Resum de la jornada tècnica celebrada a Sabadell (Casal Pere Quart) l’1 de març de 2019, dins el marc de les accions de la xarxa El Perfil de la Ciutat
Introducció
Roger Roca, responsable de l’Observatori de l’Economia Local de Sabadell, presenta la jornada i la xarxa El Perfil de la Ciutat.
Bloc 1. Casos pràctics: Fons d’informació, dades, coneixement i polítiques públiques al Vallès
# Oriol Mestre, responsable de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, presenta la comarca del Vallès Occidental i n’explica les principals característiques:
- El Vallès Occidental està conformat per una trama urbana contínua on en destaquen les zones industrials.
- El sòl urbanitzable disponible és molt limitat.
- Segons la qualificació del sol urbà, el percentatge de sol industrial que té és superior al de la província de Barcelona i al de Catalunya.
- Està format per 23 municipis i més de 900.000 habitants (el 12% de la població de Catalunya i l’1,9% de la població d’Espanya). El 47% de la població es concentra en dos municipis que en són capital (Sabadell i Terrassa).
- Les densitats de població són molt diverses.
- Ha enregistrat creixements positius constants de població en els darrers anys: quan el saldo migratori ha estat negatiu, el saldo vegetatiu l’ha compensat.
- Diferents nivells de pobresa i desigualtat per municipis.
- RFDB de molts municipis de la comarca es troba per sota de mitjana catalana.
- Especialització productiva dels sectors tèxtil, químic i del metall.
- La taxa d’autocontenció de la comarca és del 60%, la de Sabadell i Terrassa és del 50%.
- El Vallès Occidental té dèficits en serveis públics i serveis socials, dèficits en mobilitat i en el preu de l’habitatge.
- Es tracta d’un territori molt tensionat on les polítiques públiques tenen molt a fer-hi.
- S’ha de preservar la indústria com a ús del sòl. Dèficits en serveis públics i serveis socials. Dèficits en mobilitat i preu de l’habitatge. Territori molt tensionat on les polítiques públiques tenen molt a fer.
# Albert del Amor, responsable del Servei d’Estudis del Vallès Oriental, presenta la comarca del Vallès Oriental i n’explica les principals característiques:
- La comarca té 406.000 habitants distribuïts en 39 municipis.
- L’extensió de la mateixa és de 334 km2.
- Pel que fa a la qualificació del sòl: un 17,4% es tracta de sòl urbà i un 81,36% es tracta de sòl no urbanitzable 81,36%.
- Al Vallès Oriental hi ha grans espais naturals. La protecció sectorial del sòl és del 27,7%. Aquest percentatge és 10 punts superior al del Vallès Occidental. És la 13a comarca a Catalunya en classificació de sòl protegit.
- El Vallès Oriental és la 13a comarca en % de sòl urbà destinat a l’activitat econòmica.
- Es caracteritza per estar creuada per l’AP7 i la línia d’alta velocitat.
- En 50% de l’àmbit industrial i els PAEs de la comarca es situen en 5 municipis, si hi sumem 2 municipis més s’arriba al 70%.
- És la 4a comarca de Catalunya en població. Tampoc ha perdut població en els últims anys (sols quan el Moianès es va fer comarca).
- Els municipis amb més població són Granollers i Mollet del Vallès.
- La RFDB es troba una mica per sota de la mitjana catalana, sols el municipi de l’Ametlla del Vallès enregistra una RFDB per sobre de la mitjana.
- Pel que fa al nivell d’instrucció la població universitària és 7 punts per inferior a la de la província. Per contra el pes de la formació professional és superior.
- En destaca que la contractació per ETT representa un 40% de la contractació total (a Catalunya és un 20%). Aquest percentatge s’explica pel circuit de Montmeló i el centre comercial de la Roca Village.
- Pel que fa a l’atur, Canovelles és el municipi amb la taxa d’atur més elevada.
- El Vallès Oriental té un marcat caràcter industrial: el 41% del VAB està concentrat a la indústria (a Catalunya aquest percentatge és del 21%)
- El Vallès Oriental enregistra el 4,4% de població ocupada de Catalunya i 5% de les empreses.
# Roger Roca, responsable de l’Observatori de l’Economia Local de Sabadell, presenta una sèrie de resultats agregats per les comarques del Vallès Oriental i Occidental:
- Ambdues comarques concentren fins a 62 municipis que donen cabuda a poc més de 1.300.000 persones.
- El 16,85% de la població activa catalana es concentra en el territori conformat entre ambdues comarques.
- Pel que a l’estructura empresarial, el 15,1% del centres de treball catalans es localitzen a ambdues comarques.
- Un de cada tres centres de treball relacionats amb activitats industrials de tecnologia mitjana-alta i alta es localitzen en aquest territori.
- El 16,5% del PIB català i el 26, 3% del VAB industrial es concentra en ambdós vallesos.
- El 17,7% de la facturació de les empreses catalanes es localitza en ambdós vallesos.
Bloc 2. Taula rodona
# Manel Larrosa, arquitecte i urbanista, reivindica que hi ha un àmbit metropolità continu de 5 comarques i que si existeix un pla territorial també hi hauria d’haver una agència territorial que de forma àgil desenvolupés el mateix i així se’n podrien veure els desequilibris. No es tracta de crear un òrgan de gestió sinó una corporació.
La tendència ha estat la de posar una camisa de força a la ciutat de Barcelona quan en realitat la ciutat té relacions molt més enllà.
Les dependències radials de Barcelona són importants: per desplaçar-se una distància de menys de 20 km al Vallès, com que cal passar per Barcelona es tarda moltíssim temps.
El debat està en qui és metropolità. Des de Barcelona no se’ns considera d’àmbit metropolità al Vallès. Reivindica que no té sentit contraposar Barcelona a Catalunya, cal resoldre aquesta contradicció i ordenar Catalunya amb una visió de la ciutat de Barcelona a escala catalana. El que és metropolità és el que està a 1 hora de Barcelona: Figueres, Tarragona, Lleida, etc.
Afirma que caldria simplificar un model en base a la cooperació municipal i amb diverses escales de treball que fos compatible a llarg termini.
Encaixar el model organitzatiu d’una forma més simplificada és un debat que ha sortit molt darrerament però que hauria de continuar després de les eleccions municipals.
Es tracta també d’un problema d’inversions, ja que del que inverteix la Generalitat cada any, la major part va a l’àrea metropolitana, no per a inversió, sinó a cobrir el cost del manteniment ordinari. Les xifres econòmiques mostren els greuges del territori.
# Mariona Tomás, professora de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, experta en governança metropolitana, planteja l’enfocament des de la Ciència Política i els diferents models de governança possibles segons el seu nivell d’institucionalització. Des dels governs metropolitans (que no n’existeixen gaires exemples) a la cooperació voluntària entre municipis (que seria la forma més informal de governança) passant per les agències metropolitanes (clàssiques per a la gestió del transport, l’aigua, els residus...) i la coordinació vertical (amb l’exemple de la ciutat de Madrid).
No existeix ni hi ha una definició clara de què parlem quan parlem de metropolità. Si es tracta d’una àrea, etc... Quan es parla de metropolità s’utilitza l’adjectiu segons qui parla i per tant partim d’aquest primer obstacle.
A continuació ha mostrat els avantatges i inconvenients dels diferents models en base a les competències, el finançament, les relacions amb altres governs i la participació i representació.
# Josep Roca, director del Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC, explica que la regió metropolitana de Barcelona és un sistema de ciutats. Considera que el Vallès forma part de la regió metropolitana de Barcelona i que no tindria sentit parlar d’una regió metropolitana del Vallès.
Reflexiona sobre si Sabadell fos a prop de Madrid enlloc de Barcelona estaria integrat dins del municipi.
Considera que el sistema de planificament territorial de Catalunya està obsolet i el debat que s’està duent a terme a la jornada té sentit per tal de reformar-lo. Considera que els 7 plans territorials parcials també han quedat superats. Creu que es podria parlar de subàrees de planejament territorial i seria aquí on hi cabria el Vallès.
Reflexiona sobre que els municipis de Catalunya són molt petits i el model d’administració local és inviable perquè hi ha molts municipis amb molt poca població.
Segons l’autocontenció afirma que no es pot considerar ciutat qui no té un nivell d’autocontenció que arribi al 50%.
Ens recorda que el debat territorial a Catalunya ja ve d’antic i que la divisió territorial en comarques es va fer a partir d’una enquesta de mercats. Ja llavors Sabadell i Terrassa eren ciutat diferenciades.
Afirma que dins dels sistemes urbans del Vallès Occidental hi ha 4 protosistemes:
- Rubí, Sant Cugat
- Sabadell amb Castellar, Polinyà, Sant Llorenç Savall, Barberà, Sentmenat, Sant Quirze, Badia,...
- Cerdanyola, Montcada i Ripollet
- Terrassa amb Matadepera, Rellinars, Ullastrell,...
Per últim reflexiona sobre el fet de que el sistema metropolità de Barcelona és molt més complex que el de Madrid. Per exemple, dins del sistema metropolità Terrassa i Sabadell no s’uneixen.
Bloc 3. Taula rodona entre tots els assistents: ¿Quin model territorial volem per a la regió metropolitana?
Diferents temes tractats en les intervencions dels assistents:
• La continuïtat del debat després de les eleccions ja que els plens municipals estan molt fragmentats.
• És lamentable que el sistema de transport sigui radial al voltant de Barcelona i es posa en relleu que fan falta infraestructures.
• El tema del transport no es pot solucionar sense inversió pública.
• El Vallès és aportador net en nivell d’inversió per comarques.
• Barcelona no ha sabut ser metropolitana i els problemes que té no els pot solucionar sola.
• Incapacitat de disseny metropolità.
• Manca d’universitats en el Vallès Oriental.
• Es perden oportunitats per la incapacitat de planificar a una escala més gran.
• Cal anar més enllà de les xifres, cal parlar també d’identitats en aquest debat.
• Les comarques de més de 100.000 habitants (12 comarques) haurien de tenir competències en transport, ambientals, etc.. no es tracta de fer res de nou, s’ha de partir dels sistemes que ja estan assentats, dels escenaris mentals existents. Si es parteix d’ex novo s’està condemnant al fracàs.
• Idea de reconversió de les comarques en sistemes urbans. No es tracta de la desaparició dels municipis si no de fer agrupacions de municipis mancomunant competències com ja s’ha fet a França.
• El nivell supramunicipal és clau per a desenvolupar polítiques.
• L’absurditat de la frontera amb l’Àrea Metropolitana.
• L’absurditat de que Sabadell i Terrassa competeixin entre elles, com l’absurditat de competir amb Barcelona perquè és molt més gran.
• L’existència d’un “metro del Vallès” que no uneix les 3 capitals.
• La necessitat d’un ens que permeti la planificació més enllà dels municipis.
• Cal posar les dades damunt la taula i contraposar idees.
• Definir un espai de governança metropolitana que pot ser millor pel Vallès però també per Barcelona i per Catalunya.
• Sense dades és impossible de posar aquest debat sobre la taula.
• La necessitat de disposar de dades a nivell municipal que ens permetin afrontar la crisi climàtica i la crisi energètica.
• El caos que generen els diferents nivells administratius: municipis, comarques, consorcis, patronats, etc...
Es conclou la jornada.
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari