La vida secreta dels indicadors sintètics

Els indicadors sintètics són l’agregació en un únic indicador, mitjançant tècniques estadístiques diverses, d’indicadors parcials d’un determinat component. Si parlem del PIB, per exemplificar-ho, no deixa de ser l’agregació d’indicadors sintètics dels diversos components que el conformen, com són, des del punt de vista de l’oferta, el valor afegit brut de l’agricultura, de la indústria, etc. Això ens permet seguir l’evolució amb una visió més robusta i complerta que la que ens proporciona sovint de forma volàtil l’evolució dels indicadors parcials.

Un dels requeriments que han d’acomplir aquestos indicadors sintètics és reflectir amb la major exactitud possible l’evolució del component que representin, sigui del PIB o d’una altra magnitud. Per fer-ho cal començar la seva construcció amb la selecció dels indicadors parcials més adequats. Després, als indicadors seleccionats cal aplicar tècniques estadístiques per eliminar l’estacionalitat, calendaris laborals, etc., per normalitzar-los. Finalment, s’agreguen, sigui amb mitjanes simples, ponderades o altres mètodes. Els indicadors avançats (leading indicators) poden ser indicadors sintètics construïts a partir d’indicadors parcials, l’evolució dels quals solen anar uns mesos per davant d’allò que es vol mesurar. A títol d’exemple, l’evolució de les llicències de construcció o la producció de formigó podrien ser indicadors parcials a partir dels quals es construeixen indicadors avançats sobre l’evolució de l’activitat constructiva.

La renda familiar disponible bruta (RFDB) seria un altre indicador sintètic que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Està formada pels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva, d’una banda la remuneració d'assalariats però també l’excedent brut d'explotació, és a dir, l’excedent d’activitats empresarials i professionals d’empreses individuals. També incorpora les prestacions socials, totes les transferències corrents proporcionades a les llars per un tercer, sobretot l’Administració, que són objecte d’assignació personal, com les prestacions per desocupació, jubilació, etc.; així com les cotitzacions socials; i finalment els impostos sobre la renda i el patrimoni també es tindrien en compte.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) elabora estimacions des de començaments dels anys 2000 pels municipis més grans de 5.000 habitants. A partir de l'any 2011 (base 2010), també inclou una estimació dels lloguers dels habitatges en què resideixen les famílies, quan en són propietàries o els tenen cedits, és a dir una estimació dels lloguers imputats. Aquest és el motiu pel qual molts municipis han tingut un salt, en bona mesura fictici, de la renda familiar respecte la mitjana de Catalunya, en positiu o en negatiu. A tall d’exemple (vegeu gràfic), la RFDB de Barberà del Vallès es situava al voltant del 90% de la mitjana catalana de 2003 a 2010, amb dos bases de càlcul diferents. Amb la inclusió de la imputació dels lloguers ara la renda estimada es situa just per sobre el 100%. A gairebé la meitat dels municipis de la Xarxa del Perfil de Ciutat això ha succeït en un nivell similar, salts (no es pot parlar d’increments) al voltant dels 10 punts respecte la mitjana catalana. I només en 3 municipis, que no són de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la variació és negativa. De ben segur, sense fer cap anàlisi en profunditat, la combinació de “distància a Barcelona” i “grau de tinença de l’habitatge en propietat” són factors correlacionats positivament amb aquests “salts” de renda bruta familiar disponible.

La modificació d’un indicador sintètic cercant millorar-lo i la transparència a l’hora de mostrar la seva evolució, com fa l’Idescat en aquest cas esmentat, és d’agrair, encara que hi hagi trencaments de la sèrie.

Sovint els indicadors sintètics, econòmics, de producció i renda, no quantifiquen bé el nivell de benestar. Tampoc els de salut, els de desigualtat, o els de pobresa no quantifiquen de forma directa allò que volen mesurar. No és el més important la cerca d’un nivell de mesura absoluta, però si permeten aquests indicadors establir una classificació a nivell de territori, això sí és important. S’utilitzen més aviat per donar-nos un enfocament ordinal, que ens permet establir comparacions entre els diferents municipis, alhora que els ordena. Al final, tant els indicadors parcials com els sintètics es defineixen com a variables que aproximen el concepte útil, sense que cap d’elles el representin o puguin representar-lo fidelment, només incorporen components correlacionats en major o menor mesura amb el fons que es desitja mesurar.

La utilització d’un indicador sintètic planteja diversos problemes, un d’ells es deriva de l’agregació dels indicadors parcials que cal portar a terme per al càlcul d’aquest indicadors. L’heterogeneïtat en les unitats de mesura dels indicadors parcials és altre dels problemes, el que dificulta l’agregació, al que cal afegir la necessitat de ponderar els indicadors parcials. Tot i així el major problema, vagi per davant la manca de perfecció dels indicadors sintètics, és la manca de transparència que hi ha sovint de construcció dels mateixos. No és el cas del detallat aquí.