La mala reputació dels observatoris locals

Un metge visita un pacient que es troba en fase terminal. El malalt, conscient dels pocs dies de vida que li queden, es planteja alternatives per sobreviure. El metge li diu que descarta fer cap intervenció pel desmesurat risc que comporta. Les possibilitats d’èxit de la intervenció no arriben a l’1%. El pacient, aferrat a la vida, persuadeix el metge per a que l’intervingui. Sempre és millor un 1% de possibilitats de supervivència que no pas un 0%.

Es fa la intervenció quirúrgica i, contra pronòstic, resulta ser un èxit. L’equip de metges visita el pacient a planta per celebrar l’èxit. Els cofois metges pregunten al pacient com es troba i aquest, lluny d’estar agraït, es queixa per tenir adormit el cinquè metatarsià del peu esquerre.

 

La major part dels lectors de qualsevol estudi local tenen la mateixa repulsiva reacció que el pacient reviscolat. En comptes de valorar l’aportació de l’estudi o en comptes de valorar que s’hagi pogut analitzar un nou aspecte, aquests amargats lectors només saben veure que el cinquè metatarsià de l’estudi és defectuós.

A més reports disposi un territori, independentment de si els estudis són generalistes o específics, més gran serà el coneixement d’aquest territori i amb més arguments es podran prendre decisions polítiques. La missió de qualsevol gabinet d’estudis local és vetllar per aconseguir arreplegar el màxim d’informació del seu àmbit territorial. Els informes dels gabinets d’estudis locals ajuden a entendre l’estructura, la dinàmica i la conjuntura local.

Multitud d’agents, com ara universitats, empreses, consultories, conselleries de la Generalitat o instituts oficials d’estadística generen informes dels seus àmbits d’actuació i aquesta voràgine d’informes permet disposar d’un bon coneixement dels àmbits social i econòmic a nivell català i a nivell d’Estat. Els gabinets d’estudis de diversos ajuntaments i consells comarcals també generen una bona quantitat d’informes socials i econòmics d’àmbits locals, alguns dels quals són de risc pel seu esperit eminentment innovador. En termes de coneixement del territori, els informes bons sumen i els informes més fluixos també fan una certa aportació. Tot suma.

Com que rara vegada, universitats, empreses, consultories, conselleries de la Generalitat o instituts oficials d’estadística accedeixen a fer informes d’àmbit local, els únics candidats a generar informació a nivell municipal es circumscriu als gabinets d’estudis dels ajuntaments i dels consells comarcals. I aquests han de fer front a dues restriccions de pes: per una banda, els equips tècnics dels gabinets d’estudis locals són ben reduïts i, per altra banda, l’escassedat de bases de dades que assoleixen un nivell de desglossament municipal dificulta l’aparició de nous estudis.

Però el major entrebanc que han d’enfrontar els observatoris locals no ve ni dels pocs recursos tècnics disponibles ni de la manca de bases de dades a explotar. La major dificultat que han de superar els gabinets d’estudis locals és la manca de reconeixement. La pitjor de les consultores externes està més ben considerada que el millor dels observatoris. Es dona una gran paradoxa, mentre que el nivell tècnic dels observatoris locals és excel·lent, el seu prestigi és mínim. I al ser el prestigi dels observatoris locals tan baix, qualsevol ignorant amb discurs es sent capacitat per ser crític amb qualsevol estudi elaborat per algun observatori local. Aquests ignorants amb gràcia mai no gosen criticar cap informe deficitari procedent d’un organisme supracomarcal o d’una consultoria d’aquestes que es contracten amb la tarifa plana de 14.900 euros per informe per no superar el llindar dels 15.000 euros per no haver de competir en un procediment obert.

Un observatori elabora un tema de mobilitat exhaustiu a nivell local i, a la poca estona de ser publicat, sorgeix la primera veu que diu que en aquell estudi falta la renda dels que es mouen. Un observatori estudia a fons el cost de rehabilitar tots els edificis d’un carrer i falta temps per a que algú qüestioni perquè s’ha fet l’estudi només per determinats carrers i no pas per tot el municipi. Un observatori fa una publicació sobre l’impacte econòmic d’un esdeveniment de la ciutat i falta temps per a que algú apunti que la informació no s’ha desglossat per sexes. Un observatori fa una projecció demogràfica i s’apunta que no es fa un desglossament per ètnies. La informació a nivell local no és tan afortunada com la informació a nivell supracomarcal. Mentre que aquesta última no es qüestiona, la informació procedent dels observatoris locals té mala reputació, ergo sempre és criticada. I és sabut que la crítica és fàcil i l’art és difícil.

Els observatoris que tenen coratge per elaborar noves publicacions i que s’esforcen per analitzar nous conceptes tenen un enorme mèrit, igual que el té el doctor que ha salvat la vida del pacient, però tant els observatoris com els doctors dels pacients desagraïts han de ser conscients que mai no tindran pas cap reconeixement. Cap informe fet per un observatori no serà mai conegut (ni reconegut) per la seva veritable aportació sinó que sempre serà conegut per tenir el cinquè metatarsià perjudicat.

 

Mon Culleré

Responsable de l’Observatori de l’Ajuntament de Manresa

La teva valoració d'aquest article: 
Mitjana de valoració: 5 (5 votes)
Fes clic al següent botó per enviar-ho per WhatsApp

Volem saber que en penses...

Sigues el primer en escriure un comentari