Un dels temes estrella de la campanya electoral és la mobilitat i tot el que se’n deriva: infraestructures, transport públic, ús del vehicle privat, etc. En aquest article no penso dedicar ni un segon a les propostes dels partits en aquestes qüestions, ja tenen el seu lloc i el seu espai per a que ho pugueu consultar (si és el cas). En aquest article intentaré analitzar, a partir de la informació disponible, algunes de les dades relacionades amb la mobilitat per raó de treball i per raó d’estudi. I per fer-ho, aniré al Cens.
Des del 30 de novembre de 2022 ja estan disponibles els resultats del Cens de població i habitatges de 2021. Aquest cens destaca per una sèrie de novetats que impliquen canvis estructurals. La més important: l’obtenció de la informació deixa de ser via enquesta i passa a ser via registre administratiu, amb les conseqüents implicacions (econòmica, d’actualització, d’exhaustivitat, etc.). El canvi en l’actualització de la informació implicarà poder disposar de la informació anualment, enfront el caràcter decennal que tenia fins ara.
Com a complement al Cens, l’INE ha elaborat l’Enquesta de característiques essencials de la població i els habitatges, operació estadística que proporciona informació que no està disponible en els registres administratius. D’aquesta manera, l’INE s’assegura poder donar continuïtat a les sèries censals existents. Ara bé, la periodicitat d’aquesta operació estadística serà quinquennal.
L’altra gran novetat d’aquesta operació estadística és el seu nivell de detall territorial: hi ha dades disponibles per municipis de com a mínim 50.000 habitants. Un fet poc habitual el de disposar de dades a escala local provinents d’una enquesta.
Un dels blocs que tracta aquesta enquesta és el de la mobilitat quotidiana: nombre de desplaçaments per raó de feina o estudi, mitjà de transport utilitzat, temps emprat, etc. El hàndicap: les dades de mobilitat estan agregades per raó de treball i per raó d’estudi (no es pot desagregar). L’altre hàndicap: al tractar-se de dades de municipis de 50.000 habitants o més, no hi ha disponibles resultats per Barberà del Vallès, Vic i Sant Feliu de Llobregat, municipis integrants de la xarxa del Perfil de la Ciutat. Haurem d’esperar a properes actualitzacions de resultats per veure si es resolen aquestes desavantatges.
El més destacable dels resultats és que, en la majoria de casos, les persones enquestades treballen o estudien fora del municipi on resideixen. I que el desplaçament es fa amb vehicle privat, excepte en aquells municipis més propers a Barcelona (Badalona i Santa Coloma), probablement degut al fet de disposar d’una xarxa de transport públic més extensa que la resta de municipis analitzats.
Pel que fa al temps de desplaçament per raó de feina o estudi, la majoria de les persones enquestades el situen entre els 20 i els 59 minuts. Una part important de les persones enquestades diu que triga més d’una hora en anar a la feina o lloc d’estudi (aquí caldria disposar de més informació i veure com influencia el lloc d’estudi en aquest comptatge, per exemple). Tot i aquests resultats, la majoria declara estar satisfeta o molt satisfeta amb el temps emprat en anar a la feina o els estudis.
Aquests són, només, alguns dels elements que es poden extreure d’aquesta operació estadística. Caldrà veure si en les properes actualitzacions del Cens de 2021 hi haurà més informació al respecte, que permeti precisar alguns dels resultats obtinguts.
Observatori de l’Economia Local de Sabadell
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari