El Pla Especial de Sequera (PES) i el seu impacte en el consum d’aigua dels 13 municipis del Perfil de la Ciutat

La crisi climàtica i els episodis extrems derivats de la mateixa deixen palès de la importància crucial que desenvolupa l’aigua en la quotidianitat del ciutadà, un futur sense aigua, és una vida sense futur. Per aquest motiu, des de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de vetllar per a la supervivència d’aquest bé escàs i finit, es desenvolupa el Pla Específic de la Sequera (PES). Una eina dirigida a garantir l’abastament de la població.  

Per tot plegat, resulta d’interès, avaluar-ne l’impacte en el consum d’aquells municipis catalans mitjans com n’és el cas dels integrants del Perfil de la Ciutat. Així, en les pròximes línies s’analitzarà el consum d’aigua dels 13 municipis durant el PES: Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Manresa, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic i Viladecans. Val a dir que, exceptuant Manresa i Vic que obtenen l’aigua a través de l’Embassament del Llobregat i la Capçalera del Ter, la resta de municipis comparteixen la mateixa unitat d’explotació l’Embassament Ter-Llobregat. En tots els municipis del Perfil de la Ciutat, l’estat actual de la unitat d'explotació és el d’excepcionalitat.

Dit això, d’acord amb les Dades de consum d’aigua per municipis durant l’aplicació del Pla Especial de Sequera facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Granollers, Barberà del Vallès i el Prat de Llobregat constitueixen el “pòdium” d’aquelles localitats analitzades que han aconseguit una major reducció en el seu consum d’aigua diari (l/hab./dia). En concret, aquest triumvirat del Perfil de la Ciutat assoleix una disminució de 33, 25 i 20 litres respectivament. En altres paraules, dels 217 litres el juny de 2023 als 184 litres el maig del 2024 (-15,2%), dels 178 als 153 (-14,0%) i els 173 als 153 (-11,6%). Més enllà d’aquests tres casos, la tendència general en els deu municipis restants també ha estat la de reducció. En concret, durant el període d’implementació del PES la disminució se situa de mitjana en el 8,5%, si bé en els dos últims mesos amb registres disponibles (abril i maig), els consums en determinades poblacions experimentaven una lleugera revifada.

Els municipis, l’última baula de la cadena i el primer nivell que experimenta l’impacte del canvi climàtic, han de poder dotar-se dels instruments necessaris per a fer front a la problemàtica mediambiental. Així, a tall d’exemple, convé aprofundir en la línia d’ajuts orientats a la millora de la infraestructura de l’aigua, a partir de la substitució d’aquella xarxa més erosionada pel pas dels anys i la implementació del sistema de mesurament intel·ligent que permet la detecció de fuites d’una manera ràpida i eficient. Ara bé, de res serveix servirà aquesta política, si per l’altra banda no es vetlla pel desenvolupament d’una cultura més eficient en el consum de l’aigua per part de la ciutadania i els sectors econòmics.

El diàleg publicoprivat, així com les campanyes de conscienciació i sanció, el clàssic pal i pastanaga, es presenten com les dues eines essencials per afrontar la crisi climàtica global que desafia i desafiarà el nostre país en els propers anys.