Ara fa poc més de dos anys que esclatava la pandèmia de la COVID-19 i de manera gairebé immediata els seus efectes socials i econòmics. L’economia global va experimentar una recessió profunda amb descensos del PIB, pèrdua d’ocupació i un fort increment de l’atur. Aquesta caiguda en l’economia va ser més intensa a Catalunya, amb un descens anual del PIB l’any 2020 de l’11,5%) i Espanya (-10,8%) que al conjunt de la zona Euro (-6,6%) per les característiques del seu model econòmic amb una gran dependència de sectors com ara la construcció o el turisme.
En aquest sentit, i com a conseqüència de l’aturada de l’activitat només entre el mes de febrer i l’abril de 2020 el nombre de persones aturades a Catalunya va augmentar en 72.596, fins assolir el nombre més elevat des de que es va iniciar la pandèmia, al febrer de 2021 amb 512.290 persones aturades. Pel que fa a les afiliacions, també es va registrar una disminució que va ser de 105.724 persones entre el febrer i l’abril de 2020. El descens de l’ocupació però, va ser inferior al registrat pel PIB o l’atur gràcies en bona mesura a l’ús dels ERTO que van permetre mantenir una part import dels llocs de treball.
A partir del primer trimestre de 2021, amb la flexibilització gradual de les mesures de contenció, l’activitat econòmica va iniciar una trajectòria ascendent amb millores dels nivells d’ocupació i reducció de l’atur. Així, dos anys després de la irrupció de la pandèmia, i malgrat les diferents onades i mesures de prevenció adoptades, es pot dir que l’activitat econòmica i el mercat de treball s’ha recuperat i el març de 2022 és una realitat constatable en els principals indicadors econòmics.
A Catalunya del Desembre de 2019 al març de 2022 l’atur s’ha reduït en 16.638 persones, mentre que el nombre de persones afiliades ha crescut en 56.920.
Aquesta dinàmica de recessió i recuperació també es poden observar al conjunt de municipis que integren la xarxa Perfil de la Ciutat. Les dades globals de la xarxa indiquen una reducció de l’atur de 3.362 persones i un creixement d’afiliació de 17.599 persones més.
Evidentment són dades molt positives, amb uns valors que milloren clarament els de dos anys enrere. No obstant això, diferents entitats d’acció social posen de manifest que la recuperació econòmica no ha arribat a tothom per igual i les desigualtats s’han aguditzat. Segons l’informe INSOCAT d’indicadors socials a Catalunya “la covid-19 ha fet repuntar els índexs de pobresa a Catalunya”. La taxa AROPE i els seus components per al 2020 mostren un increment respecte l’any anterior, de manera que la taxa de pobresa o exclusió social creix en 2,7 punts percentuals (p.p.), la del risc de pobresa en 2,2 p.p., la de les llars amb baixa intensitat de treball en 4,2 p.p. i la de privació material severa en 0,5 p.p.
La taxa AROPE mostra com l’impacte ha estat especialment dur en determinats col•lectius: les dones, els menors de 18 anys, les persones amb nivells formatius baixos, i la població amb nacionalitat estrangera. Tanmateix la bretxa de pobresa ha passat del 25,5% del 2019 al 39,6% al 2020 i el percentatge de població amb molta dificultat per arribar a final de mes se situa en el 9,2%, amb un increment anual de 3 punts percentuals Segons l’informe aquesta realitat “no es pot descontextualitzar d’una situació socioeconòmica encara marcada per la crisi econòmica del 2008, els efectes de la qual s’han perllongat de manera persistent en la societat catalana i espanyola durant tota una dècada. La crisi de la covid-19, per tant, es produeix a les acaballes d’una dècada en què la pobresa i les desigualtats s’han aguditzat” Tenint en compte que són moltes les variables que actuen sobre la desigualtat social, un element clau d’aquesta desigualtat és el de l’ocupació. El treball i les rendes que aquest genera són els recursos fonamentals perquè les persones puguin gaudir d’estabilitat. Quan el treball i els ingressos són de baixa qualitat o no existeixen, la desigualtat i les situacions de vulnerabilitat s’intensifiquen i es trenca la cohesió social. En aquest post ens centrarem en els efectes que l’atur de llarga durada com un dels principals desequilibris de l’actual mercat de treball i que té importants costos socials i econòmics que afecten a les persones que el pateixen, però també al conjunt de la societat. A diferència de l’atur total, el de llarga durada no ha tingut una evolució favorable, i de fet ha empitjorat: al març de 2022 es registra un increment a tots els municipis de la xarxa, que en el còmput global és de 7.290 persones més que el desembre de 2019 (+22,1%) i en el conjunt de Catalunya de 36.319 persones més (25,7%). Conseqüentment ha augmentat el pes de l’atur de llarga durada sobre l’atur total i en sis dels 14 municipis supera el 50%.
