La participació electoral als municipis del Perfil de la Ciutat

Els darrers processos electorals han estat marcats per un element comú: la baixa participació.

Podem identificar alguns elements que poden explicar els nivells de participació electoral:

1. Polarització política

La qüestió de la independència ha estat un motor clau de la participació electoral, amb moments de gran mobilització quan aquesta qüestió ha estat al centre del debat, com es fa palès a tots els municipis del Perfil de la Ciutat en les Eleccions al Parlament de Catalunya del 2017.

2. Pandèmia de COVID-19

La crisi sanitària va tenir un impacte significatiu en la participació de les eleccions de 2021, mostrant com les circumstàncies externes poden alterar la dinàmica electoral. Veiem com en aquella ocasió es va arribar al segon nivell de participació més baix en unes eleccions al Parlament de Catalunya des de l’any 1980.

En el marc d’aquelles eleccions es van prendre mesures de seguretat complementàries com assignar a un horari específic de votació per a les persones que en aquell moment tenien un diagnòstic positiu en coronavirus, ús obligatori de mascaretes, o el control de l’aforament als col·legis electorals.

3. Mobilització social

Els moviments socials i les campanyes de sensibilització han jugat un paper important en mantenir alta la participació.

Els nivells més alts de participació coincideixen a les ciutats del Perfil de la Ciutat en quatre moments històrics:

• La celebració de les primeres eleccions democràtiques després del final del règim franquista.
• La campanya electoral de 1982, que va suposar la primera victòria del Partit Socialista a l’Estat des del restabliment de la democràcia.
• I les autonòmiques de 2017, emmarcades en un moment de gran rellevància del moviment independentista.

Per altra banda, cal fer referència que, en el cas de les eleccions al Parlament Europeu, els nivells més alts de participació coincideixen en aquells moments en què aquestes conflueixen amb un altre procés electoral a tot l’Estat: el 1987 també es van celebrar Eleccions Generals i es va arribar al 65,77 % de participació; i el 2019 van coincidir amb les Eleccions Municipals i es va arribar al 62,08 % de participació.

4. Fatiga electoral

La repetició d’eleccions a causa de l’absència d’acords polítics per formar governs estables també poden haver causat un cert cansament entre l’electorat, afectant la seva disposició a participar.

Amb aquestes dades identifiquem com, des de l’any 1977, als municipis catalans com els que formem part del Perfil de la Ciutat, s’hi han celebrat un total de 51 processos electorals.

Els darrers deu anys (des del 2014) s’han celebrat 15 eleccions a Catalunya, fent una mitjana d’1,5 processos electorals per any. En canvi, entre 1977 i 2013 (ambdós inclosos), el total va ser de 36 processos, és a dir, 0,97 processos per any.

L’any 2011 i 2023 es van celebrar eleccions anticipades a les Corts Generals i el 2012, 2015, 2017 i 2021 al Parlament de Catalunya.

Per altra banda, el 2016 es van haver de repetir les Eleccions Generals perquè els resultats del desembre del 2015 no van permetre formar govern. Aquest fet es va repetir també l’any 2019.

Malgrat que entre els municipis del Perfil de la Ciutat, les darreres municipals i europees han tingut uns nivells de participació superiors a la mitjana dels darrers processos electorals; en contra del que ha succeït amb les eleccions autonòmiques i generals, la baixa participació és un factor que preocupa des de fa anys i que requereix d'una transformació estructural.