L’últim article publicat en el nostre blog feia referència al futur dels observatoris en relació a l’obertura i l’explotació de les dades dels diferents Serveis de les administracions i posava com a exemple el model de la Ciutat de Nova York o als Països Baixos. Es posava a debat el futur dels observatoris basant-se en l’obertura de les dades i en la seva visualització. Debat acceptat!
L’obertura de les dades és un dels pilars del govern obert i fixa l’atenció en el fet que les administracions públiques difonen informació que pugui ser fàcilment reutilitzada. A través de l’obertura de les dades públiques es facilita l’accés lliure i gratuït a la informació pública i se n’afavoreix la reutilització a través de l’ús de formats i de llicències que la fomentin (Cerrillo, 2020)
Els observatoris municipals cada cop més podem accedir a dades agregades a nivell municipal que ofereixen altres administracions, encara no totes són en format open data i requereixen una descàrrega i un tractament posterior. Però, val a dir que el camí ja està obert i que cada cop és més ample i ofereix més possibilitats. Un bon exemple és fer una cerca de la paraula clau "municipi" al portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya, que ens dóna més de 300 conjunts de dades.
Amb les eines adequades per tractar i visualitzar aquestes dades, els observatoris municipals podrem elaborar visualitzacions que s’actualitzin automàticament, estalviant temps de treball i garantint la publicació de la informació “al dia”.
Llavors podríem pensar, si la resta d’administracions i, també algunes entitats privades, comencen a oferir dades a nivell municipal, què més podrem aportar els observatoris? En aquest sentit, la resposta és clara: la transformació d’aquestes dades en coneixement.
Però per altra banda, cadascun dels Serveis municipals que oferim des dels ajuntaments també generen tota una sèrie de dades que cal aflorar, endreçar i transformar en actiu digital. I en aquest repte els observatoris també podem col·laborar en la detecció de dades internes i en l'assessorament als diferents departaments perquè aquestes dades compleixin els requisits perquè siguin dades obertes. Així mateix, els observatoris tindran el paper de transformar aquestes dades internes en coneixement.
Tot això forma part del “govern de les dades” i els observatoris podem ser protagonistes, junt amb els departaments de sistemes informàtics dels ajuntaments a l'hora de treballar les metodologies, les eines i els productes finals per aconseguir el principal objectiu que hauria de tenir el govern de les dades des de la perspectiva dels observatoris en els municipis:
Aportar coneixement sobre l’evolució del municipi i ser una eina per al disseny i avaluació de l’impacte de les polítiques públiques locals en la ciutat, així com per la presa de decisions polítiques
Així, trobem experiències municipals com l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona que es va formar fusionant diferents departaments com eren Estadística, programació, estudis d’opinió, informació de base i open data. I treballen sota la missió de “definir i coordinar un model municipal de governança de la dada, a partir de la definició d’una estratègia corporativa de gestió” (Boada, 2020).
A nivell municipal, doncs, els observatoris ens podem trobar amb diferents situacions dins de la nostra administració. Pot haver departaments que només introdueixin dades, d'altres que treballin amb indicadors elaborats, d'altres amb aplicacions corporatives que ofereixen quadres de comandament, etc. etc.i per això és important seguir molt bé el cicle de vida de la dada per poder arribar a crear coneixement a partir de les dades.
ESQUEMA CICLE VIDA DE LA DADA
Primer de tot el que cal tenir en compte les característiques que han de tenir les dades perquè puguin ser incorporades dins el govern de les dades:
ESQUEMA COM HAN DE SER LES DADES:
Dins els ajuntaments segurament ens trobarem amb una gran fragmentació de dades i diferències en quant a estructures i formats, degut a l’ús de diferents bases de dades en els diferents Serveis. Per això, serà important fer una detecció exhaustiva i posteriorment una unificació de totes les dades. És a dir, cal passar de la fragmentació a la convergència.
ESQUEMA BASE DE DADES FRAGMENTADA – CONVERGENT
D’on podrem treure les dades internes? cada ajuntament tindrà la seva realitat, però de ben segur que hi hauran aquests punts en comú:
- De les bases de dades que generen les aplicacions corporatives
- De les dades que els treballadors/es municipals “alimenten” per altres administracions, per exemple, Cercles de Comparació, AMB, etc.
- De les bases de dades, “excels cuinats” i formularis diferents que poden crear els treballadors/es municipals per gestionar els seus Serveis o projectes.
En aquesta tasca trobarem “tot un mar de dades” en diferents formats i espècies, el primer esgraó del camí de les administracions locals és detectar i endreçar totes aquestes dades perquè puguin acabar en el repositori únic que garanteixi la seva seguretat i accessibilitat.
En aquest pas també és important la col·laboració interna i acabar amb la cultura de la “possessió de la dada”.
Un cop aquestes dades estiguin detectades i tractades els observatoris tindran un paper indispensable a l’hora de transformar-les en informació i coneixement, aportant fonaments metodològics per a la creació, interpretació d’indicadors i elaboració d’informes.
En la darrera imatge presentem el que hem anomenat com "data-darwinisme" on es presenta l'evolució de les dades des dels "excels cuinats", pdfs i dades primàries que ens trobarem en diferents formats dins els ajuntaments, passant per la detecció de la informació interna, la migració cap a un sistema corporatiu, la custòdia en un repositori comú, la posterior vinculació de les dades i la seva transformació en "informació". Seguidament es passaria a les diferents formes de visualitzar i compartir les dades, cap a l'automatització en actualització i consultes. Finalment, la part més futurista, però que ja ens estem trobant en el present, incorporaria en aquesta evolució de la dada la sensorització, la intel·ligència artificial, els models predictius, que ens faran ser una administració proactiva, anticipant-nos a la ciutadania.
ESQUEMA DATA- DARWINISME
Així doncs, en quant a aprofitadors de les dades internes dels ajuntaments els observatoris municipals col·laboraran en la transparència i en el rendiment de comptes, facilitaran l’avaluació de Serveis i de polítiques públiques i la presa de decisions i en un futur no molt llunyà, l’anàlisi de les dades internes permetrà la personalització de serveis i la proactivitat de les administracions. Des dels observatoris passarem d'analitzar el què fa la ciutadania a anticipar-nos a les seves necessitats, de l'Excel als aplicatius de BI, de les dades tancades a les dades vives, però sempre caldrà el seny per fer una bona detecció, selecció, tractament i anàlisi perquè les dades evolucionin i, sobre tot, s'interpretin adequadament.
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari