L’atur de llarga durada

Sembla que l’any 2014 pot registrar un canvi de cicle per a les persones aturades. Els darrers mesos els diaris, la televisió o la ràdio van plens de notícies i referències a la baixada del nombre de desocupats, tant de l’atur registrat com de l’Enquesta de Població Activa (ja s’ha comentat la diferència entre ambdues fonts en posts anteriors). Si bé en termes generals l’evolució de l’atur és positiva i la tendència registrada és a la baixa, s’amaguen moltes realitats en aquestes dades. Avui ens fixarem en una variable en concret: la durada de la demanda d’atur, i en concret l’atur de llarga durada. S’entén per aturat/da de llarga durada aquella persona que es troba en situació d’atur durant 12 mesos o més. Es tracta d’un col·lectiu que requereix especial atenció, ja que com senyalen els estudis del mercat de treball, com més temps està sense treballar una persona, menys possibilitats de trobar una nova ocupació.

Per a aquest exercici d’anàlisi, es pren com a referència l’atur registrat, ja que l’Enquesta de Població Activa no ofereix dades a escala municipal.

Prenent com a referència l’àmbit català, l’atur de llarga durada ha enregistrat un increment molt notable els darrers anys, especialment a partir de l’any 2008, tot coincidint amb el context econòmic de crisi. Analitzant les dades del nombre d’aturats registrats en el mes de juliol, des de l’any 2005 fins al 2014, l’increment de l’atur de llarga durada ha estat del 227%. També ha augmentat el seu pes dins el nombre total d’aturats. Mentre el juliol de l’any 2005 suposava el 31,5% d’aturats catalans, a hores d’ara ja suposa el 47% (juliol 2014). Al darrer any també s’ha experimentat un augment dels aturats de llarga durada, 1.400 aturats més que al mateix període de l’any 2013.

D’entre les ciutats que conformen el Perfil de la Ciutat, aquest increment ha estat molt important a Vilafranca del Penedès, amb un augment del 489%, seguida de Lleida, Vic i Girona, que arriben pràcticament al 400%. Se situen per sota de la mitjana catalana 4 ciutats, d’on destaquen Barberà del Vallès i Sabadell per estar per sota del 200%.

Com s’ha comentat anteriorment l’augment del nombre d’aturats de llarga durada ha continuat durant el darrer any. Tot i això hi ha municipis del Perfil de la Ciutat que després de gairebé una dècada d’augment continuat, registren davallades de l’atur registrat de llarga durada.

Al següent diagrama s’analitza el nivell i l’evolució dels aturats de llarga durada dels municipis que conformen el Perfil de la Ciutat. El Nivell indica si el municipi se situa per sobre o per sota de la mitjana de Catalunya (amb un límit ubicat en el 100), mentre que l’Evolució indica si l’indicador ha crescut més o menys respecte a Catalunya (si creix més se situarà a la dreta del gràfic i si creix menys, a l’esquerra).

Els resultats que s’obtenen ens permeten categoritzar els diferents municipis del Perfil de la Ciutat en quatre grups (cada un d’ells caracteritzat per un color diferent):

- Verd. Les ciutats on tant l’evolució com el nivell són favorables respecte a Catalunya. En aquest grup hi trobem Santa Coloma de Gramenet, Lleida i Vilafranca del Penedès.

- Blau. Les ciutats on l’evolució ha estat desfavorable, però el nivell és favorable respecte a Catalunya. En aquest cas, només en trobem una, Girona.

- Taronja. Ciutats on l’evolució ha estat favorable, però el nivell és desfavorable respecte de la mitjana catalana: Sabadell, Rubí, Manresa, Mollet del Vallès i Granollers.

- Vermell. Ciutats on tant l’evolució com el nivell són desfavorables respecte a Catalunya: Mataró, Terrassa, Vic i Barberà del Vallès.

Com es pot extreure d’aquest conjunt de dades, tot i els indicis de canvi de cicle de l’atur, el col·lectiu que conforma a les persones que estan aturades des de fa més d’1 any presenta una evolució i un perfil diferenciat. Les darreres dades de l’atur registrat de llarga durada apunten una tendència a l’estancament o, si més no, un alentiment considerable del seu augment i del pes que representa sobre el total d’aturats. El gran repte que estan afrontant moltes administracions públiques, així com organitzacions i agents socials i econòmics és la millora de l’ocupabilitat d’aquest conjunt de població, per tal de facilitar la seva inserció laboral.

 

Observatori de l'Economia Local de Sabadell