La mateixa dinàmica, i fins i tot amb increments més intensos, s’observa en l’evolució de l’atur de molt llarga durada, és a dir, de més de 24 mesos, un atur que es pot considerar ja com a estructural. A Catalunya hi ha 38.368 persones més aturades de molt llarga durada que el desembre de 2019, xifra que suposa un increment del 43,1%. A la xarxa l’increment ha estat del 37,4%, amb 8.063 persones més.
Més enllà de la fredor de les dades, l’atur de llarga durada suposa un desaprofitament del capital humà i del talent i les persones que el pateixen s’enfronten a una sèrie de problemes econòmics i socials, però també psicològics. Quan aquesta situació es perllonga en el temps els problemes s’accentuen, les possibilitats de reinserció en el mercat de treball es redueixen, la cobertura de les prestacions s’esgoten i la persona pot arribar a trobar-se en risc d’exclusió social. L’atur de llarga durada afecta de manera més intensa a les persones majors de 45 anys, les dones i a les persones que desenvolupen ocupacions elementals i amb nivells de formació més baixos. Uns col•lectius que, en bona mesura, coincideixen amb els que tenen un major risc de pobresa. En definitiva, la crisi derivada de la pandèmia ha accentuat una situació que és un dels principals desequilibris del nostre mercat de treball. El creixement econòmic ha d’avançar per ser més inclusiu, generar més ocupació i de major qualitat. D’altra banda, també cal avançar en el disseny les polítiques actives d’ocupació adaptades a la realitat de cada territori i dels col•lectius destinataris incidint sobre la qualitat de l’ocupació a través de la formació i potenciant l’orientació, l’assessorament i la recerca activa de feina entre les persones aturades en general.
Referències:
Informe INSOCAT per a la Millora de l’Acció Social. Núm. 13 L’impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l’economia, pateix la ciutadania. Quim Brugué i Torruella i Xavier Casademont Falguera, del Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona. Desembre 2021
la Metròpoli (post)-COVID. Impactes, Escenaris i Reptes. Anuari Metropolità de Barcelona 2020. Bellaterra, maig 2021
Dossier Per una recuperació menys desigual. Oriol Aspachs (CaixaBank Research), Ruben Durante (ICREA-UPF, IPEG i Barcelona GSE), Alberto Graziano (CaixaBank Research), Josep Mestres (CaixaBank Research), Jose G. Montalvo (UPF, IPEG i Barcelona GSE) i Marta Reynal-Querol (ICREA-UPF, IPEG i Barcelona GSE). CaixaBank Research. Octubre 2021.
Desigualtat i vulnerabilitat social a Barcelona i el seu entorn metropolità, Àrea Metropolitana de Barcelona, Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques
Secció d’Estudis Territorials. Maig 2020
https://www.eltemps.cat/article/10065/una-vacuna-contra-la-pandemia-laboral-del-coronavirus
Imatge de capçalera creada per Freepik: https://www.freepik.com/
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari