El posicionament internacional de les ciutats mitjanes de Catalunya. Envers la creació d'un sistema d'indicadors

Introducció i metodologia

La xarxa El Perfil de la Ciutat, ha encarregat al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, la realització d’un estudi sobre El posicionament internacional de les ciutats mitjanes de Catalunya, en base al projecte presentat per l’esmentat Departament.

Cal destacar que el projecte té un abordatge metodològic de caràcter experimental i original.

 

L’objectiu de l’estudi és proposar un sistema d’indicadors territorials i socioeconòmics en l’àmbit de les ciutats mitjanes de Catalunya que permetin identificar el posicionament internacional d’aquestes ciutats.

Les ciutats a les que s’aplicarien aquests indicadors són les que pertanyen a la xarxa Perfil de la Ciutat, més la resta de ciutats catalanes que tenen més de 50.000 habitants, exceptuant Barcelona.

La metodologia emprada en la realització de l’estudi ha seguit les següents fases de treball:

• Anàlisi dels estudis de posicionament de ciutats realitzats en l’àmbit de Catalunya i el Sud-oest europeu.
• Recerca documental i selecció de bases de dades i sistemes d’indicadors utilitzats per organismes internacionals i institucions de diversos països.
• Identificació i anàlisi dels àmbits temàtics i dels indicadors utilitzats en els diversos sistemes d’indicadors.
• Elaboració de la proposta d’indicadors. A partir del material sistematitzat en les fases anteriors, es porta a terme una selecció d’àmbits temàtics i d’indicadors considerats clau per a definir el posicionament de les ciutats.
• Obtenció dels indicadors de posicionament per a les ciutats mitjanes de Catalunya.

 

Anàlisi d'estudis i bases de dades d'indicadors urbans 

A l’hora de plantejar un sistema d’indicadors de posicionament sobre ciutats s’han tingut en compte, en primer lloc, una sèrie de treballs que s’han realitzat a Catalunya i al sud d’Europa i que constitueixen una línia de continuïtat de recerca i una aportació decisiva al tema del posicionament urbà[1]. Aquests treballs han estat referències importants en la definició d’àmbits temàtics i indicadors del present estudi.

En segon lloc, s’ha porta a terme l’anàlisi d’un conjunt de bases de dades i sistemes d’indicadors urbans internacionals que s’han seleccionat després d’una recerca documental. A la taula següent es resumeixen les característiques generals de les fonts d’informació analitzades.

Aquestes fonts d’informació presenten una mitjana de 11 àmbits temàtics amb un ventall que abasta des de 6 a 18 àmbits temàtics.

En primer lloc, s’identifiquen uns àmbits que es repeteixen en gairebé tots els sistemes d’indicadors. Aquests són:

• Economia
• Transport o mobilitat
• Medi ambient

Hi ha un conjunt d’àmbits que s’esmenten en la meitat aproximadament (entre 5 i 7) de les fonts d’informació:

• Població
• Habitatge
• Educació
• Innovació, recerca, tecnologia
• Governança
• Cultura, lleure, turisme
• Territori, usos del sòl
• Salut
• Seguretat
• Equitat

Finalment, s’identifiquen uns àmbits que són seleccionats amb menys freqüència (mercat de treball, finances, residus, energia, aigua,..).

 

Fonts emprades: bases de dades i sistemes d'indicadors internacionals

Els diversos àmbits temàtics de les fonts d’informació analitzades es desglossen en indicadors. En total, s’han identificat 882 indicadors, que porten a una mitjana d’uns 80 indicadors per cada font d’informació.

S’ha de tenir en compte que la diversitat de fonts utilitzades, amb objectius també força diversos implica que es disposi d’un varietat molt àmplia d’indicadors –fins i tot, dins d’un mateix àmbit temàtic- i que sovint apareguin indicadors força contrastats, que tenen molt sentit en un context però no en altres situacions.

 

Envers una proposta d'indicadors

El procés de treball que s’ha seguit per arribar a la proposta d’indicadors de posicionament de les ciutats mitjanes de Catalunya ha estat el següent:

- Selecció d’àmbits temàtics. S’han identificat els àmbit temàtics preferents, en el marc dels quals s’ha portat a terme la recerca d’indicadors.

- Criteris per a la selecció d’indicadors.  S’han establerts uns criteris en base als quals s’ha realitzar la recerca i identificació dels indicadors de posicionament.

- Recerca i selecció d’indicadors. S’ha recopilat i seleccionat informació sobre indicadors de posicionament provinent de fonts estadístiques i també del buidatge de directoris i registres. S’ha obtingut més d’un centenar d’indicadors, dels quals se n’han seleccionat uns quaranta, que s’han considerat més rellevants.

- Presentació dels indicadors seleccionats. S’ha elaborat una taula amb la informació dels indicadors seleccionats per a cada una de les ciutats.

Per a la identificació dels indicadors a incloure en la proposta s’han considerat els següents criteris de selecció:

1- Adequats al context de ciutats mitjanes del sud d’Europa.

2.- Inspirats en les publicacions i bases de dades analitzades en aquest estudi.

3.- Amb disponibilitat d’informació estadística institucional i també d’informació provinent de directoris i registres d’entitats diverses.

