Els observatoris de l’any 2034

El nou de juliol de 2024, el coordinador de la Xarxa d'Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local de la demarcació de Barcelona va organitzar una exitosa jornada per celebrar el trentè aniversari d’aquesta prestigiosa xarxa. En aquest marc, es va plantejar una pregunta recurrent a les diverses persones que van anar intervenint al llarg de la jornada: ‘Com imagines els observatoris l’any 2034?’.

A la gent li costa respondre de forma concisa aquesta pregunta i molts tendeixen a esmunyir-se parlant de si mateixos. Els més veterans responen que en aquelles alçades ja estaran jubilats i els més audaços responen que es veuen anant a treballar amb una nau voladora. La pregunta no és com et veus tu en el futur sinó com veus els observatoris en el futur. No se sap ben bé perquè però la realitat és que tothom defuig respondre una pregunta tan clara. Una resposta de manual a la pregunta és: ‘no tinc una bola de vidre’. No es demana a ningú que es comprometi en saber què passarà. En cas de no encertar, passats deu anys, no s’enviarà pas ningú al purgatori. Es pregunta als coneixedors de l’ecosistema dels observatoris que, atès la seva experiència i sent coneixedors del passat i del present, facin un exercici de tendències que un profà en la matèria no pot fer. No és pas tan difícil.

Si vint anys enrere hi havia poc més d’un parell de bases de dades disponibles (per cert, gairebé totes elles versaven sobre el mercat de treball) i, a dia d’avui, n’hi ha bastantes més, es fa fàcil preveure que una dècada més endavant hi haurà multitud de bases de dades disponibles amb un nivell de detall municipal. La primera previsió ja està feta: un futur amb moltes bases de dades disponibles. La feina dels observatoris serà triar els aspectes a analitzar ja que, a diferència d’anys enrere on només es podia analitzar en prosa o en vers el mercat de treball, els observatoris del futur hauran de decidir les temàtiques a endinsar-se: Mobilitat? Canvi climàtic? Desigualtat social?

Una segona previsió. Temps enrere, la manera més atractiva de mostrar les dades eren els gràfics d’Excel que escapaven del seu format per defecte. Amb el pas del temps, han anat apareixent eines infogràfiques que permeten presentar les dades de forma més suculenta. Quan van començar a sorgir aquestes eines, es requerien uns coneixements informàtics per dominar l’art de la infografia que exigien moltes hores de formació. Amb el pas del temps, cada cop són més les eines disponibles per presentar les dades de forma atractiva i, bastant més important, aquestes eines són cada cop més intuïtives. Avui en dia, per exemple, una eina de Microsoft, Power BI, permet presentar les dades de forma ben atractiva requerint ben poques hores de formació. La previsió és que la forma de presentar la informació l’any 2034 serà força més atractiva de com es presenta a dia d’avui.

Cada cop es redacta pitjor i cada cop les eines de redacció automàtica són millors. Conseqüentment, es preveu que la intel·ligència artificial assumirà un important rol en la redacció. No resulta gaire greu que la intel·ligència artificial assumeixi un rol important en la redacció sempre i quan no es converteixi en redactor en cap o en l’únic implicat en redactar informes (redactor alhora que revisor). Si la intel·ligència artificial redacta a partir d’un bon prompt i un humà entès en la matèria revisa l’escrit proposat per la màquina, s’optimitza l’eficiència. És cert que els escrits de la intel·ligència artificial, en ser plans i tenir una estructura massa rígida, no són audaços, no contenen sobresalts i no generen ni sorpreses ni somriures. Però val la pena no oblidar que s’està parlant d’escrits que formaran part d’informes i no s’està parlant pas de texts amb pretensions d’optar a un premi Nobel de literatura. Concretant la previsió, la tendència és que cada cop hi haurà més dades de qualitat però menys valoracions de qualitat.

Previsió sobre els consultors. Fa vint anys, un de cada trenta consultors sumava. Fa deu anys, un de cada trenta consultors aportava alguna cosa. A dia d’avui, un de cada trenta treballs fets per consultors és aprofitable. La previsió és doncs ben senzilla: a deu anys vista, a vint anys vista i a cinquanta anys vista, un de cada trenta informes elaborats per consultors serà útil. Els vint-i-nou consultors restants tan sols cobren per adquirir hores de vol de la mà de pilots experimentats en forma de tècnics d’observatoris amb bagatge.

Més previsions. Quant a dades de mercat de treball, es preveu que a deu anys vista, el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat farà signar als tècnics dels observatoris una declaració solemne davant notari conforme les dades del mercat de treball que es facilitin no seran utilitzades per a cap finalitat. Seran dades que la Generalitat facilitarà exclusivament a tècnics de les administracions locals però aquests no podran fer ni cap anàlisi ni cap estudi. I el temerari que publiqui alguna d’aquestes dades serà suspès de sou i feina. Les dades d’ocupació que publicarà el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya per aquelles alçades no assoliran un desglossament ni a quatre, ni a tres, ni a dos dígits del CCAE, sinó que apareixeran desglossades en ‘Serveis’ i ‘Altres’. Tanmateix no es podrà accedir a informació de municipis de menys de 500.000 habitants, no fos cas que es pogués fer una inferència que pogués desencadenar un cataclisme. En base a la tendència, es preveu que els caps del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, com a bons pastors que són de la religió del secret estadístic de les dades del mercat de treball, siguin cada cop més radicals en l’aplicació del seu dogma.

Més que una previsió, s’hauria de fer una petició. Un dels leitmotiv que figura en les actes fundacionals dels observatoris és ‘aportar informació per ajudar a la presa de decisions’. Anem a veure. Si al llarg dels últims trenta anys no s’ha vist mai en l’àmbit de la política local prendre una sola decisió sustentada en dades, es preveu que en els propers deu anys tampoc no es prengui cap decisió de pes en funció del que indiquin les dades. Ergo, resultaria convenient que els observatoris aprovessin una esmena a les seves actes fundacionals en virtut de la qual es substitueixi ‘aportar informació per ajudar a la presa de decisions’ per ‘es podria arribar a donar el cas que, en una hipotètica situació d’absoluta excepcionalitat, la informació dels observatoris pugui arribar a ser utilitzada per recolzar una decisió’. Dit això, es demana encaridament que, si mai algú d’una entitat local pretén prendre una decisió en base a informació generada per un observatori, es comuniqui aquest fet al responsable de l’observatori amb tacte i ben a poc a poc, altrament al responsable de l’observatori li podria agafar un cobriment de cor.

En la línia de la darrera previsió – petició, un té el ferm convenciment que durant els propers deu anys, la informació seguirà fent el mateix recorregut que ha estat fent al llarg dels últims trenta anys: Dades –> Observatori –> Informe –> Calaix.

A nivell de rols dins l’àmbit dels observatoris es preveu que, mentre la persona que actualment dinamitza la Xarxa d'Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local segueixi sent la mateixa, la xarxa es mantindrà activa i ben cohesionada. També es preveu que l’actual responsable de l’Observatori de Mataró segueixi sent el far que guia molts observatoris, el de Manresa entre ells. I si a resultes d’una plausible ciberguerra entre Xina, Europa, Estats Units i Rússia, internet deixa d’existir (Déu ho vulgui), això no hauria de suposar cap entrebanc pels observatoris ja que sempre hi haurà el senyor Xavier Muñoz Torrent de l’Observatori de Terrassa que seguirà sent la infal·lible memòria històrica del món dels observatoris, una memòria bastant més exhaustiva i fiable que internet.

 

Mon Culleré

Responsable de l’Observatori de l’Ajuntament de Manresa