...i 15!

A Mataró sabem comptar fins a 15, i comptem a ritme de "El Bequetero", tal i com es pot comprovar en el vídeo que hi ha a l'inici de l'article. També tenim Robafaves, la Geganta, la Toneta, en Maneló, el Drac, Ball de dracs, l’Encesa, l’escapada Negra Nit, la Gegantada, La Ruixada, La Passada, La Tronada, L'Albada... Aquests personatges i actes que he nombrat, qualsevol mataroní o mataronina farà una ràpida associació i et dirà “Les Santes”, la festa major de Mataró. Finals de juliol és l’època de l’any que molts ciutadans de Mataró estan esperant des de fa 365 dies per retre homenatge a les patrones de Mataró: Santa Juliana i Santa Semproniania.

Després que al 2020 no es celebressin Les Santes pels motius que tothom pot imaginar, al 2021 s'ha tornat a celebrar la festa major de Mataró. Val a dir, però, que Les Santes de 2021 no s'han desenvolupat com en anys anteriors, han estat unes Santes vigilades, amb accés als espectacles controlat.

Aquest control als espectacles es va fer a través de l’adquisició obligatòria d’entrades a través del portal de Codetickets. El preu que s’havia de pagar per accedir als espectacles era testimonial, d’1 euro. Aquest escarransit import a abonar per part de l'espectador, respon a l’objectiu d’intentar garantir la màxima assistència als espectacles per part de les persones que adquirien una entrada.

El fet d’obligar a adquirir entrades per assistir als espectacles, i fer-ho a través d’un aplicatiu online obre la porta a disposar de dades que fins ara no estaven a l’abast de l’Ajuntament, i permet conèixer una mica millor les persones que van comprar entrades per als espectacles de Les Santes 2021.

Aquesta tasca d’anàlisi l’ha dut a terme l’embrionària Oficina de Dades de l’Ajuntament de Mataró, a la que se li va encarregar analitzar la distribució de la venda d’entrades per Les Santes per barris. Per poder dur a terme l’encàrrec es va haver de fusionar les dades de venda d’entrades amb el padró d’habitants. Aquesta fusió es va fer connectant els camps del DNI de la taula de venda d’entrades amb el camp del DNI del padró d’habitants.

Evidentment aquesta fusió no va ser tan fàcil com pot semblar a primer cop d’ull, ja que la manera d’escriure el DNI en ambdues taules no és la mateixa, fet que provocava nombrosos desajustos a l’hora de fer la fusió. Es van dedicar unes quantes hores per intentar reduir els desajustos que hi havia en el camp del DNI d’ambdues taules.

Un cop solucionat el problema de les diferències a l’hora d’escriure el DNI en el padró d’habitants i en el taula de venda d’entrades, la fusió d’ambdues taules permet obtenir resultats com els que apareixen en els següents gràfics i taules.

D'acord amb les dades facilitades inicialment per l'empresa Codetickets, es van vendre 44.906 entrades. De totes les entrades venudes, el 77,8% els compradors van dir que residien a Mataró, però comprovant la informació proporcionada pels compradors amb el padró d'habitants, dels que diuen que viuen a Mataró hi ha un 0,45% que apareixen al padró d'habitants com donats de baixa; i dels que diuen que no resideixen a Mataró, n'hi ha un 4,93% que van viure en el passat a Mataró. Tot plegat dóna com a resultat que el 5,38% dels que van comprar les entrades resideixen fora de Mataró, però en el passat van viure a Mataró.

El 90% de les entrades es van comprar a través del web (online + Canal 2). El 80% d'entrades venudes es va fer a través del canal online, que són les entrades venudes a la gent que es van registrar i van ser escollits per sorteig (o bé també en el cas que la demanda no superés el nombre de tiquets ofertats). El 10% de les entrades van ser venudes a través del Canal 2, i són entrades venudes també online, però són les entrades que va comprar la gent que es va registrar per al sorteig inicial però no va ser escollit i van quedar en llista d'espera, un cop finalitzat el període de compra inicial les entrades que no es van esgotar es van posar a disposició de la gent que estava en llista d'espera.