4.- Indicadors de qualitat: rellevants, explicatius, mesurables i comparables

Seguint els criteris exposats anteriorment i el procés de selecció i recerca de la informació, s’ha portat a terme la recopilació d’indicadors  que s’ofereix en la taula següent:

 

Taula de síntesi dels 40 indicadors seleccionats

Conclusions i propostes

Fonts d’informació analitzades

• Entre els estudis de posicionament de ciutats de Catalunya i del sud-oest europeu que s’han analitzat en aquest treball hi ha força coincidència tant  en els àmbits temàtics treballats com en els indicadors seleccionats. Això denota la coherència i consistència d’aquests estudis, i també que responen a una línia de recerca continuada en el temps.
• Pel que fa a les diverses bases de dades i d’indicadors urbans d’àmbit internacional analitzades s’observa força coincidència en els àmbits temàtics considerats però, en canvi, es detecta una gran dispersió en els indicadors seleccionats per cada una d’aquestes iniciatives. Això és atribuïble a la varietat d’objectius i metodologies utilitzades en la creació d’aquestes bases de dades i sistemes d’indicadors.
• Entre les diverses iniciatives analitzades destaquen l’European Smart Cities -centrat en ciutats mitjanes europees- i el Global Power City Index -sobre grans ciutats globals-, en tant que ponderen el posicionament de les ciutats a partir de la utilització de rànquings sectorials i globals.
• En un altre ordre de coses, també és remarcable la línia de treball endegada pel World Council on City Data, per l’estandarització d’indicadors en base a la creació de l’ISO 37120.
• Un altre format específic entre les fonts d’informació analitzades són els grans repositoris d’indicadors sobre ciutats, els màxims exponents dels quals són l’OCDE amb l’aplicació Metropolitan Explorer i l’Urban Audit de la UE.
• Projectes centrats en un sol país, com el iCityRate, d’Itàlia, i el Approche de la qualité de vie dans les territoires, de França, destaquen perquè treballen amb indicadors molt detallats i elaborats, el que implica que la seva aplicació a l’àmbit internacional sigui difícil.
• En general, considerant el conjunt de bases de dades analitzades, a més de la gran diversitat d’indicadors utilitzats, s’ha de remarcar que, en certs casos, no s’ha tingut accés a la metodologia d’obtenció d’aquests indicadors ni a les fonts d’informació específiques que els fan possibles.

Indicadors recopilats

• En aquest estudi s’ha recopilat informació sobre un centenar d’indicadors, dels que se n’ha seleccionat una quarantena, que es consideren més rellevants a l’hora de definir el posicionament d’una ciutat.
• La informació dels indicadors prové, en uns casos, de bases de dades estadístiques institucionals i, en d’altres, del buidatge de directoris i registres diversos, que s’ha portat a terme específicament per aquest estudi.
• La informació dels indicadors de posicionament està referenciada entre els anys 2016 i 2019, segons la disponibilitat que ofereixen les diverses fonts d’informació. En aquest sentit, es pot considerar que el resultat que s’ofereix és més una informació de diagnosi de posicionament que no d’evolució anual dels indicadors. Més aviat es podrien considerar períodes quinquennals per a la seva actualització.
• Els indicadors seleccionats són rellevants i explicatius d’una part important dels temes que s’han considerat claus per explicar el posicionament de les ciutats. Tot i això, hi ha certs indicadors sense informació disponible però que són importants en certes temàtiques: patents i pes dels serveis avançats respecte l’àmbit d’innovació; exportació de les empreses locals per explicar la internacionalització de l’economia; població en risc de pobresa, qualitat de l’aire i mobilitat sostenible en l’àmbit de qualitat de vida; assistència a museus i teatres, en cultura.
• Hi ha dos àmbits temàtics significatius en termes de posicionament que requereixen una reflexió sobre la informació dels indicadors a recopilar. Primer, en transports i accessibilitat s’ha de tenir en compte que les ciutats estudiades pertanyen a una única regió urbana en l’escala internacional i, per tant, els indicadors rellevants en temes d’accessibilitat internacional són pràcticament els mateixos per al conjunt de ciutats (no així els d’accessibilitat interna). Segon, en relació a l’àmbit de Governança, hi ha una manca d’informació sistematitzada pel que fa a la gestió municipal en termes d’internacionalització.
• La disponibilitat d’informació sobre un ventall ampli d’indicadors com a resultat d’aquest estudi, permet interpretar el posicionament sectorial i general de les ciutats seleccionades, bé que el volum d’informació disponible fa que les interpretacions globals siguin complexes. Per avançar en la interpretació d`aquests resultats es plantegen dues línies de treball:
  • Portar a terme anàlisis estadístiques per a definir tipologies de ciutats, mitjançant anàlisi factorial, de clústers.
  • Treballar en l’elaboració de rànkings sectorials que conflueixin en un rànquing general de posicionament de les ciutats.
• Si es pretén estendre els indicadors en l’àmbit del sud-oest d’Europa,  més enllà de les ciutats mitjanes catalanes, es considera que el més aconsellable és:
  • Partir de la base de dades de Urban Audit, com a base informativa de referència (tot i que no sempre ofereix la informació complimentada per tots els països ni tots els anys).
  • Prospecció en els serveis nacionals d’estadística, amb la finalitat d’identificar si hi ha indicadors comuns, tret dels temes demogràfics.
  • Incorporar puntualment indicadors de bases sectorials europees, que sovint permeten la comparació entre països: base de dades Amadeus,..