Els ODS i l'Agenda 2030: noves oportunitats per a la planificació estratègica local

El 25 de setembre de 2015, amb motiu del 70^è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, 193 estats membres de les Nacions Unides van aprovar la resolució «Transformar el nostre món: el Programa de desenvolupament sostenible horitzó 2030». D'aquesta manera van adoptar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda de Desenvolupament per al període 2015-2030, que es distribueixen en 169 fites sobre grans temàtiques com la humanitat (Objectius 1, 2, 3, 4, 5), el planeta (Objectius 6, 12, 13, 14, 15), la prosperitat (Objectius 7, 8, 9, 10, 11), la pau (Objectiu 16) i els partenariats (Objectiu 17).

L'Agenda 2030 considera el marc de desenvolupament sostenible en matèria de canvi climàtic de l'Acord de París en coherència amb la Nova Agenda Urbana i  incorpora a la seva Agenda els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) no assolits, tot establint un equilibri entre el desenvolupament econòmic, l'equitat social i els drets humans de manera global i integral.

Els ODS esdevenen un nou escenari per a la superació dels problemes derivats de la implementació d'anteriors Agendes a través d'una nova metodologia basada en un disseny ascendent dels objectius, en la implicació de tots els actors, especialment dels governs locals i regionals, així com en la integralitat de l'Agenda, la seva universalitat, la seva focalització en els recursos propis per al finançament de les fites, i la claredat, concreció i amplitud dels seus indicadors.

El 2016, l'organització Ciutats i Governs Locals Units, CGLU, en paral·lel a la cimera d'Hàbitat III a Quito, formulà el Compromís de Bogotà, amb les directrius per a la posada en marxa a la vegada en les escales local, nacional i internacional, en el context d'un sistema de governança local no només dels ODS, sinó també de l'Acord de Paris, i la Nova Agenda Urbana. D'aquesta manera, la realització dels ODS passaran a dependre de la capacitat dels governs locals per aplicar-los a la seva escala tot endegant noves polítiques urbanes innovadores.

Tal com subratlla l'Informe de síntesi del Secretari General de Nacions Unides, «es realitzaran nombroses inversions a nivell infranacional a favor del desenvolupament sostenible, i seran les autoritats locals les qui prendran la iniciativa». Tot i que els ODS són globals, l'assoliment de les seves fites dependrà de la capacitat dels governs locals per posar-los en marxa a la seva escala, perquè esdevenen els garants dels serveis bàsics atès que són els més propers a la ciutadania i seguint el principi de subsidiarietat, vetllen per tal que les polítiques arribin als seus destinataris finals.

Els ODS es posicionen així al centre de l'estratègia política municipal degut en part a l'impuls d'organismes com el grup de treball de CGLU, que impulsà l'Objectiu 11, que es converteix en el programa polític del municipalisme, doncs insta a les ciutats a «ser inclusives, segures, resilients i sostenibles», adoptant reptes urbans com la millora dels assentaments marginals i la provisió d'habitatges assequibles, la prestació de serveis innovadors, la millora i adaptació del sistema de transport públic, el planejament participatiu i la governança inclusiva, la protecció del patrimoni cultural, la reducció de l'impacte ambiental negatiu, o l'accés universal a espais públics segurs i a zones verdes.

La construcció d'una Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible esdevé d'aquesta manera una opció estratègica del municipalisme per assolir avenços contra la desigualtat, la protecció de l'ecosistema urbà, i a favor de la inclusió social, la qualitat de vida i l'eficiència dels serveis públics. Els ODS constitueixen d'aquesta manera un full de ruta per a alcaldes i alcaldesses per tal d'assolir un desenvolupament urbà més equilibrat i equitatiu en el marc de ciutats sostenibles.

De manera resumida, s'enumeren alguns dels principals arguments a favor de la integració dels ODS en la planificació estratègica municipal per a l'adopció de l'Agenda 2030:

1. Els ODS es relacionen directament amb els governs locals com a programa polític del municipalisme.
2. Els ODS proveeixen d'una guia sistematitzada per a la revisió del model de ciutat i de les principals polítiques, dotant-les de coherència i transversalitat, millorant-les i impulsant-ne la formulació de noves polítiques més integrals i inclusives.
3. L'adopció de l'Agenda 2030 per part dels governs municipals implica un compromís polític i institucional amb el desenvolupament sostenible.
4. L'adopció de l'Agenda 2030 proveeix d'un full de ruta compartit, interconnectat i mesurable.
5. Els ODS ofereixen una guia universal amb un llenguatge comú que possibilita la comunicació efectiva i promou la participació.
6. Els ODS possibiliten un aprenentatge comú que permet reforçar la transversalitat, el que afavoreix la implementació de polítiques més obertes.
7. L'Agenda 2030 incrementa les possibilitats de finançament per als municipis, permetent-los accedir a nous recursos per al desenvolupament.
8. Els ODS permeten la integració del municipi en xarxes de ciutats i/o supramunicipals, el que permet ampliar les sinergies amb altres municipis.
9. Els ODS impulsen la projecció de la ciutat a nivell local i global.
10. Els ODS recullen i amplien els ODM, tot impulsant la cooperació internacional al desenvolupament.

Per tal de poder adaptar, implementar i monitoritzar els ODS a nivell local, els governs municipals haurem de liderar un procés de localització de les fites als nostres territoris, que haurà de comprendre la planificació i execució, així com el seguiment dels avenços assolits en els diferents objectius a través de l'avaluació dels resultats i el desglossament demogràfic de les dades, qüestió essencial per a la implementació amb garanties dels ODS.

Per tal de poder localitzar els ODS, les administracions locals comptem, entre d'altres, amb els següents recursos:

• L'organització Ciutats i Governs Locals Units, CGLU, que impulsa el compliment de l'Agenda 2030 a nivell local mitjançant la dinamització del moviment de dirigents locals per al desenvolupament, el seguiment de la implementació de les agendes, i la formació de formadors per a la localització dels ODS.
• La Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible, SDSN (http://unsdsn.org), de Nacions Unides, que treballa per reforçar els sistemes de dades urbanes i les capacitats estadístiques per al seguiment dels ODS.
• La Red Española para el Desarrollo Sostenible, REDS, que va realitzar  l'informe «Mirando hacia el futuro: Ciudades Sostenibles. Los Objetivos de Desarrollo Sostenible en 100 ciudades españolas», a partir de l'adaptació de la proposta d'indicadors de Nacions Unides a escala local (85 distribuïts entre els 17 ODS) per tal de poder comparar el seu grau d'assoliment a les principals ciutats de l'Estat.
• La Generalitat de Catalunya, que va publicar l'Informe 3/2016 «L'Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món» on s'analitzen els ODS fita per fita, s’incorpora una diagnosi del context català i s’apunten els principals reptes que se’n desprenen. El Govern de Catalunya també ha elaborat recentment un Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, amb un sistema de fites i indicadors associats que donarà lloc a l'Aliança Catalunya 2030, un partenariat entre actors públics i privats on es compartiran els compromisos per fer realitat els ODS.
• La Diputació de Barcelona, que s'ha compromès a contribuir de forma activa a l’assoliment de l’Agenda 2030 i dels ODS mitjançant el suport a la seva localització en tots els municipis de la província de Barcelona. Com a xarxa de municipis, la Diputació col·labora amb els governs locals en la localització dels ODS, i contribueix amb l'aportació de recursos, manuals i guies, material de campanya, formació i tallers, o repositoris de bones pràctiques.
• L'Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB, a través del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (https://pemb.cat), es dota d'un instrument de planificació estratègica que pren com a base els compromisos globals definits a l'Agenda 2030. A travès del projecte «Indicadors locals d'avaluació dels ODS», posarà a disposició dels ajuntaments una eina per avaluar l'impacte en l'assoliment dels ODS de l'Agenda, fruit del treball de selecció i adaptació d'aquells indicadors metropolitans coincidents amb els de les fites dels ODS.

Des de la xarxa municipal «El Perfil de la Ciutat», constituïda per 14 ajuntaments per a la col·laboració tècnica, metodològica i de recerca del seus Observatoris Socioeconòmics, també haurem de valorar assumir el repte de contribuir a l'adopció, implementació i avaluació de l'Agenda 2030 pels membres de la xarxa a través de l'aplicació d'eines i metodologies per adaptar i mesurar els indicadors dels ODS a nivell local, l'elaboració de documents i informes sobre el progrés de les Agendes 2030, així com la capacitació per a la localització i seguiment dels ODS.