Evolució de la població activa local estimada

Des de fa 3 anys, la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) implementa un nou mètode de càlcul de la població activa en base al padró municipal i a les taxes d’activitat de l’Enquesta de Població Activa (EPA) provincial. Aquest exercici ha perms que es pugui disposar de dades referides a la població activa a escala local[1], i a més a més, actualitzades anualment. En aquest post no ens centrarem en explicar aquest mètode de càlcul (podreu trobar més informació en el següent enllaç) sinó en donar una ullada a l’evolució de la població activa dels municipis que integren la Xarxa del Perfil de la Ciutat.

En el següent quadre podem observar l’evolució del nombre d’actius pels diferents municipis que integren la Xarxa del Perfil de la Ciutat, des de l’any 2005 fins a l’any 2011:

 

Per fer l’anàlisi, dividirem les dades en dos períodes; un primer, que comprèn el període 2005 – 2008, i un segon, que comprèn el període 2008 – 2011. És a dir, hem volgut diferenciar el període previ a la crisi del període actual (les dades només estan disponibles fins a l’any 2011).

Així doncs, en el període 2005 – 2008 s’observa una dinàmica semblant en la majoria de municipis, i aquesta és la del creixement del nombre de persones actives. Ara bé, pel que fa a les intensitats de creixement, i sempre en termes relatius, s’hi observen algunes diferències; Barberà és qui registra una augment més important del nombre d’actius, amb un 11,8%, seguit de Manresa amb un 11,1%. De fet, són els únics municipis amb taxes de creixement de dos dígits. Per contra, Santa Coloma de Gramanet és el municipi que registra un augment menys intens del nombre d’actius (0,7%). Pel conjunt de municipis analitzats, la taxa de creixement del nombre d’actius és del 6,4%.

En canvi, l’anàlisi de l’evolució del nombre d’actius en el període 2008 – 2011  assenyala un ritme de creixement de la població activa inferior al període anterior analitzat (amb la única excepció de Santa Coloma de Gramanet). Els canvis més rellevants els localitzem a municipis com Manresa, amb una taxa de creixement de la població activa de l’1,7%, 9,4 punts percentuals inferior a la registrada en el període anterior, Granollers, que en el període 2008 – 2011 decreix el nombre d’actius (-1,5%; 8,7 p.p. menys respecte del període anterior) i Barberà del Vallès, que tot i el descens de 7 p.p. respecte del període anterior, continua sent, amb un 4,8%, el municipi que registra un major increment del nombre d’actius. També és significativa la davallada en la intensitat de creixement del nombre d’actius a Terrassa (6 p.p.), Rubí (5,9 p.p.), Sabadell (5,4 p.p.) i Vilanova i al Geltrú (5,3 p.p.). La única excepció la localitzem a Santa Coloma de Gramanet: En el període 2008 .- 2011 el ritme de creixement del nombre d’actius és lleugerament superior al del període anterior (un 1,3%; 0,6 p.p. més respecte del període anterior). Pel conjunt de municipis, la taxa de variació del nombre d’actius és de l’1,9%, 4,5 p.p. inferior respecte del període anterior.

Així doncs, s’observa com, d’ençà l’any 2008, el ritme de creixement de la població activa, tot i que positiu, comença a minvar (i en alguns a decrèixer). Els factors que podrien explicar-ho són diversos, si bé es poden concretar en; u, major nombre d’individus que surten (tram d’edat entre 60 i 64 anys) que no pas entren (tram d’edat entre 16 i 19 anys) en els trams d’edat actius, i dos, el descens de l’arribada de població estrangera en trams d’edat potencialment actius (fet, aquest, que s’accentua en el darrer any analitzat[2]).

Tot fa pensar, per tant, que durant l’any 2012 aquesta dinàmica es consolidarà, ja que ambdós factors que n’expliquen el motiu no han canviat la tendència al llarg d’aquest 2012. El que caldrà estar atents és si les taxes de creixement de la població activa, encara que mínimes, seguiran sent positives, o si ja serà majoritari un descens del nombre d’actius.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell