El Perfil de la Ciutat 1975. “Cuéntame!”

 

Tal i com diu la introducció d’aquesta coneguda sèrie “Cuéntame tú que has vivido, el despertar de un tiempo que nos cambió ...”, des de l’any 1975, en que es van declarar oficials les dades resultants de les renovacions padronals, fins a l’any 2011, en que es va realitzar el darrer Cens, la societat ha registrat canvis importants.

L’Idescat ha publicat certs resultats a nivell municipal de l’explotació estadística d’aquest Padró d’habitants amb diferents variables, com el sexe, l’edat, l’estat civil, el lloc de naixement, el nivell d’instrucció i la relació amb l’activitat econòmica. A continuació oferim una comparativa d’alguns d’aquests resultats, per saber si realment aquest temps ens ha canviat tant ...

Abans de fer cap anàlisi comparatiu, cal dir que estem comparant una renovació padronal amb un Cens de Població, amb totes les limitacions que això comporta. També cal dir que el Cens de Població i Habitatges de l’any 2011 no es pot considerar estrictament com un veritable cens, tal i com es comentava en aquest post “Padrons municipals i microestadística I”. Per altra banda, els canvis institucionals produïts des de llavors, limiten certes comparacions, com ara el fet que l’any 1975 encara no s’havia legalitzat el divorci. Però tot i aquestes dificultats metodològiques, analitzarem alguns resultats que ens mostraran a grans trets l’evolució de la societat durant aquest període.

L’any 1975, els 13 municipis que formen part del Perfil de la Ciutat acollien una població total de 1.011.095 habitants, aglutinant el 17,9% de la població catalana. El més poblat era Sabadell, amb 182.927 habitants. A la banda contrària es situava Barberà del Vallès, que comptava amb 14.973 habitants. L’any 2011 la població havia augmentat fins arribar a 1.295.972 habitants, el que es tradueix en un creixement del 28,2%. El pes sobre la població de Catalunya experimenta un lleuger retrocés, fins al 17,2%. En aquest darrer Cens, Terrassa passa a ser la població del Perfil de la Ciutat més habitada, amb 214.406 habitants. S’ha de tenir en compte que en aquest període dos dels municipis del Perfil de la Ciutat han vist “esquinçat” el seu territori: Salt i Sarrià de Ter es van segregar de Girona l’any 1983, i Badia del Vallès es va segregar de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès l’any 1994, i això queda reflectit en les gràfiques d’evolució de la població.

Evolució de la població. Municipis Perfil de la Ciutat. 1975-2011

La població de Sabadell l’any 1975 presentava una estructura per edats “clàssica”: és a dir, un major pes de la població més jove i un menor pes en els trams d’edats més avançades. La situació canvia de manera significativa l’any 2011. En aquest any, els grups que presenten un major pes relatiu de la població es concentren entre els 30 i els 44 anys. Per contra, la població més jove veu reduït el seu pes, tot i el cert repunt dels darrers anys. En canvi, la població en els trams d’edats més avançades registra un considerable augment del seu pes, especialment entre la població de 75 anys i més.

Estructura per edats (grups quinquennals) de la població de Sabadell. 1975-2011

Aquesta evolució també queda recollida en el següent gràfic, on es compara la distribució de la població dels municipis del Perfil de la Ciutat segons grans grups d’edat i sexe entre ambdós anys. És especialment remarcable el fet que l’any 2011, en el cas de les dones, el pes de la població de 65 anys i més ja resulta superior al de les dones de 0 a 14 anys.

Distribució de la població per sexe i grans grups d’edat. Municipis Perfil de la Ciutat. 1975-2011

Si s’analitza l’evolució de la població segons l’estat civil, s’observen alguns canvis significatius. En tots dos anys, el grup més nombrós està format per les persones casades, però el seu pes es veu reduït lleugerament en el temps, passant del 46,4% de la població l’any 1975 al 43,5% el 2011. El mateix succeeix amb el segon grup més nombrós, les persones solteres, que passen del 46,4% al 43,5%. Per contra, es dóna un augment en la resta d’estats civils.

Distribució de la població segons estat civil. Municipis Perfil de la Ciutat. 1975-2011

Un dels canvis més significatius que s’observa respecte de l’any 1975 és la població segons el lloc de naixement. En aquest cas, s’agrupa la població en tres categories diferents, segons si el lloc de naixement ha estat Catalunya, la resta de l’estat espanyol o l’estranger. L’any 1975 hi havia notables diferències entre els municipis del Perfil de la Ciutat. El 55,4% de la població tenia com a lloc de naixement Catalunya. En el cas de Vic aquest percentatge arribava al 79,3% de la població. En la banda contrària se situava Santa Coloma de Gramenet, amb un 40,1%. De fet, hi havia alguns municipis on la població que havia nascut a la resta de l’estat espanyol era superior a la nascuda a Catalunya. En el conjunt, la població nascuda a la resta de l’estat representava el 43,5%. I tant sols un 1% havia nascut a l’estranger. L’any 2011 la interpretació de les dades és notablement diferent. El pes de la població nascuda a Catalunya en el conjunt de municipis augmenta fins al 61,9%, en detriment de la població nascuda a la resta de l’estat, que suposa el 21,2% del total. El canvi més important ve donat per l’augment molt considerable de la població nascuda a l’estranger, que augmenta fins arribar al 16,9%. A diferència de l’any 1975, en cap de les ciutats la població nascuda a la resta de l’estat supera a la població nascuda a Catalunya; però si es dóna en alguns casos que la població nascuda a l’estranger és superior a la nascuda a la resta de l’estat.

Distribució de la població segons lloc de naixement. Municipis Perfil de la Ciutat. 1975-2011

De la mateixa manera que succeeix amb d’altres variables analitzades, el nivell d’instrucció de la població no és equiparable entre els dos anys analitzats. Per resoldre aquesta incompatibilitat, s’han agrupat els nivells d’instrucció en 3 categories:

El 1975 una part molt important de la població tenia un nivell d’instrucció elemental, concretament el 87,1%. Els dos altres nivells dinstrucció tenien una presència menor, del 9,2% en el nivell mitjà i del 3,7% en el nivell superior. Les xifres del cens de 2011 canvien la tendència, mostrant un augment del percentatge de persones amb un nivell d’estudis mitjà o superior i un descens del percentatge de persones amb un nivell d’estudis elemental.

Distribució de la població segons el nivell d’instrucció. Municipis Perfil de la Ciutat. 1975-2011

Segons la relació amb l’activitat, l’any 1975 el 37,6% de la població era activa, front el 61,6% que era inactiva, i el 0,7% que realitzava el servei militar obligatori. El grup més nombrós era el format pels ocupats, que representaven el 36% de la població, seguit dels estudiants, que arribava al 31,3%. Els aturats, per la seva banda, suposaven només l’1,6% de la població. El 8,6% eren jubilats, pensionistes o rendistes. D’altra banda, un 21,8% es trobava en alguna altra situació, com era el cas de les mestresses de casa (no es donava l’opció que un home pogués formar part d’aquest grup...). La situació canvia de forma significativa l’any 2011, coincidint, de ple, amb el punt més àlgid de la crisi econòmica. La població activa augmenta en aquest període, fins a representar el 54,8% de la població total. És rellevant l’augment de les persones desocupades en el període observat, que arriba al 15,4% del total de la població en aquest any.

Distribució de la població segons la relació amb l’activitat. Municipis Perfil de la Ciutat. 1975-2011

Així doncs, després d’aquest anàlisi general, queden palesos els canvis de la societat d’ençà el 1975 (lloc de naixement, estructura per edats, nivell d’instrucció, etc.). Però també és cert que hi ha components de la població que es mantenen força similars, com pot ser l’estat civil. Així que sembla que el temps sí ens ha canviat ... o potser no tant ...?

Observatori de l'Economia Local de Sabadell