La formació i el canvi productiu

A Catalunya i Espanya, segons un ampli consens, cal una estructura de qualificació més competitiva que consisteix en augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell acadèmic baix i potenciar els estudis de formació professional. Com a exemples d'aquest consens, els recents “III Pla General de Formació Professional a Catalunya. 2013-2016” elaborat pel Consell Català de Formació Professional i l’“Education at a Glance 2013. OECD Indicators”, elaborat per l’OCDE.

Abans d'incidir en les diferències entre els diversos territoris de la UE (Població activa 25-64 segons nivell acadèmic. Regions i Estats UE) veiem un apunt sobre visualització de la informació. La primera font d’informació ens mostra el següent gràfic on es veu clarament que l’estructura de qualificació de la població activa a Catalunya i a Espanya és totalment la contrària a la de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea.

Tot i així el gràfic no és del tot correcte perquè les amplades de les formes geomètriques per a cada nivell acadèmic no representen bé les xifres. Exemple: Les xifres dels “estudis fins ESO” i els “estudis terciaris" són diferents a Catalunya, però l’amplada del dibuix és igual, no hi ha proporcionalitat.

Una alternativa de visualització és el la típica gràfica de barres, que representa amb exactitud les xifres, com ha de ser, i alhora és més senzilla i més comuna en l’imaginari col·lectiu.

Deixant de banda l’anècdota de la visualització, quina és la nostra posició relativa en termes de qualificació en el marc d’un rànking europeu de regions i d’estats ? Per determinar la posició cal establir un criteri sobre quina és l’estructura de qualificació òptima i a partir d’aquí ordenar tots els territoris. Tornem a la distribució de la població activa de 25-64 anys, segons nivells acadèmics de les Regions i Estats de la UE (fer clic a la imatge).

Per a ordenar les regions i estats segons el nivell acadèmic, com a criteri, hem atribuït un 1 a la formació bàsica/obligatòria, un 2 a la formació secundària postobligatòria i un 3 a la formació superior o educació terciària i hem calculat un índex amb el pes relatiu de cada nivell acadèmic dins la població activa de 25 a 64 anys.

Hem partit de la base que els beneficis de l’increment de la qualificació de cada persona promou un augment del valor del capital humà actiu del país. Quant més formació individual més ocupabilitat i alhora major competitivitat de les empreses. En definitiva que l’òptim per l’individu es tenir un nivell acadèmic quant més alt millor i si això és bo per l’individu és bo pel territori al qual pertany.

Així, amb el criteri esmentat els valors de l’índex es podrien moure entre un mínim d’1 i un màxim de 3, casos extrems en que tothom tingués formació primària i formació terciària, respectivament.

D’unes 400 regions i estats de la Unió Europea, encapçalen la classificació ciutats/àrees metropolitanes/províncies de Londres, Bravant Wallon, Oslo i Helsinki, amb valors entre 2,61 i 2,41, respectivament. La mitjana UE’27 seria 2,10. I les cinc darreres serien regions de Portugal amb valors entre 1,59 i 1,44. En altres classificacions on també s’inclou Turquia (població de 15 i més anys), regions d’aquest país estarien per sota d’aquests valors, fins a 1,33.

Catalunya i Espanya tindrien un valor gairebé idèntic al voltant de 1,95 (posicions 317 i 316). Les diverses CCAA tindrien valors dispersos i en tot cas majoritàriament per sota la mitjana UE27. Només el País Basc, 2,26 (posició 59), CCAA de Madrid, 2,20 (posició 119) estarien per sobre, i Navarra al mateix nivell, 2,10. Altres estarien entre la mitjana UE27 i l’espanyola, i fins a 8 CCAA o ciutats autònomes estarien en els últimes 50 posicions, amb valors entre 1,83 i 1,73.

Tornant a l’estructura de qualificacions es podria debatre si tot i que es pugui considerar òptim per un territori una distribució 0%-0%-100%, és a dir, tothom amb formació terciària, el territori ha de desenvolupar polítiques per tendir-hi. O per un millor cost/benefici i/o una millor coherència amb el teixit productiu ha de ser 20%-50%-30%, o 10%-30%-60%, per posar dues distribucions diferents a les actuals?

Si es considera que hem de tendir cap el model europeu, sembla evident que cal un canvi profund per aproximar-nos-hi. El comú denominador d’aquests models tenen una més alta qualificació intermèdia i menor dimensió de la baixa qualificació de la seva població.

L’estructura de la qualificació de la població activa i ocupada es relaciona amb el model productiu que s’ha desenvolupat en les darreres dècades, en ambdós sentits. Hi ha consens sobre la necessitat de transformar el model productiu i convertir-lo en un de més competitiu internacionalment i amb més valor afegit. I que calen recursos humans amb una qualificació determinada per assolir-lo i un impuls decidit per uns sectors als que es vol tendir.

Observatori Econòmic i Social Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès