provisional per augmentar la quota d’energies renovables en el consum total d’energia fins al 40% d’ara al 2030. Tenint en compte que la producció i el consum d’energia representen el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UE, la descarbonització dels sistemes energètics a través del desplegament massiu d’energies renovables és fonamental per assolir els objectius climàtics. En altres paraules, el pas d’un sistema energètic basat en l’energia fòssil a un sistema proveït a partir de fonts  d’energia neta i renovable.

El Pacte Verd Europeu ha incentivat el desplegament d’instal·lacions d’energia solar com un element clau per arribar a l’objectiu d’aquesta neutralitat climàtica. A Catalunya, en els darrers anys, les ajudes provinents dels Fons Next Generation han incentivat la instal·lació de plaques solars a habitatges per l’autoconsum. A més, el Decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables permet fer instal·lacions fotovoltaiques en sòl no urbanitzable, el què afavoreix l’increment d’aquest tipus de consum energètic. En aquest marc, en els darrers tres anys a Catalunya s’han intensificat les instal·lacions d’energies renovables, sent les d’autoconsum fotovoltaic un dels màxim exponents.

Rere aquest patró de comportament s’hi pot trobar una major sensibilització respecte la crisi climàtica que viu el nostre planeta, però sobretot, les conseqüències derivades del conflicte bèl·lic a Ucraïna. En aquest últim any, la invasió russa a territori ucraïnès ha comportat un augment dels costos de vida de la població, sobretot, els relacionats amb l’energia. D’aquesta manera, aquest context ha pogut accelerar l’adopció d’aquest tipus d’energia, el consumidor ha escollit les energies renovables com el mitjà a través del qual abaratir el seu cost.

En aquest sentit, el Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC) gestionat per la Direcció General d’Energia, ha publicat un visor de dades sobre l’evolució temporal de l’autoconsum a Catalunya des de l’any 2013. Segons aquest, dels municipis del Perfil de la Ciutat, Badalona, Viladecans i Sabadell són els únics dels quals es mostren dades des del 2013. Contrastant amb les localitats de Granollers i Santa Coloma de Gramenet de les quals no es registren dades fins a l’any 2019, com mostra a la taula de sota, del registre de noves instal·lacions de consum fotovoltaic a partir d’aquest any.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la taula s’observa que en els darrers tres anys s’ha incrementat de manera rellevant l’ús d’aquest tipus d’instal·lacions. En concret, en la majoria dels municipis del Perfil Ciutat entre el 2020 i  el 2021  es produeix un increment de més del 50%,  exceptuant els casos de Vic i de Viladecans (+38 i +15% respectivament). De fet, en aquest període les localitats de Mollet del Vallès i el Prat del Llobregat arriben a experimentar la pujada del 267% en ambdós casos. Tot i així, el gran salt es produeix entre els anys 2021 i 2022, la instal·lació de les infraestructures solars d’autoconsum es multipliquen fins a 5 vegades més que l’any anterior. En paral·lel, l’augment en aquesta implementació s’acaba traslladant amb la potència generada, si de mitjana el 2019 teníem una mitjana de potència de 0,18 MW, l’últim any hem evolucionat al 1,95 MW.

 

 

Ara bé, més enllà de comentar els números pròpiament absoluts, convé contextualitzar-nos en base a la població de cada un d’ells. Aquesta estandardització ens permet observar que les poblacions de Cerdanyola del Vallès (65,46), Vic (38,70) i  Barberà del Vallès (37,78) són aquelles on hi ha un major número d’infraestructures autoconsum fotovoltaic per cada 10.000 habitant. A l’altre extrem, hi ha Santa Coloma de Gramenet (4,24), Badalona (8,64) i El Prat de Llobregat (8,64). Un dels motius principals que explica aquesta diferència és la tipologia de l'habitatge; en el primer cas hi predomina l'habitatge unifamiliar, mentre que en el segon l'habitatge que hi predomina és el col·lectiu i per tant l'ús de les parts comunes de l'edifici poden dificultar la instal·lació de plaques fotovoltaiques.