Infraestructura verda, camins cap a uns municipis més verds

Naturalització i posada en valor de les zones verdes i la biodiversitat dels municipis del Perfil de la Ciutat.

Enguany es va celebrar la 8a edició de la Setmana de la Natura del 22 de maig al 5 de juny, el tema de la campanya és la restauració de la natura. A conseqüència de la pèrdua de biodiversitat a escala global, regional i local, s’ha fet evident que les mesures de conservació i els esforços realitzats no són suficients per aturar aquest procés. Cal, per tant, restaurar la natura i les funcions dels ecosistemes per garantir els serveis ecosistèmics que ens aporten.

En termes relatius, Catalunya representa un 36% de la riquesa total d’espècies presents a l’estat espanyol i conté un 26% de la biodiversitat coneguda de la Unió Europea, tot i que representa només un 0,7% del territori de la UE.

El Living Planet Index (LPI) mostra que en els darrers 20 anys, les poblacions de fauna salvatge han tingut una davallada mitjana del 24% dels seus individus. La principal causa directa han estat els canvis en els usos del sòl, agreujats pel canvi climàtic i l’arribada d’espècies invasores.

El 81% dels hàbitats protegits per la UE es troben en mal estat, i cada cop estan sotmesos a una pressió més gran. Els ecosistemes d'aigua dolça i litorals, agraris i de boscos madurs es troben cada cop més degradats i amenaçats.

Per aquest motiu és molt important actuar, els processos de renaturalització, busquen revertir els efectes de l'antropització dels ecosistemes naturals del nostre territori, entesa com la transformació que produeix l'ésser humà sobre el medi natural. I estan estretament relacionats amb l'acció humana i les conseqüències que se'n deriven per al correcte desenvolupament dels hàbitats naturals.

Per fer front a aquesta situació els municipis de la xarxa el perfil de ciutat es troben immersos en un procés de recuperació i regeneració dels espais naturals i dels cursos dels rius que recorren els seus termes municipals. Amb una clara vessant orientada cap a la recuperació dels ecosistemes naturals, la biodiversitat i l'aprofitament dels espais naturalitzats per a fomentar formes de vida activa i més sostenibles per a la seva població, que milloren la qualitat de vida i la percepció dels habitants i de l'ús que se'n fa de l'espai.

Actualment, la realitat mediambiental del planeta, demanda noves actuacions per augmentar la resiliència dels municipis enfront de situació d'emergència climàtica i en consonància amb l'Agenda 2030 i els ODS.

A la xarxa perfil municipal, hi trobem alguns exemples de l'aposta municipal per la millora i la creació de nous espais verds en les zones de la ribera dels rius que hi ha al terme municipal o que aprofiten la mixticitat d'usos del sòl, agrari, residencial, natural protegit, etc per a generar un paisatge territorial que fomenti la vida activa de la població.

A continuació es mostra una comparativa d'indicadors per als municipis afectats en relació amb les zones verdes:

https://infogram.com/indicadors-zones-verdes-1h7j4dv8wj9m94n?live

Els indicadors mostren una clara tendència generalitzada tos els municipis on els percentatges d'artificialització del sòl són molt elevats, per sobre del 50% en la majoria de casos. Amb les excepcions de Manresa, Vic i Terrassa que compten amb termes municipals amb un important nombre de km2 superfície i una presència d'espais oberts i boscos rellevants.

A Santa Coloma de Gramenet s'ha elaborat el projecte de Renaturalització del riu Besòs, una estratègia emmarcada en els ODS i l'agenda 2030, amb l'objectiu d'augmentar la resiliència als efectes del canvi climàtic. Potenciant que els ecosistemes del riu Besos actuïn contra l'antropització dels espais urbans i millorin la qualitat dels espais naturals, restaurant el paisatge degradat a causa de l'acció humana.

El refugi de biodiversitat, com a primer pas del projecte, obre una nova etapa per a preservar els hàbitats existents, potenciar la biodiversitat autòctona i eliminar a les espècies invasores. Aquest projecte ja ha millorat l'estat ecològic del Riu Besòs i ha propiciat l'arribada de noves espècies d'aus migratòries i mamífers com la llúdriga.

La connectivitat ecològica i el foment de la biodiversitat és un dels pilars essencials en el que basar la gestió municipal de les zones verdes i els espais naturals, fomentant la cura del medi ambient i millorant els índexs de sostenibilitat del terme municipal.

En aquesta línia els connectors ecològics formen part de la realitat urbana i metropolitana i, per tant, considerem que és important posar en valor la feina feta durant els últims anys als municipis que participen a la xarxa el perfil de la ciutat. Amb casos d'èxit a les ciutats de Vic, Manresa, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet.

Finalment, cal destacar que els municipis de la xarxa El Perfil de la Ciutat, tenen un eleva grau d'implicació en millorar les condicions de vida dels seus habitants i en augmentar i dotar de qualitat les zones verdes i els espais naturals municipals. Aquesta estratègia es demostra clarament necessària per fer front a les situacions d'emergència com onades de calor, sequera o tempestes cap cop més persistents i amb uns efectes més greus.

 

David Clavero de Ríos

Tècnic de Medi Ambient, Grameimpuls, SA