El gràfic de l'edat mitjana dels compradors (empadronats a Mataró) per canal de venda mostra la manca de competències tecnològiques pot representar un fre a l'hora de vendre entrades a la gent de més edat, ja que la mitjana d'edat de les entrades anticipades venudes a guixeta supera clarament els 60 anys, mentre que en les venudes per Internet l'edat mitjana se situa al voltant dels 40 anys.

La distribució de la venda d'entrades per barris mostra un clar desequilibri, habitual a la ciutat, entre el "centre" i la "perífèria". Els barris del Centre i l'Eixample són els dos barris on els residents han comprat més entrades, en total han estat 17.591 entrades, gairebé el 40% de totes les entrades venudes. Però en població aquests dos barris junts acaparen menys del 30% dels habitants de Mataró. De fet un de cada tres residents al barri del Centre va comprar alguna entrada per algun espectacle de Les Santes, ràtio que al barri de l'Eixample baixa fins a un de cada 5; el tercer barri on trobaríem un millor ràtio seria Molins-Torner, on un de cada deu ciutadans va comprar una entrada.

La venda d'entrades per sexe mostra també una desigual distribució sigui quin sigui el barri. En tots els barris el pecentatge d'entrades que han comprat les dones supera el 60% (a Rocafonda és del 59,5%). Si es relativitza les entrades comprades per dones en funció del nombre de dones empadronats a cada barri s'observa com el 37% de les dones del barri del Centre i el 27% de les de l'Eixample van comprar alguna entrada, percentatges molt allunyats de la resta de barris de Mataró. Aquest patró es repeteix en el cas dels homes, en el que el 24% dels residents al barri del Centre va comprar entrades, percentatge que a l'Eixample és del 16%. Sigui com sigui el que també és una constant en tots els barris, és que els espectacles de Les Santes tenen una repercussió molt més gran en les dones que en els homes.

En el següent panell de gràfics es mostra la funció de densitat de la venda d'entrades per edat de cada espectacle, on els gràfics estan ordenats per ordre descendent en funció de l'edat mitjana de cada espectacle. Així La Cobla Principal del Llobregat, La Principal de la Bisbal i la Cobla Ciutat de Girona són els espectacles amb una mitjana d'edat més elevada, amb valors modals per sobre dels 70 anys. A l'altra banda trobem Ginestà, Mr. Freak Ska i Pulmón Beatbox com els espectacles amb una edat mitjana més baixa. Segurament resultarà sorprenent el fet que no siguin els espectacles infantils els que tinguin l'edat mitjana més baixa, això es degut a que com molts nens i nenes no tenen DNI, i els pares o tutors o les persones que van comprar l'entrada van posar el seu DNI, aquest fet propicia que es comptabilitzi una edat mitjana superior a la real, són espectacles on s'observa una doble moda en la seva funció de densitat, és el cas per exemple de l'espectacle Amb P de Pallasso, o La Cigala i la Formiga o Embolic a la granja.

Feu clic aquí si voleu veure el gràfic anterior a pàgina complerta.

Aquests són només alguns exemples del que es pot arribar a aconseguir creuant únicament dues taules. Però perquè no també es pot estudiar si hi ha alguna relació entre el nivell d’instrucció dels majors de 15 anys i la compra d’entrades, o analitzar si els nouvinguts procedents d'altres municipis o països participen de Les Santes com la població que porta més anys vivint a Mataró, o també es podria nodrir la informació d'aquestes dues taules amb alguna altra taula com per exemple les dades de renda per secció censal que publica l’INE o l’Índex Socieconòmic Territorial que publica l’Idescat, i veure si hi ha relació entre nivell de renda i comprar entrades per la festa major de Mataró; o analitzar si la distància entre el lloc on viu cada assistent i el lloc on es duu a terme l’espectacle pot representar un fre en la compra d’entrades.

Val a dir que aquest últim exemple si que l'hem dut a terme, utilitzant el paquet d’R anomenat osrm[1]. Proporcionant les coordenades de l’adreça de residència de cada espectador i les coordenades d'on té lloc cada espectacle, es poden obtenir resultats com els següents boxplots per barris, on s'observa com la població dels barris que ha comprat més entrades (l'Eixample i el Centre) són els barris en els que hi ha una menor distància (a peu i mesurat en minuts) i també una menor dispersió de la distància a recórrer entre l'adreça de residència i el lloc on hi havia l'espectacle.