La indústria, el gran consumidor d'energia

En aquest post seguim la línia encetada en un post anterior,  Consums energètics i emissions de CO2 als municipis,  sobre estadístiques energètiques municipals. Allí varem veure la distribució del consum entre els diversos sectors. Ara aprofundirem en el principal sector per volum de consum energètic: el sector industrial. El darrer any disponible, de tot el consum elèctric a un municipi com Rubí, el 54% correspon a la indústria, el 24% al terciari (incloent transport públic) i el 21% a les llars.

Evolució de la indústria.

En els països desenvolupats, ja des de la dècada dels 70 es ve donant un intens canvi estructural en l'economia , passant d'una economia on la base és el sector industrial a una basada en el sector dels serveis. La coneguda terciarització. Sembla que la principal activitat dels països desenvolupats haurà de ser la del sector serveis. També és palès que les activitats de serveis són menys productives i tenen més dificultats que la indústria per aconseguir increments de productivitat. Així doncs, el pas cap a una economia de serveis pot comportar una caiguda de la productivitat mitjana depenent de quins tipus de serveis creixin. A més ens trobem amb un panorama internacional on no podem competir amb els països en vies de desenvolupament en qüestions de producció industrial no innovadora, degut a els baixos costos que aquests tenen. Aquest és el context global.

El pes del sector industrial a l'Estat espanyol era del 12% del PIB al 2010, 4 punts menys que el 2000, portant-lo a uns nivells molt baixos. Recordem però, que aquest és un sector d'especial importància estratègica i, que, juntament amb el sector primari, és la base de qualsevol sistema econòmic: bona part dels serveis de més valor afegit treballen per a la indústria.

Podem observar aquest procés de desindustrialització també a nivell municipal. Aquí, dimensionant els sectors no en base a la comptabilitat econòmica general (PIB) si no en base al nombre de treballadors que ocupen. Als nostres municipis la terciarització i la deslocalització industrial es veu reflectida en la pérdua de treballadors industrials. Podem veure alguns exemples en tres municipis de forta base industrial com Rubí (gràfic), Sabadell i Terrassa (taula):

Elaboració pròpia a partir de dades del INSS i l'Observatori del Mercat de Treball de la Generalitat de Catalunya

 

Elaboració pròpia a partir de dades del INSS i l'Observatori del Mercat de Treball de la Generalitat de Catalunya

 

L'explicació de la tendència a la desindustrialització és coneguda: pèrdua de competitivitat (i per tant deslocalització) de la indústria derivada dels diferencials dels costos de producció amb altres països . D'aquesta manera, quan es parla de fer una industria més competitiva el primer que es demana, des de determinades visions econòmiques,  és abaratir els costos de mà d’obra, via reduccions de plantilla i i fins i tot --en època de crisi-- baixada de salaris, seguint el model dels països en desenvolupament, Però l'energia és sovint el segon imput en importància --després dels costos salarials-- dins de l'estructura de costos generals de les empreses. En moltes empreses l'energia representa entre un 25% i un 50% dels costos totals de producció. Segons l'IDAE, l'any 2008, els costos mitjans derivats de l'energia representaven el 28% dels costos totals de producció en el sector industrial. En alguna indústria de Rubí (mes d'una) que coneixem, el consum elèctric arriba al 80% dels seus costos de producció. Què passa doncs amb la moderació del cost energètic? No seria preferible?. Es fan les polítiques i les regulacions adients per evitar la pujada de preus o aconseguir-ne la baixada en mig d'una forta crisi, com passa a d'altres sectors?.

Preus de l'energia i competitivitat.

A la següent taula  veiem l'evolució dels preus de comercialització estàndard del kWh d'ús industrial, comparant Espanya, Alemanya i la UE dels 27:

Elaboració pròpia a partir de dades de minetur.gob.es

 

Com es pot observar hi ha hagut un augment dràstic en els preus de l'energia elèctrica a Espanya, seguint l'increment general d'Europa però d'una manera molt més acusada. Del 2006 al 2007 el preu del Kwh puja un 44% a Espanya en front d'increments del 27% pel conjunt d'Europa i del 4% a Alemanya. Just el 2007 comença la davallada d'energia elèctrica consumida --vegeu els gràfics del post anterior-- provocat per la crisi, fet que hauria de provocar contenció en els preus!.

Ens trobem doncs en una situació de pèrdua de competitivitat no ja davant el sudest asiàtic si no també en front  els països del nostre voltant. L'increment elevadíssim dels preus en el subministrament d'energia fa que s'encareixi el preu del producte final.

I el sector serveis?. El consum energètic en el sector serveis sòl ser molt més baix. Per exemple, a Rubí el consum elèctric per treballador del sector terciari és de gairebé la meitat que el del treballador del sector industrial i així es mostra en el següent gràfic:

Elaboració pròpia a partir de dades de l'ICAEN (consums) i INSS (treballadors sector industrial). Dades referides a Rubí.

 

Aquest fet afavoreix clarament aquest canvi productiu cap a la terciarització en el sistema econòmic. Si més no, ofereix un avantatge extra al sector serveis enfront a la industria: la menor necessitat d'energia.

Mentrestant, les principals companyies elèctriques del país estan obtenint uns beneficis econòmics brutals, com posa de relleu el següent gràfic que inclou els beneficis ordinaris (en milions d'€) de les tres companyies elèctriques de producció/distribució principals del país (Endesa, Gas Natural i Iberdrola):

Elaboració pròpia a partir de dades de minetur.gob.es (preus energia elèctrica (en euros)) i del registre mercantil (beneficis). Benefici agregat de les 3 principals elèctriques: Fecsa-Endesa, Gas Natural i Iberdrola.

 

Com abaixar els costos elèctrics doncs, tant importants a moltes indústries? Hi ha dos camins. El primer és un camí promogut des de baix: millorar l'eficiència en el consum de les empreses, sobretot les industrials. Aquesta és una de les tasques que es realitzen des del projecte Rubí Brilla (@rubibrilla): conscienciar, però també donar suport i ajuda tècnica a les empreses en mesures eficiència i estalvi energètic. El segon camí ens ve imposat, a municipis i empreses, des de les altes esferes polítiques i corporatives del sector,  i té a veure amb canviar el marc regulador de la producció i distribució de l'energia, un sector amb funcionaments i dinàmiques oligopolístics i altament regulat. I segurament té a veure amb la necessitat d'un canvi global de model energètic.

Victor Hernandez Lanueza

Col·laborador de l'Àrea de Planificació Econòmica i de Ciutat de l'Ajuntament de Rubí.