“Existeixen localitzacions on el preu continua baixant, altres en què es manté estable i altres on ja comença a pujar”, és la conclusió segurament més encertada de l’article “Els pisos ja porten un any pujant”. Diari Ara. 10/06/15 més enllà que el titular, per sintètic, mostri una visió parcial de la situació dels preus dels pisos. L’afirmació “Els pisos ja porten un any pujant” està basada en dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), concretament mostren que els preus van pujar un 1,8% interanual a Catalunya el primer trimestre de 2015 i 1,5% a tot l’Estat.
Aprofitant l’exercici realitzat justament fa un any per copsar la mediana dels preus dels pisos i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) a partir d’un dels principals portals immobiliaris, l’hem repetit en les mateixes condicions. L’hem realitzat amb l’objectiu de veure l’evolució dels preus dels pisos dels municipis de la Xarxa, amb un mètode senzill: ordenant els preus dels pisos i agafant 5 preus la llista, el que correspon a la mediana i els altres percentils esmentats.
Val a dir que s’estan desenvolupant mètodes basats en el web scraping, com el mostrat en aquest mateix bloc recentment.
L’objectiu, a més de veure l’evolució de la mediana dels preus, també consisteix en copsar la dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus a juliol de 2015 són els següents:
L’interessant radica en veure com han evolucionat aquests percentils amb la perspectiva de dotze mesos. El percentil 10, que es poden nomenar preus molt baixos, ha augmentat a la majoria de municipis de la Xarxa Perfil Ciutat, indicant recuperació dels pisos amb preus molt baixos, és a dir, serien els que ja haurien exhaurit la retallada de preus i començarien a repuntar. Als percentils 25, preus baixos, i percentils 50, preus medians, el resultat és incert, a aproximadament la meitat de municipis han pujat i a l’altra meitat han baixat. Els percentils 75, preus alts, i 90, preus molt alts, per contra, s’han reduït a la gran majoria de municipis de la Xarxa, el que indica que els pisos de preus més alts encara estan patint rebaixes. Val a dir que en aquest anàlisi s’han considerat les variacions entre -1% i +1% com a variacions neutres, i s’han considerat els dotze municipis que un any enrere també formaven part de la Xarxa Perfil de Ciutat.
Així, en resum i circumscrit l’anàlisi a una font d’informació i per a dotze municipis, s’observa una caiguda encara dels pisos de preus alts i molt alts i estabilitat o cert repunt en els preus molt baixos (vegeu a sota gràfic de cada municipi).
Segurament el més encertat és concloure que en relació als preus dels pisos, doncs, ens trobem “de mitjana” en un punt d’inflexió, però que unes poblacions ja han passat aquest punt, altres s’hi troben i altres no hi ha arribat. Alhora, a més a més, que hi ha localitzacions (costa, prelitoral, àrea metropolitana de Barcelona, etc.) que també es troben en moments diferents vers aquest punt d’inflexió; que més enllà, també ho estan els barris; i, com hem vist en aquest article, que en funció del tram de preu dels pisos també es troben en un moment amb tendències de preu diferents.
Observatori econòmic i social Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari