Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF)

A finals d’abril l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM.) presentava els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’any 2014. Per la importància de les dades publicades es va valorar la possibilitat d’incorporar algun indicador a la pròxima edició de la publicació que realitza el Perfil de la Ciutat anualment, i que aviat es presentarà a Mollet del Vallès.

La informació de l’EMEF fa referència a la població resident dins de l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona i per tant, deixa fora a dos municipis del Perfil de la Ciutat (Girona i Lleida). Aquest fet va fer repensar aquesta possibilitat i finalment no es va creure adient incorporar cap indicador. Tot i així, és una informació prou important i significativa per a dedicar algun article en el blog de la xarxa.

L’EMEF recull informació sobre desplaçaments per motiu de desplaçament, el mode de transport, la distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments, la distribució espacial o la mobilitat diferencial segons segments de la població. Els resultats de l’enquesta de mobilitat en dia feiner de l’any 2014 es poden consultar aquí.

És conegut que en analitzar una enquesta d’aquestes característiques i extreure informació a escala municipal, podem caure en errors a causa de la mida de la mostra dels municipis que volem. La mostra del total de l’EMEF és de 17.115 individus, dels quals, 2.738 pertanyen als 11 municipis que formen part del Perfil de la Ciutat. La majoria de municipis estan representats amb més de 350 enquestes, però van des dels 396 de Terrassa als 121 del Prat de Llobregat, a excepció de Vic que només està representat amb 77 individus. Tot i que les estadístiques no són les més idònies, considerem que poden aportar una aproximació a la realitat.

Ens centrarem només en tres aspectes; els desplaçaments segons el mode de transport utilitzat, el motiu del desplaçament i la distribució pel lloc de destí.

Si analitzem els resultats del % de desplaçaments segons els grans modes de transport, podem classificar els municipis en tres tipus, aquells que fan un gran ús del transport privat amb gairebé un 50%, com són Manresa i Vic, possiblement per ser els municipis més allunyats de la ciutat de Barcelona i on la disponibilitat del transport públic és menor; els casos on l’ús del transport privat representa entre un 36 i un 41%, coincidint amb les ciutats de la 2a corona metropolitana; i per últim, on el transport privat suposa entre un 21 i un 26%, i que corresponen amb els municipis de la 1a corona metropolitana, especial és el cas de Santa Coloma de Gramenet on fins i tot, l’ús del transport públic supera al transport privat.

Si entrem en el detall sobre el percentatge que suposa anar a peu o bici el percentatge és bastant similar o almenys el rang entre el valor màxim i mínim és molt més reduït que en altres modalitats de transport. En aquest cas, l’interval va entre el 44% i el 58%, destacant per la banda baixa, Manresa, Rubí i Vic; i per la banda alta, trobem el Prat de Llobregat, Granollers i Mataró.

 

Els motius de desplaçament es poden agrupar en dos grans blocs: la mobilitat ocupacional i la mobilitat personal. El segon motiu predomina en tots els casos, amb la mitjana dels 11 municipis analitzats supera el 68% del total de desplaçaments per aquest motiu. No obstant això, les xifres amaguen realitats ben diverses, i els valors de la mobilitat personal van des del 55% de Vic a gairebé el 79% del Prat de Llobregat. Els municipis amb un % de mobilitat ocupacional més alt són: Vic, Rubí i Terrassa, i en la banda oposada, trobem els casos del Prat de Llobregat i Manresa.

I per últim, si estudiem la distribució dels desplaçaments segons el lloc de destinació, observem un altíssim percentatge de desplaçaments intramunicipals, en tots els casos amb valors superiors al 65%, a excepció Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet on se situen al voltant del 55%. De la resta de municipis, cal destacar especialment Mataró i Manresa, municipis que superen valors del 80%.

De la resta de destinacions només s’ha volgut analitzar els desplaçaments d’aquests municipis amb Barcelona ciutat, i els valors més alts coincideixen amb les poblacions més properes a la capital catalana que al mateix temps són les millors connectades: Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat i Mollet del Vallès.

Convidem als lectors que vulguin aprofundir en aquest àmbit, entrar en la web de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i veure tant aquesta com d’altres enquestes de mobilitat, i com han variat amb anys anteriors.

 

Servei de Processos Estratègics i Programació Ajuntament de Granollers