El turisme urbà s'ha consolidat com una de les indústries més influents a nivell mundial, amb un impacte significatiu en les economies de nombroses ciutats. Les grans metròpolis acullen milions de turistes cada any, però aquest creixement comporta també reptes importants pel que fa a la sostenibilitat i la qualitat de vida dels seus residents. Per a comprendre els reptes del turisme urbà, cal entendre el concepte de capacitat de càrrega, és a dir, el nombre de turistes que una ciutat pot acollir sense perjudicar la qualitat de vida dels locals ni els seus recursos. Quan aquesta capacitat es supera, poden sorgir problemes ambientals i socials, o la temuda “massificació turística”.
Per abordar aquesta situació, la solució més efectiva és el turisme sostenible. Un dels exemples més propers és Barcelona, que representa un model paradigmàtic, tant de ciutat sostenible com de ciutat afectada per la massificació de visitants.
Per una banda, la capital catalana disposa de diverses certificacions sostenibles, com la Biosphere, obtinguda gràcies a les seves polítiques en mobilitat, energies renovables, gestió de recursos naturals i millora de la qualitat de vida. La ciutat promou el transport públic eficient, l'ús d'energies renovables, la gestió responsable de l’aigua i els residus, i la creació d'espais verds. A més, fomenta la inclusió social i l'economia circular, posicionant-se com un referent en desenvolupament urbà sostenible.
Però per l’altra, també és una de les destinacions més visitades del món, amb milions de turistes cada any. Tot i els beneficis econòmics que genera, la massificació ha creat tensions entre els interessos del turisme i la qualitat de vida dels residents.
Recetment, Fodor’s Travel, una plataforma d'informació turística i guia de viatges en línia, ha publicat un any més la “No List”, una llista de ciutats a evitar durant aquest 2025, i on Barcelona apareix en segona posició, després de Bali (Indonèsia).
Fodor’s No List: Fodor's No List 2025 – 15 Destinations to Reconsider in 2025
Aquesta no és la primera vegada que la ciutat comtal apareix en aquesta llista. Fodor’s Travel ja la va incloure en els anys 2020 i 2023, posant l’èmfasi en un dels problemes més importants de la ciutat: l’accés a un habitatge digne, fent referència als més de 10.000 pisos turístics que hi ha la ciutat, uns habitatges als quals l’alcalde Jaume Collboni ha posat data de caducitat per l’any 2028, quan està previst que no es renovin les llicències.
Davant aquesta situació però, enlloc d’aturar el turisme, s’ha apostat per estratègies de descentralització i desestacionalització. Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona, ha subratllat a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) la importància de "desconcentrar, diversificar i descentralitzar" l'oferta turística, amb l'objectiu de redistribuir l'impacte positiu del turisme cap a altres municipis de la província, alleujant així la pressió sobre la ciutat. Aquesta estratègia no només redueix la saturació en les zones més turístiques, sinó que també permet als visitants descobrir nous atractius i entorns més tranquils.
D’aquesta descentralització i desestacionalització, les destinacions de l’àrea metropolitana tenen una gran oportunitat per desenvolupar un model turístic més equilibrat i responsable. Ciutats com Badalona, Sabadell, Manresa i Granollers, que tradicionalment no han estat destinacions turístiques, poden potenciar els seus recursos naturals i culturals per atraure visitants i diversificar la seva economia. D’altres, com Terrassa, Santa Coloma de Gramanet i Cerdanyola del Vallès, ja estan adoptant estratègies de turisme sostenible mitjançant la rehabilitació d’edificis històrics, l’ús de noves tecnologies per gestionar els fluxos turístics i la creació de rutes d’ecoturisme. A Cerdanyola, els espais naturals i les rutes ecoturístiques s’han convertit en un element clau per al creixement econòmic local.
Vic i Barberà del Vallès també han fet del turisme sostenible un motor de creixement. Vic, amb la seva tradició medieval, ha apostat pel turisme cultural i gastronòmic, destacant els seus productes locals com els embotits. Per la seva banda, Barberà del Vallès ha desenvolupat rutes de turisme de proximitat i eco-rutes per connectar els visitants amb el seu entorn natural, respectant el patrimoni ambiental i cultural.
L’experiència de Barcelona ofereix valuoses lliçons per a altres ciutats, especialment aquelles de mida mitjana o petita, que encara poden dissenyar el seu model turístic de manera més equilibrada i sostenible. Per evitar els errors com els que han marcat el creixement turístic de Barcelona, s’haurien de considerar les següents estratègies:
- Planificació anticipada i regulació: És essencial establir marcs reguladors que limitin la proliferació descontrolada de l'habitatge turístic. La manca de regulació pot provocar l'escalada de preus i dificultar l'accés a l'habitatge per als residents locals. Això es pot aconseguir mitjançant l'establiment de límits a les llicències de lloguer turístic i la creació de polítiques que protegeixin els drets dels habitants permanents.
- Descentralització de l'oferta turística: En lloc de concentrar-se únicament en els punts turístics tradicionals, cal crear una oferta diversificada d'activitats turístiques que abasti diferents sectors (cultura, natura, gastronomia, esport, etc.). D’aquesta manera es promou una distribució més equitativa dels fluxos turístics i es redueixen els efectes negatius de la massificació.
- Fomentar la desestacionalització: Crear estratègies per atreure visitants fora de la temporada alta, a través d’activitats i esdeveniments especials, que permetin que el turisme sigui present durant tot l’any. Això ajudarà a evitar la sobresaturació durant els mesos de més afluència i garantirà un flux més constant de turistes, beneficiant tant els visitants com les economies locals.
- Impulsar la sostenibilitat ambiental i social: En un món cada cop més preocupat pel canvi climàtic i la preservació del medi ambient, el turisme ha de ser pensat d’una manera que respecti els recursos naturals i el patrimoni cultural de la ciutat. S’ha d’apostar per models de turisme sostenible que promoguin l’ús de mitjans de transport públic, la reducció de residus i l’educació ambiental per als turistes.
- Col·laboració pública i privada: És fonamental que els governs locals treballin en col·laboració amb el sector privat i les comunitats locals per establir estratègies que garanteixin que el turisme beneficiï tothom. Això implica una planificació conjunta per aconseguir un equilibri entre el creixement econòmic i la protecció de la qualitat de vida dels habitants.
Els municipis de El Perfil de la Ciutat tenim una oportunitat única per evitar els errors del model de turisme massificat de Barcelona. A través de la diversificació, la regulació eficaç i una millor distribució dels fluxos turístics, podem crear un model de turisme urbà sostenible que respecti tant els residents com el medi ambient, garantint un futur més equilibrat i inclusiu.
Però...el debat està obert: En un país tan "addicte" i dependent del turisme, serem capaços de desenvolupar un model de turisme urbà sostenible que mantingui els ingressos generats pel turisme sense perjudicar el territori ni afectar la població local?
Judit Esteban García
Tècnica de Turisme de Reactivació Badalona SA
Ajuntament de Badalona
*Enllaços d’interès:
Gestió_turística_20250123_CAT_online_compressed.pdf
Fodor's No List 2025 – 15 Destinations to Reconsider in 2025
Summer’s Over But Spain’s Overtourism Problem Is Far From Gone
https://www.diba.cat/ca/web/sala-de-premsa/-/inauguracio-fitur-2025-diba
Com mesurar la capacitat de càrrega (detallat):
Volem saber que en penses...
Sigues el primer en escriure un comentari