Estimem molt la taxa d’atur

Obtenir la taxa d’atur que sigui aplicable a escala local, actualitzable amb freqüència, comparable interterritorialment i que sigui un mètode barat, exclou les metodologies que inclouen una enquesta. Calcular-la a escala local és una quimera sobre la que s’ha anat fent progressos i aproximacions a partir de fonts d’informació registrals.

Ens queden els registres administratius on es puguin recollir variables assimilables a la població aturada i la població ocupada.

Aquest post és un breu exercici de comparació de dos mètodes, aplicats com a exemple a una comarca i un municipi. També s’apliquen a Catalunya per a poder posar-ho en relació als resultats de l’EPA. A partir d’aquest exercici és pot concloure que:

- Els nivells d’atur són força diferents entre funció de la metodologia utilitzada: EPA, Taxes d’Activitat i Afiliació.

- Les fluctuacions són més altes en el cas de l’EPA (l’atur es copsa mitjançant enquesta).

- La posició relativa de cada territori es manté comparant els mètodes aplicats a escala local: les taxes fluctuen de forma semblant.

- La taxa d’atur del municipi estaria aproximadament un punt percentual per sobre la de Catalunya, i unes dècimes de punt per sota la taxa de la comarca.

La tendència d’evolució ha estat similar en els tres territoris, mantenint-se les diferències entre els mateixos. S’ha produït augment de l’atur de juny de 2012 a març de 2013 i disminució de març a juny en 2013. Això darrer ja havia succeït de març a juny de 2012. No s’inclouen les taxes de setembre 2013 atès que pel càlcul d’una d’elles calen dades d’afiliació, no publicades a dia d’avui.

En definitiva una opció seria, a l’hora d’estimar la taxa d’atur local, tenir en compte el diferencial (calculat amb un mètode consensuat) d’aquest àmbit territorial respecte Catalunya. Aleshores si el càlcul de la taxa d’atur més reconegut i estès és el que proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA), a nivell local es podria aplicar el diferencial estimat respecte la taxa catalana que mostra l’EPA.

 

Els dos mètodes tinguts en compte, que es detallen a continuació, són la Taxa d'atur amb població activa estimada i la Taxa d’atur a partir de l’afiliació a la seguretat social:

Taxa d’atur amb població activa estimada

Atesa la no representativitat de l’EPA a nivell municipal i davant la xifra desfasada de població activa local que donava el Cens de 2001, la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Local de la Diputació de Barcelona consensuà un mètode d’estimació de la taxa d’atur a nivell local. El mètode va partir dels següents criteris: senzillesa d’ús, aplicabilitat a escala municipal, actualitzable mensualment i comparable interterritorialment.

Consistia bàsicament les taxes d’activitat per sexe i edat que estaven disponibles a l’EPA provincial (prenent la mitjana dels quatre trimestres anuals) a la població potencialment activa del municipi, 16 a 64 anys, que s’obté del padró municipal d’habitants, que es publica a 1 de gener de cada any. D’aquí s’obté una població activa estimada per sexe i edat del municipi.

La fórmula de càlcul consensuada de la taxa d’atur va incloure, doncs, els següents numerador i denominador, calculant el percentatge de població aturada registrada (la que el SOC publica mensualment) sobre la població activa local estimada (que s’ha obtingut prèviament).

Taxa d’atur =

= Població aturada registrada / Població activa local estimada

El mètode presenta l’inconvenient de relacionar dos grups de població que provenen de fonts diferents (la població aturada registrada és la que publica el SOC mentre que la població activa és estimada). Tot i així, era més pertinent i aportava resultats més ajustats a la realitat que el que es feia servir fins aleshores, que relacionava també la població aturada registrada amb la població activa del Cens de l’any 2001.

El mètode aplicat a Catalunya mostra una taxa força inferior a la de l’EPA però es calcula per a ser coherent amb l’aplicació en els diferents territoris i poder comparar. Així, deixant de banda el nivell de taxa d’atur, sí podem afirmar que l’estimació es bona en mesurar la posició relativa de la taxa d’atur municipal respecte les altres municipis de la província, respecte la taxa comarcal i respecte la taxa catalana. També ho és alhora de mesurar els increments o decrements trimestrals en termes de punts percentuals.

Així doncs, s’estima que la taxa d’atur de Barberà del Vallès en el darrer any ha estat entre 0,4 p.p. i 1,1 p.p. per sobre la de Catalunya i ha estat entre 0,5 p.p. i 0,8 p.p. per sota la del Vallès Occidental. És a dir, s’hauria mantingut entre la taxa comarcal, que és més alta, i la taxa catalana, que és més baixa. Les distancies entre les tres taxes seria la mateixa a juny de 2013 respecte la de tot just un any enrere.

Taxa d’atur a partir de l’afiliació a la seguretat social

La publicació en 2013 de l’afiliació a la seguretat social segons municipi de residència permet estimar la taxa d’atur a partir d’aquests paràmetres. L’estimació parteix de la definició de la població activa, que és la població ocupada més la no ocupada que cerca feina de forma activa. L’afiliació a la seguretat social és molt propera al nombre de persones afiliades, concepte que es pot assimilar al de població ocupada. Si assimilem el concepte de població no ocupada en cerca activa de feina al d’atur registrat, sumant l’atur registrat més l’afiliació podem tenir una aproximació a la població activa.

Taxa d’atur = Població aturada registrada /

/ (Afiliació a la seguretat social + Població aturada registrada).

El mètode presenta el mateix inconvenient que l’anterior, relaciona dos grups de població que provenen de fonts diferents (la població aturada registrada és la que publica el SOC mentre que la població activa té en compte els afiliats). El mètode és pertinent perquè utilitza informació totalment municipal (no a partir d’estimacions) i actualitzada. Tot i així cal fer esment que hem assimilat ocupats a afiliació (no a afiliats) i població aturada a població aturada registrada.

Més enllà de quin és nivell d’atur també mantenim les posicions relatives de la taxa d’atur entre municipis, i respecte la comarca o Catalunya, si apliquem el mateix mètode. També podrem valorar els increments o decrements trimestrals en termes de punts percentuals.

Amb aquest mètode s’estima que la taxa d’atur de Barberà del Vallès en el darrer any ha estat entre 0,9 p.p. i 1,5 p.p. per sobre la de Catalunya i ha estat entre 0,1 p.p. i 0,6 p.p. per sota la del Vallès Occidental. Coincideix doncs, amb l’anterior mètode amb que la taxa municipal s’hauria mantingut per sota la taxa comarcal i per sobre la taxa catalana. En aquest cas la distància entre les taxes municipal i comarcal seria semblant, i estarien unes dècimes per sobre la taxa catalana respecte el que ja estaven just un any enrere.

Observatori Econòmic i Social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès