Ja ha marxat la crisi?

No és novetat que una part de l’entramat mediàtic i polític afirma que “la crisi ha quedat enrere”. Ara bé, és cert? Què hem d’entendre per superar la crisi per part de la ciutadania? Que hem d'entendre per superar la crisi en l’àmbit del treball i del mercat laboral? Si ens fixem només en la taxa d’atur, ens quedarem curts en l’anàlisi, sent aquesta el paràmetre fonamental on s'emparen els defensors d’aquest discurs. Però, on queden variables tan rellevants per a la vida real com la temporalitat, reflectida en la qualitat dels contractes? O també el valor dels salaris, eix fonamental de l’economia de qualsevol persona i família?

Des de l’Observatori de Ciutat de Cerdanyola del Vallès, volem fer la nostra aportació al Perfil de Ciutat aprofundint en els paràmetres clau que ens aporten el Programa Hermes de la Diputació de Barcelona i el Programa Xifra de la Diputació de Girona. Hem analitzat els 14 municipis del Perfil de Ciutat i l’evolució que ha tingut el seu mercat de treball en dos moments històrics concrets: el darrer juny de 2017 i el juny de 2008 (amb l’excepció de les prestacions d’atur, que comencen a comptabilitzar-se en 2010 a la font), basats en una bateria d’indicadors orientats en tres eixos: taxa d’atur, caracterització dels aturats i caracterització dels contractats. Traduït en preguntes enfocades als responsables públics, podrien ser així: Quin és l’atur en aquell moment? Quines característiques destaquen de les persones en situació d’atur? Quines característiques destaquen de les persones contractades?

1. Comportament de la taxa d'atur 2008-2017

Com comentàvem al principi, generalment el discurs polític i econòmic optimista adopta la taxa d’atur com a indicador estrella d’una suposada recuperació de  l’economia. Però hi ha dades que verifiquin un suposat retorn al passat? Comencem doncs, amb aquesta anàlisi simplista, però significativa, en la mesura que és una eina constructora de narratives per a certs sectors de l’opinió pública.

 

Com podem veure, si bé les taxes d’atur sí que s’han reduït durant els últims temps respecte a les que hi ha hagut l’últim lustre, encara no arriben en cap cas als paràmetres, no ja precrisi (entenent per precrisi de 2006 cap enrere), sinó de 2008,  que va començar a arrelar la crisi . La mitjana del conjunt del Perfil de la Ciutat continua quasi 3 punts percentuals per sobre d’aquell temps, i, per exemple, una ciutat com Santa Coloma de Gramenet supera encara en 4,37 punts la taxa d’aquell moment.

- Taxa d’atur per sexes

Si observem les taxes d’atur per sexes, trobem que ja a l’inici de la crisi hi havia certa distància entre els aturats homes i dones (4,46%) i que actualment es manté (4,63%), per tant, sembla que es tracta d’un element aparentment estructural.

Cal dir que amb les dades accesibles no podem determinar les causes concretes d’aquesta diferència que no sembla ser conjuntural, sinó que ha format part de tot el procés històric que suposa la crisi i previsiblement d’abans d’aquesta. Trobar respostes a la caixa negra que suposa potser es pugui fer indagant en qüestions com el model familiar i de cures (qui fa què a casa, qui cuida la família, qui porta el salari de més pes, etc.), però implica un marc de reflexió que amb les nostres dades no és possible.

2. El perfil dels aturats: on som?

Un dels elements interessants per analitzar l’evolució del mercat de treball durant aquests anys és veure qui està aturat; és a dir, les seves característiques i quina cobertura té aquesta gent. Analitzem les dades dels dos moments històrics:

- L’evolució del nivell d’estudis

Com es pot veure, les fluctuacions pel que fa al nivell d’estudis a grans trets són poc rellevants, i és sempre el col·lectiu més gran, l’enquadrat dins l'apartat “educació general”, el que més mà d’obra sense fer servir aporta. Ara bé, els col·lectius menors han tingut modificacions que,  pel seu poc pes al global, poden ser significatives dins del seu propi grup. Per exemple, els universitaris (primer, segon i tercer cicle) passen de representar 4,32 punts percentuals el 2008, a situar-se als 5,29 a 2017.

- L’evolució dels sectors d’activitat

Pel que fa als sectors, l’element més significatiu és l’augment de 12,63 punts percentuals dels aturats del sector serveis, qüestió doblement rellevant, no només per l’augment en si, sinó pel pes que té el sector serveis a l’estructura econòmica del nostre país. Es valora que han seguit augmentant els aturats d'un sector de baixa formació i amb moltes noves incorporacions; però és un sector puntal en l’àmbit laboral dins d’aquesta mateixa estructura. 

- L’evolució de les prestacions per desocupació

Un altre punt en què posem el focus, i en el qual el canvi és verdaderament significatiu, és el que han patit les prestacions per desocupació. No només cal observar com s’ha revertit el pes que fan les prestacions contributives i els subsidis, sinó la baixa dràstica de la taxa de cobertura, que perd quasi 30 punts percentuals, i deixa, com a mínim, gairebé la meitat dels aturats sense prestacions. Val a dir a més a més, que les dades de prestacions que ens acostumen a arribar estan sobreestimades, per tant és previsible que la cobertura real sigui encara menor, en quantia i en nombre de prestacions.

3. El perfil dels contractats: qui i com?

El tercer focus que plantegem per analitzar una hipotètica superació de la crisi és evidenciar la qualitat contractual en el nou marc legal laboral, que definirà les possibilitats reals de les persones de desenvolupar una vida material digna. Per això és fonamental indagar aquest tema a l’hora de jutjar si hi hagut alguna recuperació o no, en especial pel que fa a la temporalitat. Analitzem doncs, 2008 i 2017:

Com podem veure, els contractes indefinits, de mitjana, han passat de representar quasi el 17% dels realitzats, a només una mica menys del 12%, tendència que si observem es confirma i que durant l’època de crisi la trobarem de forma freqüent. A més, els contractes de menys d’un mes han passat de representar menys d’una quarta part del total, a comportar un 35,63%, més d’una tercera part del mercat laboral. A més, en aquest paquet d’indicadors, hi hem d’afegir la "no neutralitat" del concepte “durada indeterminada”, que resulta en un calaix de sastre on no podem saber directament de quin tipus de contractes estem parlant pel que fa a durada.

4. A mode de conclusió: "No hi ha senyals de recuperació real".

Que l’atur oficialitzat (és a dir, el que no compte amb factors com la gent que ha marxat del país o ha deixat de buscar feina per esgotament) ha baixat proporcionalment respecte etapes anteriors, com ara 2014 a la província (16,84%) o 2015 (14,91%) és innegable, però no ens diu res prou significatiu sense fer com a mínim aquesta aproximació d'on som.

Quin ha estat el resultat de la batalla a 9-10 anys vista?

D’una banda trobem la sedimentació de 2 elements clau: la davallada de la cobertura de les prestacions, que han caigut en picat fins a quasi un 30%, i han abandonat, al menys sobre el paper, la meitat dels aturats oficials (i aquí ens convé remarcar que no sabem qui no està aturat sense estar no comptabilitzat, ja que pot estar en situació de patir la mateixa sort).

En aquest factor, cal afegir-hi la ja coneguda sedimentació dels aturats veterans, la gent de més de 45 anys (que representen el 55,77% de l’atur de la província de Barcelona, per exemple) i en concret l’assentament dels aturats a llarg termini (més de 12 mesos) d’aquest col·lectiu, que representen el 33,57% dels aturats de la província. Agrupant aquesta dada a l’estat de les prestacions, ens dona pistes d’on es troba el col·lectiu més castigat pel context laboral. A més hem de tenir en compte que, per al col·lectiu de dones, l’atur suposa estructuralment de 4 a 5 punts percentuals més significatius, cosa que representa un punt de partida més complicat.

A això, hi hem d’afegir una temporalitat sense precedents recents, ja que quasi el 90% dels nous contractes en els municipis del Perfil de la Ciutat són temporals, i dels quals una tercera part no arriba a un mes de durada. Sí, és cert que al juny és un moment que acostumen a sortir “feines d’estiu”, però aquest factor s’ha estandarditzat ja que s'ha triat el mateix moment pels anys 2008 i 2017, i per tant aquest factor no és decisiu. Llavors, quines possibilitats reals d’establir cap pla de vida estable a mig i llarg termini dona actualment una entrada al mercat laboral amb aquesta tipologia de contractes. Sobre el paper no gaire més que contractes de continuïtat en la supervivència laboral.

La síntesi global ens indica que una part del mercat laboral, més que significativa, continua abandonada a una precarietat estructural fonamentada en la flexibilitat contractual i l'absència de prestacions (o la reducció d’aquestes, veure el pes dels subsidis) i a més accentua el camí en aquesta direcció.

 

David Romero

Observatori de Ciutat de Cerdanyola del Vallès