Enquestes que fan ciutadania

Preguntar les persones, parlar-hi, conversar, fer-les participar de qüestionaris ordenats i lògics és l’ànima més amable i enriquidora de l’estadística i dels estudis socials, aquells que en essència tenen com a finalitat la generació de coneixement útil per a la millora de la qualitat de vida. Endegar una enquesta, executar-la i analitzar els resultats, emprant metodologies clàssiques o més modernes, constitueix una forma de conèixer estats d’ànim i d’opinió, de percepcions i de realitats sobre el territori i una ocasió per a tots per reflexionar-hi. I ho és més encara quan en la seva elaboració s’hi impliquen directament membres de la comunitat local i molt especialment els joves. L’espai fa als qui el vivim.

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

 

Una útil iniciativa educativa: l’enquesta “INS Santa Eulàlia”

Aviat farà tres anys de la feliç idea del quadre de professors de l’Institut “Santa Eulàlia”, de Terrassa [1] per la qual, com a un dels actes de celebració del 25è aniversari del centre, es proposaren desenvolupar una activitat diferent amb els alumnes (i de fet amb tota la comunitat educativa). L’activitat consistia en desplegar una enquesta ciutadana que els permetés mostrar-los l’ús pràctic de les matemàtiques, però també s’empraria per endinsar-se en el coneixement de la ciutat i de la seva gent i la seva activitat, i, a la vegada, plantejar l’interès en aspectes que podien ser transcendents per al dia a dia, capturant opinions claus, tal vegada, per orientar polítiques i decisions públiques. Sortir al carrer per a alumnes i professors podia aprofitar-se, per tant, per a un objectiu altament educatiu: conscienciar-se que les tasques comunitàries no només es fan per imposició o per interès propi, sinó que tenien un rerefons didàctic i socialitzador del qual n’aprendrien tant alumnes com professors, tant funcionaris municipals com ciutadans. Conseqüentment, es tractava de la generació d’un cercle virtuós en el qual tots hi col·laboraven i tots hi podien guanyar, o, el què és el mateix, una acció que beneficiava tota la comunitat local.

La idea en va posar de manifest a l’alcalde i aquest, intuint l’interès públic, la traspassà a l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat (OESST), amb l’encàrrec de valorar si la iniciativa podia servir per a les tasques d’anàlisi que l’Ajuntament de Terrassa en fa contínuament sobre els diversos aspectes de la vida urbana. La idea es revelava d’antuvi com una oportunitat extraordinària, no només per poder capturar informació rellevant, sinó per transformar aquella iniciativa en una acció per a la pedagogia de la participació i el treball comunitari, afectant principalment joves, que, a més, es podria enquadrar en les accions de l’Àgora Terrassa, procés endegat aleshores per assajar una nova manera d’abordar necessitats i estratègies de futur des de la pròpia ciutadania, amb el suport facilitador de l’administració local.

L’oportunitat es materialitzà en el disseny d’una primera enquesta sobre Valors ciutadans, elaborada entre els professors del seminari de matemàtiques de l’Institut i els geògrafs de l’OESST. Es pensà per ser passada presencialment i a dur-se a terme per nois/noies sense experiència; així doncs, no havia de ser molt extensa i les qüestions havien de ser senzilles de formular i també de recollir les respostes. Es va redactar doncs, un model curt de qüestionari, de 20 ítems (15 si excloem els epígrafs de definició dels enquestats), prioritzant les qüestions de resposta pautada i inequívoca, per tal de agilitar tant la seva complimentació com el processament posterior de les dades. Les preguntes escollides per aquella primera edició tractaven aspectes diversos: democràcia i institucions, identificació dels ciutadans amb la ciutat, pertinença o col·laboració amb entitats o satisfacció vers la ciutat; fins i tot en contenia sobre el grau de felicitat dels ciutadans.

A més, es va tractar d’equiparar les preguntes amb respostes alternatives idèntiques a les contingudes en diferents enquestes socials preexistents en el marc europeu, espanyol i català, de forma que fos possible la comparança dels resultats obtinguts per a Terrassa amb els d’altres nivells territorials. Amb tot, es va optar per formular tres preguntes amb resposta oberta, a les quals es podia respondre amb conceptes susceptibles de tractament textual (malgrat aquest tractament, aquell mai està exempt de dificultat).

El qüestionari va ser discutit a les classes, revisat i testat, i finalment executat en treball al carrer pels equips del centre, els mesos d’abril i maig de 2014. Les respostes, a mesura que es produïen, es van anar introduint en un formulari associat a una base de dades, muntat en GoogleDrive, a internet, de forma que en tot moment es podia anar seguint on-line el procés de la informació.

En aquella ocasió, hi van participar 250 alumnes (degudament identificats), que van abordar, en equips de dos, un total de 2.957 persones, 2.509 de les quals eren residents de 16 o més anys. La mostra final aconseguida superà en escreix l’objectiu pretès inicialment, que era comptar amb l’opinió de prop de 1.900 residents; així doncs, se n’obtingué una mostra amb un error inferior al 2% i, per tant, d’alta representativitat. La representativitat també s’assolí pel que fa a gènere i edats, amb un error també força per dessota del previst.

Presentació dels resultats a l’Institut (27 de maig de 2014)

 

Els resultats d’aquella campanya, més enllà de ser matèria de discussió i de pràctica a les aules, van ser presentats davant del conjunt de la comunitat educativa pels responsables del centre i el gerent de l’Ajuntament de Terrassa, i van ser comentats més al detall pels tècnics de l’OESST, als que s’hi afegiren els d’alguns dels alumnes participants, que, amb força anècdotes, emfasitzaren el valor socialitzador de la seva col·laboració. Posteriorment, l’enquesta també fou tema de reflexió en les deliberacions públiques del procés Àgora Terrassa, en el seu capítol de qualitat de vida urbana. L’informe que es va redactar es pot consultar al web corporatiu de l’Ajuntament de Terrassa.

Des del punt de vista metodològic, tot i els prejudicis inicials de treballar amb "personal aprenent”, el resultat s’ha de qualificar d’excel·lent, atès que ha estat molt més efectiu del què inicialment s’esperava, posat de manifest en el nombre de qüestionaris recollits, de la qualitat de la resposta, en la forta implicació d’alumnes i professors, i en l’interès que amb posterioritat suscità per als participants en les reunions de reflexió i debat del procés Àgora Terrassa i en altres processos d’anàlisi estratègica de la Ciutat.

És de destacar també l’alta acceptació dispensada pels ciutadans i ciutadanes que foren enquestats durant el treball de camp (l’alta capacitat de rebre i recollir resposta per part dels ciutadans), que es deu al caràcter de l’equip enquestador: nois i noies executant un treball al carrer de forma ordenada i en equip i, a la vegada, amb molta seriositat i entusiasme, per la seva pròpia descoberta en matèria de coneixement de la ciutat i d’interacció amb els seus conciutadans. L’acció és, per tant, a la vegada que útil, una excepcional eina sensibilitzadora, tant per als alumnes com per als ciutadans enquestats. L’interès i la utilitat pública queden referendats en tots els aspectes. Tant és així que l’enquesta “Santa Eulàlia” s’ha desenvolupat en dues ocasions més.

Mapes, itineraris i llocs de trobada

A l’esquerra, un alumne de 1r d’ESO resseguint un itinerari en una pissarra electrònica del centre (gener de 2015). A la dreta, en ple treball al carrer, desplegant mapes (maig 2015)

 

En la campanya de 2015, l’enquesta es dedicà a l’anàlisi de les relacions centre-perifèria de Terrassa d’aplicació al projecte de desenvolupament del projecte del Vapor Gran [2], assajant el reconeixement d’itineraris, formes de desplaçament i de llocs de trobada dels veïns en els seus barris i en el centre de la ciutat (fluxos de vida urbana), mitjançant respostes plasmades en aquella ocasió sobre el mapa, que introduí els alumnes en l’ús i familiarització de la cartografia del municipi per a la recollida de les respostes (els enquestats havien de dibuixar l’itinerari sobre el mapa), també en la introducció al coneixement bàsic dels sistemes d’informació geogràfica i, és clar, treballar de forma transversal diferents matèries pedagògiques lligades amb la identificació de l’alumnat amb la realitat social, cultural i econòmica de l’entorn immediat. En aquella ocasió foren 1.093 les respostes vàlides processades (marge d’error per al conjunt de la mostra: ± 2,96%.), permetent la generació de mapes de fluxos, que, amb posterioritat, s’han pogut  utilitzar per a anàlisis en matèria de mobilitat i de participació ciutadana. Vegeu el vídeo de l'acte de presentació dels resultats, a les instal.lacions de l'Institut.

Principals llocs de trobada resultat de la a segona enquesta (27 de maig de 2015)

 

Presentació del mapa de fluxos obtingut amb les dades de la segona enquesta (gimnàs de l'INS Santa Eulàlia, 3 de juny de 2015)

 

Multitudinari acte de presentació dels resultats de l'enquesta al davant dels alumnes participants (gimnàs de l'INS Santa Eulàlia, 3 de juny de 2015)

 

Baròmetres de ciutat i percepcions ciutadanes

Durant 2016 la comunitat educativa de l’INS Santa Eulàlia ha endegat una nova enquesta. L’èxit de la seva col·laboració en les dues anteriors edicions s’ha manifestat en l’interès de diferents serveis de l’Ajuntament de Terrassa per poder ser matèria de la seva anàlisi anual, i això, tot i els condicionants de la col·laboració, ha suposat idear l’esbós d’un Baròmetre de la ciutat de Terrassa, que finalment s’ha hagut de simplificar (donat el nombre de preguntes que hi aportaven els interessats) en una enquesta sobre Percepcions de la ciutadania de Terrassa, tornant a un planteig més senzill, però sense deixar d’abordar allò essencial de l’actualitat terrassenca.

Els 250 alumnes del Santa Eulàlia han interrogat aquest cop la ciutadania sobre 17 qüestions (dues de les quals amb caràcter obert), que han tocat aspectes generals sobre la imatge de la ciutat o l’estat de l’economia, però també sobre dos temes de la més punyent actualitat local: sobre l’ús dels mitjans de comunicació públics i sobre el coneixement dels ciutadans de la gestió de l’aigua. S’han obtingut 2.592 respostes, de les quals 2.231 de residents (vàlides). Altre cop s’ha extret una mostra amb un error molt baix i, per tant, preparada per obtenir-se-hi una alta representativitat de les respostes, algunes de les quals permeten incidir en la fibra sensible del debat ciutadà.

Nota a la felicitat dels residents (resultats provisionals, maig 2016)

 

La iniciativa del Santa Eulàlia i la seva estreta col·laboració de l’OESST, ha despertat totes les bondats de l’acció social cooperativa: la sortida de l’escola al carrer i la identificació amb la ciutat per als alumnes, que els aboca a conèixer sobre l’entorn, i també a ser conscients de qui són i de quines són les seves capacitats envers la societat que els envolta; però també l’entrada dels analistes a l’escola, que els obliga a ajustar el llenguatge d’exposició a nous clients, joves ciutadans àvids de novetats (especialment sobre els instruments participats per ells mateixos), que reclama més concisió i més didàctica de les imatges i gràfics, però també a fer-se conscient que els números sintetitzen les perspectives i les opinions dels ciutadans i que se n’ha extraure d’aquells reflexió o matèria per al debat, o més enllà, idees de futur, posant l’observació a mans dels millors estrategs.

Josep Margenat i Olivella, INS Santa Eulàlia, i Marc Armengol i Rabal i Xavier Muñoz i Torrent, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

Notes

[1] L’INS Santa Eulàlia està situat al sud de la Ciutat de Terrassa, a l’avinguda del mateix nom. Imparteix educació secundària obligatòria (ESO), programes de formació i inserció (PFI), batxillerat, curs d'accés al grau superior (CAS), cicles formatius de grau mig i cicles formatius de grau superior. És un Institut que es qualifica d'integrador, en part, degut a la diversitat del seu alumnat.

[2] El Vapor Gran de Terrassa conforma una vasta intervenció urbanística a l’objecte d’ampliar el centre de la Ciutat, en un volgut continu urbà que ha de lligar l’itinerari entre el centre històric i les Torres del Segle XXI, a través de la generació d’un lloc de nova centralitat que és l’espai deixat per l’enderrocament i nova urbanització del complex de la fàbrica La Auxiliar Tarrasense, més coneguda com el Vapor Gran. Interessava en aquest cas mesurar la funcionalitat del centre i el grau de lligam amb els barris perifèrics.