Des de sempre s’ha considerat que el desglossament d’una dada per sexe i la conseqüent classificació home-dona és ben enriquidora i ofereix una lectura real i completament representativa. L’aportació del desglossament de les dades del mercat de treball entre homes i dones també aporta un alt valor afegit en la qualitat de les dades d’aquest sector. Tots els observatoris frisen per desglossar sempre que sigui possible les dades de desocupació, contractació, persones assalariades o persones autònomes en la classificació anteriorment mencionada.
L’Observatori de l’Ajuntament de Manresa va dur a terme una enquesta durant el juny de 2020 per valorar l’impacte que la pandèmia de la covid-19 estava tenint a la ciutat. La primera pregunta de l’enquesta era el sexe de les persones enquestades i la resposta oferia tres alternatives: Home, dona i no binari. Deixant de banda si d’entre les 500 persones que van respondre l’enquesta n’hi havia una, dues, tres o quatre que s’identificaven amb l’epígraf “no binari”, la realitat és que a Manresa com a tantes altres ciutats de Catalunya, hi ha persones que no s’identifiquen ni com a homes ni com a dones, que la seva identitat passa per sobre del binarisme heteronormatiu i aquest fet, com no pot ser de cap altra manera, ha de ser respectat i respecte vol dir consideració, visibilització i representació.
Els desglossaments sistemàtics que fan molts observatoris i instituts d’estadística de les dades per sexe son sinònim de seguir reproduint el sistema binari hegemònic i conseqüentment, d’invisibilitzar les identitats dissidents, com també la feina que col·lectius feministes i transfeministes porten fent a peu de carrer des de fa tants i tants anys per intentar revertir i oferir alternatives a aquest sistema excloent. D’aquesta manera, les dades que ofereixen els organismes a l’hora de parlar de l’atur de la població, del mercat de treball, d’ocupació, de l’afectació de la covid-19 i un llarg etcètera passen intransigentment per sobre de les identitats no normatives. I no oblidem, l’afectació d’una pandèmia mundial ha tingut i segueix tenint conseqüències molt diverses sobre el col·lectiu no binari, unes conseqüències que, no poden quedar a l’ombra i han de visibilitzar les necessitats d’un col·lectiu de població fortament oblidat i es clar, cobrir-les.
Cal doncs, prendre consciència sobre les eines que s’usen per representar la societat a través de dades que proporcionen informació demogràfica, laboral, econòmica, urbanística... ja que tots aquests elements que conformen un sí social interseccionen amb la manera en com les persones construïm la nostra identitat. És per això que, eines com les piràmides d’edat que promouen una invisibilització massiva del col·lectiu no binari en les representacions de població, son necessàries repensar-les i reconstruir-les com a mecanisme demogràfic útil i no excloent. En aquest sentit i posant fil a l’agulla, L’Observatori de l’Ajuntament de Manresa està treballant en la redacció de l’Informe Social 2022 i en aquest, no es faran desglossaments entre sexes i es començarà a deixar de banda l’ús de piràmides d’edat per representar la població.
Altrament, cal ser conseqüents i crítics amb els discursos que es desenvolupen i treballar per començar a promoure l’equitat real de tota persona i col·lectiu, entenent-la com una totalitat diversa. Amb això em refereixo, per exemple i anant més enllà, a discursos promoguts des d’alts organismes com és el cas de l’ONU. La ONU en la seva dissertació sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) reserva un dels disset objectius -el número 5- a aconseguir la igualtat de gènere. Una part important del discurs del ODS-5 gira entorn a treballar per aconseguir la igualtat entre dones i homes en l’àmbit laboral. Tot i la bona intencionalitat, un cop més fa falta anar un pas més enllà i treballar pensant també en la resta d’identitats existents, crear polítiques inclusives i lluitar pels drets del col·lectiu no binari, sobretot si en aquesta ocasió el leitmotiv dels ODS és “no deixar ningú enrere”.
En definitiva, en tots els àmbits i sentits de la vida s’ha de treballar per oferir un tractament de dades, informació i objectius plural, representatiu i divers per deixar de caure en simplistes i simplificants sistemes de classificació de població que no fan més que perpetuar les diferències i desigualtats.
Jordina Rotcher
Antropòloga Social i Cultural
Observatori Econìomic-Social de Manresa
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari